Page 26 - BAT Literatura catalana unitat 2

POSA’T A PROVA
2
58
DE L’ASSALT A LA CIUTAT DE MALLORCA
Després del desembarcament a l’illa de Mallorca, que va tenir lloc a començaments
del mes de setembre del 1229, Jaume I assetja la Ciutat i, el darrer dia de l’any, l’assalta i la conquereix. El passatge següent narra el desenllaç d’aquest fet d’armes amb tot d’al·lusions religioses.
1 [84] I en arribar l’alba es decidí que oíssim mis- sa i rebéssim el cos de Jesucrist. I oïda la missa i rebut el cos de Jesucrist, diguérem que s’armes- sin tots, cadascú amb les armes que havia de
5 portar. I eixírem tots davant la vila, en aquella esplanada que hi havia entre nosaltres i ells (i això era a l’hora que ja s’anava fent clar). I Nos ens acostàrem als homes de peu1 que estaven davant dels cavallers, i els diguérem:
10 —Via,2 barons! Aneu en nom de nostre Senyor Déu!
I encara per aquesta paraula ningú no es mogué, i bé que la sentiren tant els cavallers com els altres; i quan Nos veiérem que ells
15 no es bellugaven, ens vingué una gran preo- cupació, perquè ells no complien el nostre manament. I ens giràrem a la Mare de Déu, i diguérem:
—Ah, Mare de Déu Senyor, Nos vinguérem aquí 20 perquè el sacrifici del vostre Fill hi fos celebrat, pregueu-li que aquesta deshonra no tinguem jo ni aquells qui em serveixen per Vós i pel vos-
tre Fill estimat.
I en veu alta els cridàrem:
25 —Via, barons, en nom de Déu! Que els teniu por?
I ho diguérem tres vegades; i llavors es mogue- ren els nostres al pas. I, quan tots s’hagueren mogut, els cavallers i els soldats, i s’anaren
30 acostant al vall3 on era el pas, tota la host4 a una veu començà a cridar:
—Santa Maria, Santa Maria!
I no paraven de repetir aquesta invocació, que
quan l’havien dit sempre hi tornaven, de mane- 35 ra que com més la deien més creixia la veu; i això digueren ben bé trenta vegades o més. I quan els cavalls armats començaren a entrar, cessà la veu. I, quan fou obert el pas per on havien d’entrar els cavalls armats, hi havia ben 40 bé cinc-cents homes de peu. I el Rei de Mallorca amb tota la gent dels sarraïns de la ciutat havien ja tots sortit al pas, i atacaren tan fortament els de peu que hi eren entrats que, si no hi hagues- sin entrat els cavalls armats, tots haurien mort. 45 I segons que els sarraïns ens contaren, deien que veieren entrar primer a cavall un cavaller blanc amb armes blanques; i hem de creure
que fos Sant Jordi, car en la història trobem que
l’han vist en moltes altres batalles de cristians 50 i sarraïns. I dels cavallers fou el primer que hi entrà Joan Martines d’Eslava, que era de nostra mainada, i després d’ell En Bernat de Gurb, i a prop de Bernat de Gurb un cavaller que anava amb Sir Guilleumes que s’anomenava Soïrot (i 55 aquest nom li havien posat per escarnir-lo); i després d’aquests tres Don Ferran Peris de Pina, i dels altres no ens en recordem, però cadascú entrava on abans podia; i n’hi havien cent en la host, o més, que si haguessin pogut entrar
60 primer, haurien fet el que el primer feu.
[85] Amb això arribà el rei de Mallorca caval- cant en un cavall blanc (i es deia xeic Abú Yahya), i cridà els seus:
—Ruddu! —que vol dir “aguanteu”.
65 I entre els peons cristians n’hi hagué vint o trenta que tenien els escuts al braç, i d’altres soldats barrejats amb ells, i a l’altra banda hi havia els sarraïns amb les dargues,5 i uns i altres amb les espases desembeinades i sense gosar
70 atacar-se.
I quan entraren els cavallers amb els cavalls guarnits, els anaren a escometre, i era tanta la multitud de gent dels sarraïns que els planta- ven les llances, que els cavalls s’encabritaren
75 perquè no podien passar per aquella espessor de llances, de manera que hagueren de fer la volta. I, després de fer la volta, es tiraren una mica enrere i anaren entrant els cavalls fins que n’hi hagueren de quaranta a cinquanta.
80 I els cavallers i els homes de peu amb escut eren tan a prop dels sarraïns que es podien ferir amb les espases, de manera que ningú no gosava treure el braç per por que un cop d’espasa vin- gut de l’altra part el ferís a la mà!
85 En això els cavallers ja van ser ben bé quaranta o cinquanta, amb cavalls armats, i s’adreçaren contra els sarraïns i cridaren tots a una veu:
—Ajuda’ns, Santa Maria, Mare de nostre Senyor!
90 I cridàrem:
—Vergonya, cavallers!
I els atacàrem i els dispersàrem.
JAUME I, Llibre dels fets