Page 11 - BAT Llengua catalana unitat 9
P. 11
L’oració composta
94
4.2 Les subordinades de relatiu
Les oracions subordinades de relatiu es distingeixen perquè fan una fun- ció de complement d’un constituent nominal en l’oració composta i perquè van introduïdes per un relatiu (pronom, adverbi o determinant):
Hi ha tres classes de subordinades de relatiu: les que tenen un antecedent que complementen, les que no en tenen i les que van introduïdes amb un relatiu amb valor temporal, locatiu o de manera.
Oracions subordinades de relatiu amb antecedent
Les oracions subordinades de relatiu amb antecedent complementen un constituent nominal prèviament expressat (l’antecedent) al qual es refe- reixen semànticament, per la qual cosa diem que el relatiu té una relació anafòrica amb l’antecedent. La funció sintàctica d’aquestes oracions és de complement del nom.
La fotografia que m’heu enviat és preciosa.
El pronom relatiu que té com a antecedent el nom fotografia.
Com a relatiu, que insereix l’oració subordinada en el conjunt de l’oració composta.
L’oració subordinada de relatiu que m’heu enviat és un complement del nom fotografia.
El relatiu, a més de relacionar l’oració subordinada amb la principal, té una funció sintàctica dins de l’oració subordinada. Cal analitzar l’estruc- tura de l’oració subordinada per determinar aquesta funció:
Els estudiants que s’esperen a l’andana van carregats de maletes.
RELATIUS
Pronoms
que, qui, què; el qual, la qual, els quals, les quals
Adverbis
on, quan, com
Determinants
el qual, la qual, els quals, les quals (seguits d’un nom)
Subjecte
El metge [que m’ha visitat] és molt simpàtic.
Complements del verb
Complement directe
Les restes [que han trobat] són iberes.
Complement de règim
La novel·la [de què m’has parlat] sembla molt interessant.
Complement indirecte
L’escultora [a qui han dedicat la plaça] va morir fa cinc anys.
Adjunt
del predicat
El restaurant [on van sopar] era molt bo.
Complement del nom
Vam fer un pastís boníssim, la recepta [del qual ens l’havia donat el tiet Jordi].
Reflexió sobre la llengua 189
