Page 20 - BAT Llengua catalana i literatura 1 unitat 1

POSA’T A PROVA
Teresa Tort Videllet (Tortosa, 1967) Llicenciada en Filologia Catalana, fa trenta anys que treballa difonent la llengua. Actualment col·labora en publicacions i mitjans digitals diver- sos. És autora del blog de VilaWeb “Agafada al vol” sobre paraules pròpies del parlar tortosí. Ha obtingut premis per relats breus.
Gínjol
Què és més intransferible que els sentits figurats? Hi ha res que ens coste més de traduir que una expressió popular? De fet, avui parlarem d’un mot en concret que sovint és només conegut pel seu protagonisme en l’expressió estar més content que un gínjol.
Gràcies als linguòfils encara en actiu, tenim a la xarxa reculls magnífics de frases fetes i d’expressions genuïnes. Si algú té mai dubtes sobre el sig- nificat de qualsevol dita o gir pot trobar la solució en fonts tan valuoses com Rodamots o qualsevol dels blogs que sosté l’incansable Víctor Pàmi- es. Però les paraules soltes, sense acompanyants obligats, tenen també la seua vida pròpia.
L’últim cap de setmana vam fer un recorregut exclusivament femení per diversos indrets de la meua geografia natal. Tres dies per a endinsar-nos en una forma de vida que resulta sorprenent als que no la coneixen de prop. Un viatge físic i sentimental a través de paisatges intactes, de perso- nes autèntiques i de paraules úniques.
Un poble qualsevol de la Terra Alta (Batea, Bot, el Pinell de Brai...) ens ofereix tresors inesperats. En una visita a un celler, hi descobrim l’orgull per tot el que encara els distingeix com a comunitat irrepetible. En un dinar en un restaurant discret, hi trobem el gust per les coses ben fetes i a un preu just, una cordialitat verídica.
A la Ribera i al Baix Ebre, el magnetisme de les muntanyes s’abeura en l’aigua del riu. De fet, el traçat de l’Ebre és la columna vertebral de tot el territori. I la imponent presència del castell de Miravet vigilant els revolts que reguen les hortes ens recorda que aquest protagonisme és molt antic.
Una de les nostres visites va ser justament a l’exposició de ceràmica del canterer Ferran Segarra al peu del castell. És un lloc bonic, pensat per als passavolants. Davant de l’edifici vistós de la terrisseria, hi ha crescut un ginjoler magnífic. Les amigues s’interessen pels penjolls de fruits redons, la majoria verds i alguns de marrons brillants, i pregunten què són. La mestressa les alliçona i els explica que són gínjols i que en poden collir un grapat, dels més madurs.
I què sabien elles dels gínjols abans d’aquest moment? Res, llevat que es diu aquesta paraula en una expressió per a mostrar alegria. Si en aquell moment ens haguessen dit que, de la fusta del ginjoler, se’n fan gralles i tenores, hauríem bavejat una mica. I si ens haguessen mostrat els contes de la col·lecció “Ginjoler”, adaptats a la llengua de signes catalana, hau- ríem bavejat encara més.
De fet, aquesta ha estat una de les experiències més viscudes que ens ha regalat aquesta sortida: el fet de relacionar paraules desconegudes o poc usades amb l’objecte concret que designen. La sensació de palpar el vin- cle entre un significant i l’objecte real que representa. L’empremta que deixa veure com és un marge solsit en directe, posem per cas.
26
TERESA TORT VIDELLET, 100 paraules ebrenques agafades al vol