Page 5 - BAT Llengua catalana i literatura 1 unitat 1
P. 5

                  Els noms i els adjectius
  41
  2 Els noms
Com a classe de paraules, els noms o substantius es poden caracteritzar
segons tres nivells:
Des del punt de vista morfològic, varien de forma segons el nombre (singular o plural). Pel que fa al gènere, és inherent a cada nom (cotxe és un nom masculí, bicicleta és un nom femení), si bé aquest aspecte guanya relleu, de diferents maneres, en els éssers sexuats (humans i animals).
Des del punt de vista sintàctic:
– Són el nucli del sintagma nominal (SN).
– Imposen el gènere i el nombre als especificadors i als adjectius, que hi han de concordar.
Per exemple, el nom amic determina la concordança en gènere i nombre dels altres elements del sintagma del qual és nucli:
el meu amic francès
(totes les altres paraules estan en masculí singular)
Des del punt de vista semàntic, es refereixen a persones, animals o coses concretes o abstractes. Com veurem, n’hi ha de comuns (rosa) i de propis (Agnès), de concrets (fusta) i d’abstractes (amor), d’individuals (llapis) i de col·lectius (ramat), etc.
2.1 El gènere en els noms
Els noms tenen gènere inherent i són masculins (sofà) o femenins (buta-
ca). Ara bé, per raons etimològiques es dona el cas que:
– La majoria de noms masculins no tenen morfema de gènere (-ø): cabell,
pot.
– La majoria de noms femenins tenen el morfema de gènere -a (-e- en
plural): cara (cares), finestra (finestres).
Fixa’t com el morfema -a de femení alterna amb tots els altres morfemes
de masculí:
En els éssers sexuats —animals i humans—, el gènere gramatical pot cor- respondre’s amb el sexe, de manera que el gènere masculí designa el mas- cle i el femení, la femella.
  Des del punt de vista morfològic, els noms varien de forma segons el nombre.
   Morfemes de masculí
 Morfema -a de femení
-ø
 ajudant, cosí, llop, Ramon
 ajudanta, cosina, lloba, Ramona
 -e
alumne, pediatre, sogre, Alexandre
alumna, pediatra, sogra, Alexandra
 -o
 monjo, viudo, burro
 monja, viuda, burra
 -u
  ateu, europeu, hebreu
  atea, europea, hebrea
    Reflexió sobre la llengua 11
 



























































   3   4   5   6   7