CANT DE RAMON

Som creat e ésser m’és dat
a servir Déu que fos honrat,
e som caüt en mant pecat.
En ira de Déu fui pausat;
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.
Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e·l fenollar
amor me pres, fé’m Déus amar
e·entre sospirs e plors estar.
Déus Paire, Fill, Déus espirat,
de qui és sancta Trinitat,
tracté com fossen demonstrat.
Déus Fill del cel és davallat;
de una verge està nat,
Déu e home, Crist apellat.
Novell saber hai atrobat;
pot en·hom conèixer veritat
e destruir la falsedat.
Sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant errat,
per lo saber que Déus m’ha dat.
Som home vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d’home nat,
e hai trop gran fait emparat.
Gran res hai de lo món cercat,
mant bon exempli hai donat:
poc som conegut e amat.
Vull morir en pèlag d’amor.
Per ésser gran no hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor
qui meten lo món en error.

RAMON LLULL