Page 12 - BAT Llengua catalana i literatura 2 unitat 3

La comunicació, el llenguatge i el text
Segons la relació de significat que mantenen amb l’antecedent, es distin- geixen dues menes d’oracions de relatiu:
• Les subordinades de relatiu especificatives, que restringeixen o delimi- ten l’abast de l’antecedent.
Els treballadors que havien fet vaga van ser sancionats.
No tots els treballadors van fer vaga i només els que van fer-ne van ser san- cionats.
• Les subordinades de relatiu explicatives, que afegeixen una informació a l’antecedent.
Els treballadors, que havien fet vaga, van ser sancionats.
Tots els treballadors havien fet vaga i van ser sancionats.
Aquest segon tipus d’oració també es reconeix perquè va entre comes i
perquè el pronom relatiu que es pot canviar per el qual (i variants).
Tot i que l’antecedent de les oracions subordinades de relatiu sol ser un nom, també hi ha altres possibilitats:
Relaciona cadascuna d’aquestes oracions amb la fotografia cor- responent: “Les noies que porten la samarreta grisa participaran en la lliga” i “Les noies, que por- ten la samarreta grisa, participa- ran en la lliga”.
Explica les diferències de sentit i gramaticals entre totes dues ora- cions.
Antecedent
Exemples
Pronom personal
Nosaltres, que som bons excursionistes, no ens veiem amb cor de fer-ho en un sol dia.
Pronom demostratiu
Es referien a allò de què ja havien parlat tantes vegades.
Pronom indefinit
Tothom que hi estigui interessat ens ho hauria de dir.
Oració
La demanda ha estat admesa, la qual cosa ens dona esperança.
ORACIONS DE PARTICIPI COM A COMPLEMENT DE NOM
Hi ha oracions subordinades construïdes al voltant d’un participi que funcio- nen com a complement d’un nom.
Les batalles guanyades per Napoleó van ser nombroses.
L’oració subratllada, construïda al voltant del participi guanyades, equival a
que va guanyar Napoleó i té la funció de complement del nom batalles.
En altres casos, com veuràs, les construccions de participi poden tenir valor adverbial.
58 Reflexiósobrelallengua