Page 6 - BAT Llengua catalana i literatura 2 unitat 3

La comunicació, el llenguatge i el text
Em vas dir que em deixaries la moto aquest vespre.
4 Subordinació d’oracions
Una oració composta per subordinació és formada per una oració prin- cipal dins de la qual s’insereix una oració subordinada, com a element complementari d’algun dels seus constituents o del conjunt de l’oració principal. L’oració subordinada depèn de la principal. Hi ha oracions sub- ordinades mitjançant un connector, que pot ser una conjunció, un pro- nom relatiu o un mot interrogatiu, i n’hi ha de construïdes al voltant d’una forma no personal del verb (infinitiu, gerundi o participi).
– Oracions subordinades amb connector:
Em vas dir [que em deixaries la moto aquest vespre]. (que = conjunció)
La casa [en què vam passar l’estiu] és a l’altra banda del riu. (què = pronom relatiu) No sé [quant em pagaran per aquesta feina]. (quant = interrogatiu)
– Oracions subordinades amb forma no personal:
Es van proposar [erradicar la pobresa d’Àfrica]. (erradicar = infinitiu)
L’Eduard es distreu [mirant fotografies antigues]. (mirant = gerundi)
[Escoltades les diferents versions], no en trec l’aigua clara. (escoltades = participi)
En certs casos, l’infinitiu és introduït per una preposició:
A l’entrar / En entrar el president, tothom es va posar dret.
Segons el criteri sintàctic i el criteri semàntic, es distingeixen tres grans tipus d’oracions subordinades:
• Les oracions substantives, que des del punt de vista sintàctic fan la fun- ció d’un sintagma nominal i des del punt de vista semàntic expressen nocions abstractes, com ara situacions, idees, fets...
M’agrada sortir a córrer amb els amics.
Opinen que estudiar un segon idioma estranger hauria de ser obligatori. Tinc por de no sortir-me’n tot sol.
En Pere està content de treballar en un pàrquing.
• Les oracions de relatiu, que des del punt de vista sintàctic són comple- ments adjunts introduïts per un relatiu (pronom, adverbi o determinant) i des del punt de vista semàntic expressen una propietat, generalment de l’element que complementen (nom, verb, oració principal).
Ja hem rentat la camisa que et vas tacar.
Els qui arribin tard quedaran a les últimes files. Col·loqueu-vos on més us plagui.
• Les oracions adverbials, que des del punt de vista sintàctic són comple- ments adjunts oracionals i des del punt de vista semàntic expressen una relació lògica entre els fets de la subordinada i de la principal.
S’ha disparat l’alarma perquè els lladres han rebentat la porta.
Si tinguéssim més recursos propis, no caldria demanar subvencions. Anirem de passeig encara que faci una mica de vent.
COMPLEMENTS REGITS I ADJUNTS
Els constituents que en complementen un altre poden ser de dos tipus: com- plements regits o requerits per aquest constituent, o adjunts, si aporten una informació addicional (afegida però no necessària).
Per exemple, el complement directe és un complement regit pels verbs tran- sitius (Necessitem afecte) i el comple- ment que expressa el lloc on passa el que expressen el verb i els seus com- plements regits, si en té, és un adjunt (Mengen cireres al balcó).
52 Reflexiósobrelallengua