Page 9 - BAT Llengua catalana i literatura 2 unitat 3
P. 9
L’oració composta
43
Oracions subordinades substantives interrogatives i exclamatives
Les oracions subordinades substantives interrogatives plantegen una interrogació de manera indirecta. Els connectors que es fan servir depe- nen de l’abast de la interrogació:
• Si la interrogació és total, es fa servir la conjunció si.
Em demano si es pot entrar sense trucar al timbre.
• Si la interrogació és parcial, és a dir, si es demana sobre un aspecte con- cret, es fan servir diversos connectors interrogatius:
Explica’m com es fa aquest problema, sisplau.
CONNECTORS INTERROGATIUS
Pronoms
què, qui
Adverbis
on, com , quan, quant
Quantificadors
quin, quina, quins, quines quant, quanta, quants, quantes
La funció sintàctica més habitual d’aquest tipus d’oracions és de comple- ment directe del verb de l’oració principal, però també poden fer de sub- jecte o de complement d’un nom:
Recorda’m qui era el pianista del concert d’ahir.
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUBORDINADES SUBSTANTIVES INTERROGATIVES
Complement directe
Es preguntava quantes vegades l’havia advertit.
Subjecte
Qui va perdre les claus és un misteri.
Complement del nom
(amb un valor interrogatiu molt més implícit)
El dubte de quina part de culpa hi tenia la corsecava.
Les oracions subordinades substantives exclamatives tenen aquestes característiques:
– Són sempre parcials, perquè se centren en un aspecte de l’enunciat.
– Fan servir un nombre més reduït de connectors (els adverbis on, com i quant i els quantificadors quin, quina, quins, quines i quant, quanta, quants, quantes).
– Tot i que normalment fan de complement directe, també poden fer de subjecte:
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUBORDINADES SUBSTANTIVES EXCLAMATIVES
Complement directe
Mira quina joguina t’he comprat!
Subjecte
És increïble com ha resolt la situació.
Reflexió sobre la llengua 55
