VENEN TEMPS DOLÇOS

No t’espanti aquest vent. Mira, setembre
se’ns ha endut l’estiu. Totes les coses
una llum de biaix les fa més dolces
i també més serenes.

Ve el temps d’anar a passeig, pausadament,
sota els arbres que, pàl·lids, ja tremolen.
Ara ens cauran els dies com les fulles,
daurades de records.

Tindrem hores madures com raïms,
assolellades, tendres, saboroses
de silencis intensos. Melangies
dels primers crisantems...

No t’espanti aquest vent, que du temps dolços.

NARCÍS COMADIRA