Page 24 - BAT Llengua catalana i literatura 2 unitat 13
P. 24

  • Els Jocs Olímpics de Barcelona van mar- car, l’any 1992, una fita en la interna- cionalització de la ciutat i del conjunt de Catalunya. Esbrina quina companyia teatral es va fer càrrec de les cerimò- nies d’obertura i de clausura.
                18 El teatre a partir dels anys setanta
Durant aquestes darreres dècades s’han consolidat diverses companyies teatrals estables, que han tingut un gran èxit de públic i una projecció internacional important en molts casos. L’any 1961 van néixer Els Joglars, una companyia que s’ha caracteritzat pels seus muntatges crítics i provo- cadors; concretament La Torna, una sàtira antimilitarista, va marcar una fita en la lluita per la llibertat d’expressió.
Ja als anys setanta, es van fundar una sèrie de companyies que encara ara són referents en l’escena catalana: Comediants, Dagoll Dagom, el Teatre Lliure i la Fura dels Baus. Comediants són coneguts pels seus espectacles de carrer, encara que també, per a sala, van muntar un Llibre de les bèsties inspirat en Ramon Llull. Dagoll Dagom s’ha fet cèlebre pels seus muntat- ges musicals, entre els quals destaquen les adaptacions de contes de Pere Calders (Antaviana), de la novel·la Aloma de Mercè Rodoreda i, sobretot, de Mar i cel d’Àngel Guimerà. El Teatre Lliure ha portat a escena tota mena d’obres teatrals de text, clàssiques i contemporànies, tant d’autors cata- lans com de la resta del món. Pel que fa a la Fura dels Baus, experimenten amb espectacles de gran format, amb una utilització trencadora i plena de força de les noves tecnologies.
A partir dels anys vuitanta, destaquen la Companyia Josep Maria Flotats i les iniciatives de les institucions públiques, com ara la creació del Cen- tre Dramàtic de la Generalitat i del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), inaugurat l’any 1996. En conjunt, aquestes companyies han portat als escenaris espectacles de creació pròpia, musicals, textos clàssics univer- sals, autors estrangers contemporanis, dramaturgs catalans clàssics, con- temporanis i actuals i, fins i tot, obres narratives o poètiques d’escriptors catalans, que, d’aquesta manera, s’han anat fent més coneguts entre el gran públic.
 272 Educacióliterària





























































































   22   23   24   25   26