Page 7 - BAT Llengua catalana i literatura 2 unitat 13

La narrativa, la poesia i el teatre a partir dels anys setanta
13
5 El col·lectiu Ofèlia Dracs
Ofèlia Dracs és el pseudònim d’un grup d’escriptors dels anys setanta que es va proposar crear narrativa en català, pensada per al públic lector que en els anys vuitanta es començava a reconstituir. Dracs és un acròstic for- mat per les inicials dels cognoms dels fundadors del grup (Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler), als quals es van afegir altres autors i autores. Van publicar narrativa eròtica (Deu pometes té el pomer, 1980), fantàstica (Lovecraft, Lovecraft, 1981), policíaca (Negra i con- sentida, 1983) i de ciència-ficció (Essa efa, 1985). També van escriure dues novel·les, Bocatto di cardinali (1985), de tema gastronòmic, i Misteri de reina (1994), de gènere policíac. El valor històric d’aquest col·lectiu d’escriptors és haver ampliat els gèneres i els temes de la narrativa catalana, sense obs- taculitzar les trajectòries personals dels seus membres, com és el cas de Jau- me Fuster, Maria Antònia Oliver, Jaume Cabré o Quim Monzó.
6 Jaume Fuster
Jaume Fuster i Guillemó (1945-1998) va tenir èxit com a autor de novel·les fantàstiques i, sobretot, policíaques. Cal destacar les novel·les De mica en mica s’omple la pica (1972) i Tarda: sessió contínua 3,45 (1976) i el recull de narracions breus Les claus de vidre (1984). La primera d’aquestes obres va representar una demostració de la viabilitat de la novel·la negra genuïna en català, tant literàriament, per la trama, els personatges i les ambien- tacions realistes locals, com lingüísticament, per la utilització d’un argot català de la delinqüència. Fuster, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, va escriure també ficció política, sàtira i guions televisius i cinematogràfics.
7 Maria Antònia Oliver
Maria Antònia Oliver i Cabrer (1946-2022) va començar la seva trajectòria narrativa amb novel·les d’ambientació mallorquina, com ara Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d’iràs i no torna- ràs (1972). En Joana E. (1992) relata la història, basada en fets reals, d’una dona víctima dels abusos de la seva pròpia família i que lluita decidida- ment per la seva reafirmació personal; l’obra constitueix una denúncia de les misèries i la hipocresia de la societat mallorquina més conservadora, incloent-hi la clau feminista. Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, ha con- reat la narrativa fantàstica i la policíaca, en la qual destaca com a creadora de la primera detectiva catalana, Lònia Guiu. Com a traductora, ha tras- lladat al català obres de Virginia Woolf, Jules Vernes, Robert Louis Steven- son, Mark Twain i Herman Melville, entre d’altres.
JOANA E.
Dida, que ja no te’n recordes de com va això dels casaments? Primer ha de sortir el noviï de caseva, i ha d’esperar la novia a la porta de la Seu... o davant l’altar, no ho sé... Sí, com l’altra vegada. Tan diferent, però! A les onze, sí; bé, ara deixa’m acabar de vestir, no, no, millor que no m’ajudis, sem- bles tu la novia, els nervis se’t mengen; digues a na Lola que vos faci una til·la a tu i a en Bernadet.
Educació literària 255