La unió fa la força?

Primerament, caldrà observar la situació inicial que es planteja en aquest itinerari i assegurar-se que l’alumnat l’entén correctament. Feu que es fixin en l’escenari del dibuix i en els personatges que hi apareixen i comenteu-ho. On són els nens i nenes de la colla? Què fan? Per què creieu que estan tan concentrats?

Feu que llegeixin a classe el diàleg i comenteu entre tots la proposta de la Maria. Creieu que és una bona idea? Els nens de la colla aniran més de pressa si fan un sol regal entre tots? Creieu que quedarà més bonic? Què podrien regalar a la seva amiga Montse?

Per tal d’enllaçar la situació inicial amb la lectura que es farà a continuació, llegiu amb l’alumnat l’enunciat de l’activitat 1 i les preguntes que s’hi plantegen i comenteu la situació plegats.

Feu que pensin en aspectes positius que pot tenir el fet de treballar junts: per exemple, poder fer coses més grans o complicades, ajudar-se els uns als altres, avançar més de pressa, etc. Pot ser una bona idea dur a terme una pluja d’idees de coses que seria molt difícil o impossible fer si no es treballés col·laborativament, com ara construir un edifici o filmar una pel·lícula.

En aquest sentit, pot ser interessant triar un d’aquests exemples i demanar a l’alumnat que, per grups, pensi quantes persones hi participen i què fa cadascuna. Per exemple: en una pel·lícula hi participen els actors i les actrius, el director, els càmeres, els creadors dels efectes especials, el compositor de la banda sonora, etc.

A continuació, serà el moment de llegir el conte, que també parla del valor de treballar junts. Llegiu el text col·lectivament a classe. Diferents nenes i nens poden llegir dues o tres frases cadascun. Assegureu-vos d’anar fent pauses, perquè puguin processar els continguts del text i per comentar i respondre les preguntes que l’acompanyen.

Per complementar la lectura i assegurar-ne la comprensió, podeu plantejar preguntes complementàries, com ara aquestes: Qui és el protagonista de la història? Sabem com es diu? Per què ningú no li vol donar menjar? Quina idea té el soldat per solucionar-ho? Creieu que el soldat és una persona enginyosa? Si hagués dit de bon principi que volia fer sopa, algú li hauria fet cas?

En acabat, poden dur a terme una segona lectura silenciosa del text, per veure si queda alguna expressió o alguna part que no entenguin i resoldre els dubtes.

Recordeu que en el solucionari en PDF trobareu les respostes orientatives a les preguntes de comprensió que hi ha al marge de la lectura.

Amb l’objectiu d’assegurar la comprensió del conte i aprofundir en el seu contingut, els alumnes han de dir quins personatges té i què fa cadascun (activitat 2). Completaran la taula de manera individual i, després, compararan els resultats amb una altra nena o nen.

Tot seguit, mireu les imatges d’ingredients que es proposen en l’activitat 3. Identifiqueu el nom de cada element i comenteu entre tots quins d’aquests ingredients corresponen a la sopa de pedres de la lectura. Si cal, els poden subratllar en el text per identificar-los millor.

Pot ser una bona ocasió per recordar que la llista d’ingredients és un element bàsic de qualsevol recepta, juntament amb el procés de preparació.

Finalment, se’ls demana que identifiquin el conflicte central de la lectura. Aquest és un procés que ja s’ha realitzat en itineraris anteriors, de manera que ja hi estan familiaritzats. Feu-los aquesta pregunta: Quin problema han de resoldre els personatges de la lectura? Identificaran el problema i, a continuació, n’explicaran la solució (activitat 4).

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

Els ingredients de la sopa Activitat per repassar el vocabulari del conte treballat.

Plantejament, nus i desenllaç Activitat per dibuixar el conte en tres vinyetes d’acord amb l’estructura.

Per anar més enllà

Xesco Boix Enllaç a un vídeo per conèixer Xesco Boix i les seves cançons.

Una altra habilitat que ja s’ha posat en pràctica durant el curs és la capacitat per sentir empatia pels personatges i posar-se en el seu lloc. En aquest apartat, es proposa seguir aprofundint en aquesta capacitat d’empatia.

Feu que l’alumnat es reparteixi en grups petits, de cinc com a màxim, i que llegeixi l’enunciat de l’activitat 5. Cal que els alumnes tornin a revisar la lectura i comentin com s’ho va fer el soldat per canviar la situació de la gent del poble.

Per orientar-los, digueu-los que es fixin en els sentiments i les emocions que es van expressant durant el text: la gana i la desesperació del soldat; el rebuig de la gent del poble, que el fa fora a empentes; la generositat dels nens i les nenes, que li porten els ingredients, etc.

Després, cada grup triarà un representant, que explicarà en veu alta a la resta de grups les conclusions a què han arribat. Feu que s’adonin que, en aquest conte, els nens són molt més generosos i optimistes que els adults i que, gràcies a això, solucionen el conflicte de la narració.

Els mateixos grups podran reflexionar sobre la col·laboració i la soledat a través de la proposta de l’activitat 6. Cada membre del grup triarà un escenari i en comentarà els avantatges i els inconvenients, els recursos, etc. a la resta de membres del grup.

Segons el temps de què disposeu, doneu als diversos grups deu o quinze minuts, com a mínim, perquè puguin parlar-ne. Després, seguint les instruccions de l’activitat 7, posaran en comú allò de què han parlat.

Feu que s’adonin de la relació que té aquesta activitat amb la lectura. Per què passava gana, la gent del poble? Què va passar perquè deixessin de tenir gana? Creieu que, si tenim poc menjar i pocs recursos, podem sobreviure sols, o hem de col·laborar els uns amb els altres? Quins avantatges té col·laborar?

Aquestes dues propostes poden tenir molta utilitat de cara a l’avaluació de l’itinerari, ja que treballen la comprensió lectora i la comprensió i l’expressió oral de l’alumnat.

En aquesta ocasió, l’apartat de reflexió lingüística està dedicada a l’adjectiu. L’alumnat observarà individualment les imatges de l’activitat 8, que representen elements del text que ha llegit. Després, llegirà les paraules de la part superior i relacionarà cada paraula amb la imatge adequada. Podeu ajudar-los a trobar aquestes paraules en la lectura, perquè vegin quin adjectiu complementa cada nom.

Per tal d’il·lustrar i recordar el concepte de concordança, demaneu-los que provin de substituir les paraules que han escrit per un equivalent que tingui un altre gènere o nombre: per exemple, petits, afamada o gosses. S’adonaran que, en aquests casos, les paraules ja no encaixen amb l’element que descriuen, és a dir, “no sonen bé”.

A partir d’aquest exemple pràctic, llegiu el quadre informatiu de la part inferior, en què es defineix el concepte de concordança. Recordeu-los que trobaran més informació en l’apartat L’adjectiu: gènere i nombre del manual de consulta.

S’adonaran que les paraules de l’activitat 8 són adjectius, mentre que els elements que descriuen són noms. Poden escriure els noms (poble, soldat, olla i sopa) al costat dels adjectius o en un full a part. Veuran que, en tots els casos, coincideixen el gènere i el nombre del nom i de l’adjectiu: és a dir, concorden.

Finalment, podran aplicar tot allò que han practicat completant la segona part de l’activitat, en què hauran de reescriure els adjectius amb el gènere o el nombre diferents.

Un cop finalitzades aquestes propostes, l’alumnat podrà seguir practicant la concordança amb l’Itijoc L’adjectiu, que podeu fer col·lectivament a classe.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

Els tres adjectius Activitat interactiva per relacionar uns noms amb els tres adjectius corresponents.

Fitxa Repassa. Itinerari 19 Fitxa d’activitats per repassar l'adjectiu i la concordança.

Per anar més enllà

L’adjectiu bo és... Activitat interactiva per destriar l’adjectiu més adequat en diferents oracions.

Concordança Activitat interactiva per formar sintagmes tenint en compte la concordança.

Fitxa Amplia. Itinerari 19 Fitxa d’activitats per consolidar l'aprenentatge de l'adjectiu.

En aquest apartat, l’alumnat combinarà el treball previ dels personatges i dels continguts del conte i s’assegurarà que n’ha entès el missatge.

Proposeu-los que llegeixin les diferents explicacions del missatge del conte que hi ha en l’activitat 9. Després, individualment, tornaran a llegir el conte i seleccionaran l’opció més adequada.

La pregunta de la part inferior de l’activitat els demana que desenvolupin el missatge que explica el conte de manera personal en un full a part. Per fer-ho, digueu-los que revisin el treball realitzat en l’activitat 6 i plantegeu-los aquestes preguntes: Podem viure sols o necessitem col·laborar els uns amb els altres? Quines coses només podem fer junts i no podem fer sols? Quins avantatges té treballar junts? Com es demostra, això, en la lectura? Es podria haver solucionat el conflicte si no haguessin col·laborat? En acabat, redactaran el missatge per escrit.

Un cop acabin, podeu llegir entre tots aquest document el final del conte, en què es resumeix el missatge del conte (activitat 10). Compararan aquest final amb el missatge que ells havien pensat i veuran si coincideix. Comenteu entre tots si l’haurien acabat d’una altra manera i com ho haurien fet. Podeu escriure possibles frases finals alternatives a la pissarra.

Es proposa concloure l’itinerari amb la compleció de la rúbrica final (activitat 11) i amb la puntuació de les estrelles, que permetran valorar la feina realitzada.

A partir d’aquestes propostes d’autoavaluació i de les preguntes de la secció “Per acabar, pensa-hi...”, poden comentar si els resulta senzill o difícil captar els missatges que s’amaguen rere les històries que llegeixen o veuen. Creieu que podeu aprendre coses de les històries? Sabeu si alguna de les històries que us agrada conté un missatge? Quin?

Per comprovar que en moltes històries hi ha missatges, podeu posar-ne algun exemple, com les pel·lícules Frozen o Shrek, el missatge de les quals és que ens hem d’acceptar i valorar i que hem de valorar els altres encara que siguin diferents.

Arribats al final del trimestre, podeu fer servir l’aplicació Itijocs per consolidar els continguts de coneixements de llengua que heu treballat durant aquest període. Només heu de seleccionar els Itijocs que vulgueu del menú inicial (d’ortografia, gramàtica o lèxic) i marcar l’opció “Jugar partida”. D’aquesta manera se us crearà un Itijoc amb tots els temes que haureu escollit. Per exemple, aquí teniu la Partida múltiple dels itineraris de l'11 al 19. Podeu passar l’enllaç als nens i les nenes perquè accedeixin al joc.

També podeu agrupar les activitats interactives per programes (els Itijocs de gramàtica, els Itijocs de lèxic, els Itijocs d’ortografia) si ho preferiu.