Com són els éssers vius?

Podem començar observant el dibuix amb atenció i fer-ne la descripció entre tots i totes. Podem plantejar preguntes com ara: Quins éssers vius veieu al pati? Les plantes són vives? El gos de la Tània és viu?

A primer cop d’ull, la funció vital més evident és la de l’alimentació i, per fer-ho explícit, podem preguntar: Què estan fent els nens i les nenes? Què fa l’ocell? Què esperen els pollets del niu i per què? Què fa el cuc? Per què porten fulles al niu les formigues? Per què les aranyes fan teranyines? D’aquesta manera queda clar que els animals necessiten menjar (alimentar-se); ara bé, en el cas de les plantes aquesta funció no és tan òbvia i es poden plantejar preguntes com ara: Les plantes s’alimenten? Si arrenquem les hortalisses de la jardinera, què els passarà al cap d’uns dies? Per què necessiten la terra i l’aigua? Què en fan d’això? I si les posem dins d'una capsa fosca on no hi entra l'aire ni la llum, què els passarà?

A la imatge, de manera secundària, d’alguna manera també s’observa la funció de reproducció (en els pollets) i exemples de funcions de relació (entre els nens i les nenes que es comuniquen, en les formigues que treballen plegades, en el fet que les formigues i els cucs mengin plantes o que l’aranya faci servir de suport un matoll per construir la teranyina i caçar), però, potser, en aquest punt per a alguns i algunes alumnes això resulti prematur i pugui quedar-se en una pura descripció dels fets i reprendre l’anàlisi d’aquesta imatge més endavant.

Donem pas a l’activitat 1, que es treballa per parelles. Han d’encerclar els éssers vius; en general, intuïtivament sabran fer-ho bé i identificaran la planta, el conill, el peix, l’aranya i l’ocell. A la pregunta Què et fa pensar que són vius?, les opcions són més equívoques i mereixen comentar-se i resoldre’s en un debat ordenat a l’aula. Així se’ls pot fer veure que:

• Hi ha éssers vius que no es percep que es moguin (com entre d'altres, les plantes), però, en canvi, hi ha objectes naturals (els núvols) i artificials que tenen moviment propi (el robot, el tren...) i no són vius.
• Tots els éssers vius d’alguna manera creixen (“es fan grans”), però també pot créixer el núvol o un mineral.
• Respecte si mengen, aquest concepte l’han treballat a la introducció; tot i que seria més propi dir que tots els éssers vius s’alimenten, ja que pròpiament menjar és ingerir aliments per la boca i això solament ho fan els animals. En aquest sentit, animals i plantes s’han d’alimentar per obtenir energia, cosa que no fan els éssers inanimats.
• Respecte del fet de parlar, podem dir que és propi dels humans, encara que també es pot explicar que molts animals es comuniquen amb sons i ho podem portar al terreny de la funció de relació, com més endavant es veurà.
• Sobre tenir fills, estrictament és un fet propi dels animals, però podem portar-ho al terreny de reproduir-se i tenir descendència en sentit ampli, i, com que de les plantes en surten d'altres, sí que és un tret comú.

A l’hora de donar altres opcions, l’alumnat pot plantejar qüestions com aquestes (o les podeu plantejar vosaltres per fer-los pensar):

• Necessitat d’aigua; ja que sense aigua no hi ha vida; però, de fet, ho podem encabir dins la funció de nutrició.
• Necessitat d’oxigen o de “respirar”, si ho voleu plantejar així, ja que el concepte d’oxigen potser el desconeixen, però alguns sí que poden pensar que, si no hi ha aire, els éssers vius es moren. La respiració formaria part del procés de nutrició. Més endavant, sabran què és el que ens permet aprofitar els nutrients que obtenim dels aliments.
• Relacionar-se, potser no és tan obvi, però podeu recordar escenes d'imatge introductòria com la colla xerrant o la filera de formigues portant fulles per il·lustrar que els éssers vius es relacionen entre ells.
• Una conseqüència d’estar viu és que envellim i morim; no hi ha cap organisme que visqui eternament.

Tot seguit, a l’activitat 2, que es resol col·lectivament, es planteja la pregunta El gos robot de la Tània es mou i parla. És un ésser viu?, que ha de ser una síntesi del que s’ha dit. Ja hem descartat que moure’s i parlar sigui un denominador comú de tots els éssers vius, com sí que ho són alimentar-se i tenir descendència.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

Els éssers vius Activitat interactiva per identificar els éssers vius.

Per anar més enllà

Els animals Activitat interactiva per identificar els animals com a éssers vius.

Iniciem l’apartat amb la conclusió anunciada per la mestra, que afirma el següent: “Les persones, la resta d’animals i les plantes som éssers vius”. Recalquem l’afirmació que els humans som animals. Les activitats 3 i 4 tenen a veure amb la funció més evident de les observades a la imatge introductòria, la nutrició.

L’activitat 3 Què menja l’eruga? Què menja la granota? Que menja l’ovella? es resol col·lectivament. El recurs digital descarregable (podeu projectar les imatges o bé imprimir-les i repartir-les) dona més opcions per aparellar. La intenció és que els nens i les nenes s’adonin que hi ha animals que mengen plantes i d’altres que mengen altres animals. Podeu preguntar: Un animal, pot viure sense menjar? Per a què li serveix menjar? I fer-los reflexionar que necessiten alimentar-se per créixer (construir el seu cos) i per obtenir energia.

La segona part de l’activitat implica un pas més: I les plantes, mengen? Aquesta resposta no és obvia. L'acció de “menjar” estrictament no la fan, però sí que s'alimenten. Perquè ho dedueixin, podem mirar que facin certs paral·lelismes amb el món animal. Si les plantes no s’alimentessin, com creixerien i es farien grans? D’on traurien l’energia per fer coses com fer fulles, flors o fruits? Si un animal no s’alimenta, es mor; aleshores, com podem demostrar que una planta s’alimenta? Poden sortir propostes com no regar-la o posar-la a les fosques (treure l’aire és més difícil). Com a conclusió, els feu adonar que les plantes no mengen altres plantes ni animals, però que s’alimenten amb l’aire, l’aigua i les substàncies de la terra, gràcies a la llum del Sol. En aquest punt no anirem més enllà, ja que s’aprofundeix en la biologia de les plantes a l’itinerari 13.

L’activitat 4 és individual i han de dibuixar el seu menjar preferit. En acabar, per establir relacions amb el que han fet fins ara, se’ls pot preguntar: Quin tipus d’aliment és? S’assembla al que mengen altres animals? Per a què et serveix menjar això? Ens podem alimentar com les plantes?

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

El camaleó Vídeo sobre com menja el camaleó i activitat de comprensió associada.

Per anar més enllà

Què mengen? Joc de les parelles (per imprimir) per relacionar cada animal amb el seu aliment.

La funció de relació és més complexa d’entendre que la de nutrició, ja que n’hi ha de molts tipus, tant entre individus d’una mateixa espècie com entre individus de diferents espècies i també dels diferents éssers vius amb l’entorn (que es poden observar amb les reaccions i les adaptacions als canvis estacionals, per exemple).

Per començar, podem lligar-ho amb la funció de nutrició, a partir de la imatge del gat i el ratolí de l’activitat 5, que es treballa en grup. Què fan el gat i el ratolí? Els animals es relacionen? En aquest cas, es tracta d’una relació entre animals amb la finalitat de menjar (depredador-presa); però, també, podem mostrar altres exemples, com els que s’apunten en l’activitat i que podeu il·lustrar amb aquests vídeos.

Cuidar-se:

• Entre membres de la mateixa espècie, com un goril·la i la seva cria.
• Entre membres de diferents espècies, com l’ocell búfag i una girafa.

Jugar:

• Animals de diferents espècies jugant, com dofins i una balena.

Després, cal fer la pregunta següent: Les plantes es relacionen? En tractar-se d’éssers que no es mouen, costa de visibilitzar-ho, però amb la pregunta Què fan les flors i les abelles?, poden entendre com més enllà que els animals mengin plantes hi ha altres relacions de col·laboració. Podeu mostrar-los aquestes:

• Animals i plantes que col·laboren: la pol·linització.
• Plantes que competeixen entre elles per arribar a la llum del sol.

Podeu demanar-los si recorden alguns exemples de situacions que mostrin funcions de relació. Tampoc cal anar gaire lluny i si tenen plantes i mascotes a casa els podeu preguntar: Quines coses fan les vostres mascotes que signifiquin competir, jugar o ajudar-se? Cap a on s’orienten les fulles de les plantes?

L’activitat 6 fa que els nens i les nenes s’adonin que ells i elles també es relacionen, en diferents àmbits i que aquesta relació té un sentit per a la supervivència (grup família, societat).

I, vosaltres, amb qui us relacioneu? Escriviu 3 jocs a què jugueu al pati. Us agrada jugar? I estar amb els amics? La pregunta sobre els jocs no és gens banal, ja que en un joc es donen relacions tant de competició com de col·laboració, en un assaig de com funciona el món natural.

El sentit de la pregunta Amb qui més us relacioneu? Qui us cuida? és que mencionin membres de la família (pares, avis, germans...), cangurs, mestres, metges... i valorin quin sentit té per al seu benestar (i supervivència).

L’activitat 7 es treballa en grup. A la pregunta Aquests éssers vius també es relacionen. Com ho fan?, per una banda tenim una imatge d’un camaleó que es camufla per no ser vist. Els podeu explicar el significat de la paraula camuflatge i preguntar Per què no vol que el vegin? Han de deduir que tant es pot voler amagar de les seves preses com dels seus depredadors i que, per tant, camuflar-se és una forma de relacionar-se amb altres animals. Poden veure com es camuflen per caçar en aquest vídeo.

L’altra imatge és una planta, un cactus, amb tota la superfície coberta d’espines. Han de pensar perquè deu ser així i completar la frase següent: Tenen espines per no ser menjats. Podeu preguntar Coneixeu altres estratègies de les plantes per defensar-se? i parlar de les punxes, les espines, el verí, etc.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

El goril·la i la seva cria Vídeo sobre una cria de goril·la i activitat de comprensió associada.

Entomen la tercera funció pròpia dels éssers vius, la reproducció. És un tema que desperta molt la curiositat de l’alumnat, però com que en els itineraris 11, 12 i 13 pararem més atenció a aquesta qüestió, tant en animals com en plantes, aquí el més important és que quedi clar el concepte que els éssers vius, la vida en definitiva, és perpètua mitjançant la descendència i que les maneres de fer-ho són molt diverses.

Per parelles responen la pregunta següent: D’on han nascut aquests éssers vius? Podem afegir-hi: Naixem grans de cop o passem per etapes i anem creixent? En el primer exemple, uns porquets han nascut del ventre de la mare, i com que estan mamant de la mare, podeu evidenciar que s’està produint una funció de relació dins la mateixa espècie. En el segon exemple, un pollet surt d’un ou i aquí podeu revisar la imatge d’entrada de l’itinerari i recordar com el niu d’ocells representa la funció de reproducció. En el tercer exemple, està brotant una planta d’una llavor.

Després d’observar els exemples, podeu preguntar: Què passaria si un tipus d’animal o de planta deixés de tenir fills o fer llavors? Què passaria amb aquell tipus d’animal o planta? Heu d’evidenciar que això els portaria a l’extinció (desaparició), que els éssers vius han de sortir d’altres éssers vius (no surten del no-res) i que la reproducció té la finalitat de perpetuar les espècies.

La segona part de l’activitat connecta amb la reproducció de les persones, i amb l’experiència pròpia, a través de la figura del nadó.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per anar més enllà

Neix un pollet Vídeo sobre el naixement d'un pollet i activitats de comprensió i reflexió associades.

Al llarg de l’itinerari s’han descobert les tres funcions vitals pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció (que comporta creixement, envelliment, i, al final, la mort).

L’activitat 9 ens permet recopilar tot el que hem après i identificar en imatges les funcions esmentades. Podeu acompanyar fent preguntes: Què fa el lleó? Tots els éssers vius s’alimenten? Les plantes, també? De què serveix alimentar-se?

Les nenes parlen, hi ha més animals que parlin? Tots els éssers vius parlen? Es tracta d’una funció vital de tots els éssers vius?

D’on surten els fills de l’oca? Tost els animals tenen fills? Les plantes tenen plantes “filles”? Com ho fan?

Què passa entre l’insecte i la flor. Pots posar més exemples de funcions de relació entre éssers vius?

Què es veu a la imatge dels elefants? Tots els éssers vius creixen?

Es pot aprofitar l’activitat 10 per avaluar la capacitat de fer una síntesi de les tres funcions estudiades. Convideu els i les alumnes a rellegir l’itinerari i anar a buscar la informació on calgui per contestar individualment l’activitat 10. Això els servirà per fer un repàs de tot.

A més, els nens i les nenes també podran repassar allò treballat amb l’itijoc ELS ÉSSERS VIUS.

Per acabar, podem recuperar la llista de respostes a la pregunta repte (Com són els éssers vius?) que els nens i les nenes havien donat a l’inici de l’itinerari i revisar-la. Així, podem comparar el que havien dit abans amb allò que pensen ara. Penseu que hem d’afegir-hi alguna cosa? Per fer-ho, podeu proposar una pluja d’idees comuna de tot allò que hem après.

Recordeu la importància de valorar l’itinerari amb les estrelles i comentar en parelles les preguntes finals d’itinerari. Podeu revisar les conclusions de la recerca i avaluar-ne els resultats.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

Fitxa REPASSA Activitats per consolidar diferents continguts treballats en l’itinerari.

Per anar més enllà

Fitxa AMPLIA Activitats per ampliar diferents continguts treballats en l’itinerari.