Competències específiques

CE5, CE7, CE8

Criteris d’avaluació

5.1. Reconèixer connexions entre els diferents elements matemàtics relacionant i ampliant coneixements en un context matemàtic.

5.2. Reconèixer les matemàtiques presents en la vida quotidiana i en altres àrees en situacions en què se’n pugui fer ús.

7.1. Reconèixer les pròpies emocions en abordar nous reptes matemàtics, ser proactiu en la cerca de possibles solucions i demanar ajuda només després d’un primer intent de solució.

8.1. Participar en el treball en equip, tant en un entorn presencial com virtual, escoltar els altres i reconèixer les seves aportacions en situacions en què es comparteixi i es construeixi coneixement matemàtic de manera conjunta.

Sabers

• Ús d’estratègies variades de comptatge i recompte sistemàtic en situacions de la vida quotidiana.
• Estimació de mesures (mides) i cerca de formes de comparar-les amb altres mesures.
• Identificació i classificació de formes geomètriques de dues dimensions en objectes de la vida quotidiana tenint en compte els seus elements.
• Introducció del vocabulari geomètric bàsic en la descripció verbal dels elements i les propietats de formes geomètriques senzilles.
• Introducció d’estratègies i tècniques de construcció de composició i descomposició de formes geomètriques senzilles d’una, dues o tres dimensions de forma manipulativa.
• Reconeixement de les propietats de formes geomètriques de dues i tres dimensions explorant amb materials manipulables (mecano, tangram, jocs de figures…) i amb eines digitals.
• Identificació i expressió de les pròpies emocions en situacions d’aprenentatge de les matemàtiques amb curiositat i iniciativa envers aquests aprenentatges.
• Participació activa en el treball en equip en matemàtiques i valoració i incorporació de les idees de tots i totes.

Activitat 3. En aquesta activitat cal acompanyar els alumnes quan uneixin els punts verds perquè pot ser que alguns no uneixin d'entrada els quatre vèrtexs per formar la figura del rectangle i que, en canvi, els uneixin amb diagonals i formin, per exemple, una aspa. En aquest segon cas, només cal demanar-los que acabin d'unir els punts verds de totes les maneres possibles; així aconseguireu que també dibuixin el rectangle. Quan acabin, podeu demanar-los que uneixin també els punts de cada color de l'activitat 1.

Activitat 5. Perquè puguin treballar una bona estona amb els escuradents, una vegada hagin format els triangles i els quadrats més senzills (amb 3 i 4 escuradents, respectivament) podeu demanar-los que facin triangles més grans, quadrats també més grans i rectangles que no siguin quadrats. D'aquesta manera estaran obligats a fer servir un mínim de cinc escuradents per fer triangles i un mínim de sis escuradents per fer rectangles.

Activitat 6. És possible que, encara que no es vegin els vèrtexs del triangle vermell del senyal, alguns alumnes l'intueixin i diguin que veuen dos triangles, el groc i el vermell. En aquest cas, cal donar la resposta com a vàlida. També serà correcta si només es fixen en el que està complet: el groc.

Activitat 9. L'activitat d'autoavaluació té un grau de complexitat alt, ja que obliga a diferenciar el quadrat del rectangle. Els quadrats són rectangles amb tots els costats iguals, de la mateixa longitud. Si ho han entès, també tindran clara la diferència entre ambdues figures.

En l'apartat "+ recursos" trobareu una proposta per treballar més activitats competencials.

També hi trobareu l'activitat interactiva Les peces canvien de lloc. Si la feu amb els alumnes, tingueu en compte que la solució està corregida considerant que el quadrat que es mou és el blau. Pot ser que algun alumne consideri, també encertadament, que el quadrat que es mou és el vermell. Aleshores, la solució programada no corregirà bé l'activitat.

En l'apartat d'Atenció a la diversitat trobareu diferents propostes d'activitats per acompanyar i repassar o bé ampliar els continguts del taller.