Per començar la nostra formació com a guies, hem de situar el lloc on vivim i definir si vivim en un poble o una ciutat. Ens caldrà buscar informació, com, per exemple, l’extensió i el nombre d’habitants. Ens preguntem com la podem aconseguir i anotem a la pissarra què volem descobrir i quines són les fonts on podem trobar informació.

Ho fem amb una conversa col·lectiva. Podem plantejar preguntes com aquestes: On vivim? En un poble o una ciutat? Què determina que sigui una cosa o una altra? On és la nostra localitat? Potser podem trobar-ne informació a la web de l’ajuntament, en els plànols o en els mapes de Google Maps, en els mapes comarcals de Catalunya...?

Decidim buscar...

• la situació de la nostra localitat en el mapa i la de les que limiten amb la nostra (o localitats de la mateixa comarca)
• l’extensió
• el nombre de persones que hi viuen (dades de població)

Proposem un joc de “fer diana” per repartir la investigació i decidim treballar en grup.

Imprimim en gran un mapa comarcal i municipal mut de Catalunya i en donem un a cada grup. Els membres del grup s’han de posar d’acord i fer hipòtesis sobre on situarien la pròpia localitat. L’han d’intentar situar en el mapa (pintant-la, resseguint-la, etc.) sense consultar cap font.

Segurament, no hi haurà cap grup que situï correctament la localitat. L’objectiu és que s’adonin de la gran quantitat de municipis que hi ha, de la dificultat per situar-los i de la importància de consultar fonts.

Si cal, els podeu ajudar donant-los pistes o plantejant-los preguntes com ara aquestes: Tenim el mar a prop? És a prop de la frontera amb França? Potser ens pot ajudar recordar el que ja sabem de la nostra ciutat o poble. També els podem mostrar, abans de jugar, un mapa de Catalunya i indicar-los quines comarques pertanyen a Barcelona, Lleida, Girona o Tarragona o assenyalar-los alguns dels principals accidents geogràfics del territori.

Un cop han assenyalat en el mapa on creuen que es troba el lloc on vivim, cada grup exposa als altres el que ha decidit i per què i quines estratègies han fet servir per deduir-ho. Pengem els mapes en un lloc visible i, entre tots, comprovem quin grup ha situat millor el lloc on vivim en el mapa. Per comprovar-ho, el cerquem en el mapa comarcal i municipal de l’ICGC o el busquem amb l’aplicació Google Maps.

El grup que més s’hi apropi és el primer a triar una localitat (d’entre la pròpia i les que hi limiten) per buscar-ne les dades de població i extensió (dues característiques que determinen si la localitat és un poble, una ciutat petita, mitjana o gran).

Aquesta és la primera activitat o prova per aconseguir el carnet de guia. Els membres del grup que hagin localitzat millor la pròpia localitat en el mapa obtindran tres estrelles en aquesta prova. Els altres alumnes n'obtindran una o dues en funció del grau d’encert. Els alumnes han de dibuixar les estrelles corresponents en la primera fila o punt 1 de la graella del Certificat d'acreditació (Reconec la importància dels mapes i de saber interpretar-los).

Observem el mapa i ens fixem en la divisió per comarques i en les diferents categories d’organització. També ens fixem en les localitats que limiten amb el lloc on vivim i les anotem. A quina comarca pertany la nostra població? Quines localitats tenim al costat? Semblen més grans o més petites que la nostra? Això vol dir que hi haurà més habitants? Ho comprovarem.

Per assegurar la comprensió dels conceptes comarca i municipi, demanem als alumnes que busquin les definicions en les làmines del Glossari personal de la carpeta d'aprenentatge.

Després, cada alumne completa la Fitxa 4. Interpretem mapes. Ha d’enganxar-hi un mapa de la pròpia comarca i resseguir la pròpia localitat i les que hi limiten. Podeu extreure el mapa de la vostra comarca del mapa comarcal i municipal mut de Catalunya o bé imprimir aquest mapa de comarques i assenyalar-hi el vostre municipi.

Us podeu descarregar els mapes de comarques i físics disponibles al web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

El territori està dividit en comarques, municipis (territori governat per un ajuntament, format per una sola ciutat, vila o poble o per més d’una localitat) localitats... Ens hem fixat, observant el mapa, que hi ha municipis (pobles i ciutats) més extensos que uns altres.

Esbrinem algunes dades sobre el nostre municipi i les localitats que hi limiten: el nombre d’habitants i l’extensió. Són pobles o ciutats? Quines característiques té cadascuna? (Adaptem l’activitat segons el nombre d’alumnes de la classe o el nombre de municipis que limiten amb el nostre.)

Com hem decidit, treballem en grups. Cada grup busca informació sobre una localitat. Recordem que el grup que més s’ha acostat a la situació real de la localitat en el mapa és el primer que escull. Després, per ordre d’aproximació, els altres grups trien la resta de poblacions.

Els donem la possibilitat de buscar aquest tipus d’informació a:

• Idescat. El municipi en xifres Cada grup fa una cerca del municipi en l’apartat “El municipi en xifres”. Per facilitar-los-en la cerca, repartiu imprès el document Guia de cerca. El municipi en xifres.
• La taula d’altitud, superfície i població. Municipis (2023). 
• La llista de municipis (Altitud, superfície i població, 2018), extreta de l’Idescat.
• La llista de municipis (Altitud, superfície i població, 2023), extreta de l’Idescat.
• La pàgina web de cada ajuntament.
• El Padró municipal d’habitants que crea i gestiona cada ajuntament.

Expliqueu als alumnes que cal contrastar les dades amb diferents fonts i fer servir fonts d’informació fiables.

Cada grup treballa amb un dispositiu amb accés a internet (ordinador o tauleta) i, després de cercar la informació en les fonts suggerides, anota les dades que ha trobat en la fitxa que trobareu en el document descarregable Dades bàsiques de la meva localitat. Després, les posem en comú en una graella. Cada alumne anota les dades en la Fitxa 5. Investiguem i busquem dades i, entre tots, les analitzem.

Dirigim la conversa perquè uns grups plantegin preguntes als altres grups. Per exemple: Quina és la localitat amb més habitants? I quina és la més extensa? Sempre coincideix que la més extensa és la que té més habitants? Com és el lloc on vivim si el comparem amb Barcelona o amb Gisclareny, el poble amb menys habitants de Catalunya? Si ens fixem en l’extensió, és més gran o més petit que Barcelona? I si ens fixem en el nombre d’habitants? Ordenem els municipis del més petit al més gran? I per nombre d’habitants?

Els demanem que anotin les preguntes i les respostes al darrere de la mateixa fitxa.

Els proposem, també, analitzar les gràfiques de cada localitat que hi ha en l’apartat “El municipi en xifres” del web de l'Idescat: Quants habitants hi havia l’any que vas néixer? N’hi ha més ara o aleshores? Hi havia més dones o més homes? I ara? 

Per acabar, els proposem que cada grup expressi la idea clau d’aquesta cerca. Ho podem fer amb la rutina de pensament El titular. Cada grup ha de resumir en una frase, com si fos el titular d’un diari, el més important de les dades que ha trobat (Terrassa és la ciutat amb més habitants del Vallès Occidental; Gallifa, el municipi amb menys habitants de la comarca; Badia del Vallès, el municipi més petit, ja supera els 13.000 habitants...). Després de consensuar els titulars, s’exposen a tota la classe. Per escriure els titulars en grup, fem servir aquest organitzador (en tres llengües).

Després, cada alumne completa la Fitxa 5. Investiguem i busquem dades amb els titulars consensuats. Els proposem que escriguin els titulars en tres llengües: català, castellà i anglès. Recordem les llengües que parlen i entenen els nouvinguts i la importància de conèixer i practicar diferents llengües per poder-nos comunicar el millor possible.

Conversem sobre les semblances i les diferències entre localitats (ciutats i pobles, viles i llogarets): Les localitats del nostre entorn, són pobles o ciutats? En què es diferencien les unes de les altres? I nosaltres, vivim en un poble, una vila o una ciutat? Com hauria de ser el lloc on vivim si fos un llogaret?

Consultem les definicions en el Glossari de la carpeta d'aprenentatge. 

Heu de demanar als vostres alumnes que dobleguin pel mig les pàgines del Glossari i que les grapin per l'esquerra, de manera que n'obtinguin un fullet. Digueu-los que en la portada i contraportada poden enganxar-hi fotografies o imatges relacionades amb els continguts treballats. També hi poden afegir més pàgines si descarregueu i repartiu als nens i les nenes el document Altres paraules que he après, que també hauran de doblegar pel mig, i en el qual poden anar anotant al llarg del curs altres paraules i conceptes que aprenguin que no surten en el Glossari.

Més endavant, en les sessions següents del projecte, treballarem altres característiques dels pobles i les ciutats:

• la distribució dels espais (barris, espais públics, carrers...)
• els serveis
• les activitats econòmiques, etc.

Podeu representar l’extensió o el nombre d’habitants de la vostra localitat i les localitats que hi limiten en un gràfic de barres.

Intentem que els alumnes s’adonin que saber si la nostra localitat és un poble o una ciutat, si és més o menys gran i si té molts o pocs habitants ens ajudarà a preparar un itinerari o ruta i a ser millors guies i que la feina feta té a veure amb la resolució del repte.

Les localitats tenen característiques diferents, són més grans o més petites, tenen més o menys habitants... Però com és el seu entorn? I com determina o influeix en la manera de ser de cada poble o ciutat? Ens proposem avançar en la nostra investigació. Consultem el kanban per seguir la planificació inicial i veiem que, un cop situada la nostra localitat en una comarca, el pas següent és conèixer quin paisatge ens envolta segons si estem a prop del mar, de la muntanya o de la plana.

Aquest cop, començarem mostrant la galeria d'imatges Paisatges naturals i paisatges humanitzats per comprovar que hi ha paisatges molt diferents, amb unes formes de relleu, un clima i una vegetació pròpies. Conversem sobre les característiques del paisatge i com deu influir en la manera de ser de cada poble o ciutat:

L’entorn, el paisatge, determina o influeix en les característiques dels pobles i les ciutats? Hi ha el mateix en un poble de la costa que en un de muntanya? Tenen les mateixes necessitats? Per què? Què en pensem? Com seria el lloc on vivim si el paisatge del nostre entorn fos de muntanya? I si visquéssim al costat del mar?

Ens fixem en el relleu i les característiques de les cases i els habitatges, les infraestructures i les carreteres i les activitats econòmiques que s’hi poden portar a terme. Dirigim la conversa per parlar del nostre entorn més proper i de les característiques que el fan ser com és. 

Cada alumne llegeix la informació que hi ha en el document Les localitats i el relleu i, després, completa el mapa de conceptes de la Fitxa 6. Fem un mapa de conceptes.

Ens fixem en el mapa Relleu de Catalunya que tenim a la Carpeta d’aprenentatge. Com que es tracta d’un mapa de relleu, diferent dels treballats fins ara, ens fixarem en les llegendes. Què signifiquen? En parlem i recordem on hem situat el lloc on vivim. El tornem a situar, ara en el mapa de relleu. Es troba en un indret muntanyós, pla o és a la costa? Ens fixem, també, en les unitats de relleu i projectem els documents descarregables La costa i La muntanya i la plana per relacionar el tipus d’unitats de relleu amb les pròpies del territori català.

Proposem als alumnes que, individualment, completin la Fitxa 7. Ens situem en l’entorn i que contestin les preguntes sobre les principals zones relleu de Catalunya i del nostre entorn més proper. Poden fer la fitxa consultant el mapa de relleu. Els proposem, també, que assenyalin en el mapa la zona on vivim.

En acabar, comprovem què hem après plantejant 10 preguntes amb què elaborarem un test amb l'eina Plickers. Les trobareu en el document descarregable Què hem après? 10 preguntes per a l'eina Plickers. Aquesta és la segona activitat necessària per obtenir el carnet de guia i serveix per atorgar una, dues o tres estrelles com a experts en investigació geogràfica. Els alumnes han de dibuixar les estrelles corresponents en la segona fila o punt 2 del Certificat d’acreditació (Conec com és el meu entorn proper).     

Ara que ja hem situat el lloc on vivim en el mapa de Catalunya i hem descobert les característiques de les localitats de muntanya, de plana i de costa, ens plantegem la necessitat de conèixer com és la nostra ciutat o poble i què hi ha. Ho necessitem saber per poder ser uns bons guies del nostre poble o ciutat i portar a terme el nostre repte.

Decidim fer un superplànol del lloc on vivim per situar-hi tot allò que ens sembli important de conèixer del nostre entorn. Fem servir un plànol bàsic del nostre municipi. Demanem en una copisteria que ens l’imprimeixin en gran format (fins i tot partit en dues parts, que podem muntar quan el pengem a l’aula).

Per començar, hi assenyalem on és l’escola i cada alumne/a enganxa una fotografia seva de mida carnet al lloc on localitzi el seu habitatge. 

Busquem, amb ajuda de Google Maps, altres adreces i les localitzem en el plànol: un centre mèdic, la biblioteca, l’ajuntament, el poliesportiu o camp de futbol... Per indicar-ne la situació, hi enganxem les etiquetes del superplànol. 

Podeu enganxar els noms en castellà i/o en anglès. Recordem la importància de conèixer diferents llengües per poder comunicar-nos fàcilment amb els nouvinguts. També podeu demanar als vostres alumnes que es fixin en els símbols que hi ha en algun dels plànols que hàgiu vist (església, hospital, aeroport, teatre...) i que dissenyin i dibuixin els símbols del superplànol, en lloc d'enganxar-hi etiquetes.

A mesura que anem avançant en el projecte, podrem completar el superplànol amb el que ens sembli interessant o important per conèixer el nostre entorn i viure-hi. Aquest superplànol també ens podrà servir per ajudar els nostres companys a conèixer l’entorn on vivim i resoldre el nostre repte.

Pengem el superplànol al Racó del projecte. 

Documentem l’activitat amb el Docuprojectes.