Page 13 - BAT Literatura catalana unitat 2

TEXTOS I ACTIVITATS
120
1 Fixa’t en l’esquema de rimes de cada cobla i digues què hi observes.
2 Rellegeixatentamentaquestplanyidetecta-hi tres repeticions molt significatives, a banda de la rima. Quines idees intensifiquen?
3 Localitzalesfiguresretòriquessegüentsiexpli- ca què contribueixen a destacar:
a enumeració b exclamació c metàfora
d apòstrofe
4 Escriu una oració que resumeixi el sentit de cada cobla i que la singularitzi respecte a les altres.
5 Buscainformaciódelsgènerespròximsalplanh trobadoresc, com ara el planctus llatí, la com- planta catalana medieval o el gènere clàssic de l’elegia.
1 marriment: tristesa 2 falliment: falta
3 acerb: cruel
4 orbat: privat
SI TOTS ELS DOLS, ELS PLORS I ELS MARRIMENTS
En aquest poema, Bertran de Born (entre 1159
i 1195-1215) fa un plany per la mort del jove rei Enric, fill d’Elionor d’Aquitània i Enric II Plantagenet, que era molt estimat i lloat pels trobadors gràcies a la seva generositat.
1 Si tots els dols, els plors i els marriments,1 i les dolors, i el desconsol, i el mal
que hi ha en el nostre món de falliments,2 hom aplegués, farien curt cabal
5 davant la mort del jove rei anglès
que deixa el mèrit amb acerbs3 dolors, el segle, afeixugat i tenebrós,
orbat4 de joia, ple de tristor i ira.
Colpits, sofrents i plens de marriments, 10 són ara el soldader servicial,
els trobadors i els joglars complaents. Ai las, la Mort és un guerrer mortal que els ha furtat el jove rei anglès!
Ell feia semblar avar el generós.
15 Per a aquest desconhort, tan turmentós, mai no hi haurà en el món prou plors ni ira.
Oh Mort cruel, plena de marriments, bé et pots vanar que el cavaller més alt, tu ens has robat. I eren ben seus els béns
20 i el vell valor que a un gran senyor li cal, que era el més noble, el jove rei anglès! Oh, si plagués a Déu que vivent fos
i que morissin tots els ofensors,
en comptes d’ell, que als bons desvetllen ira!
25 Si d’aquest segle, ple de marriments, l’amor en fuig, cap joia ja no em val, car tot el que conté no m’atreu gens. L’avui fa espant, tot jorn és deslleial. Feu-ne mirall, del jove rei anglès,
30 que era del món l’home més coratjós! Se n’és anat, el seu cos amorós
per què ara regnen desconcert i ira.
Al qui, mogut pels nostres marriments
ens lleva el sofriment perpetual 35 i passió sofrí de grans turments,
li demanem, car és perdó eternal, que mercè atorgui al jove rei anglès. Si així li plau, el mantindrà joiós
al bell costat dels cavallers millors
40 allà on jamai no hi ha dolor ni ira.
BERTRAN DE BORN (Versió d’Alfred Badia)
Educació literària 45