Page 20 - BAT Literatura catalana unitat 2

Desembarcament de Pere el Gran a Tra- pani en la conquesta del Regne de Sicília, fita que obrí el camí a la posterior expan- sió mediterrània de la Corona d’Aragó durant el segle xiv. Es coneix el rei per la corona.
4 Les cròniques
4.1 Els fets històrics: l’expansió de la corona catalanoaragonesa
Durant l’edat mitjana, el poder polític va ser sustentat per les successives generacions de la família dels comtes de Barcelona, esdevinguts reis d’Ara- gó a partir del matrimoni, l’any 1137, de Ramon Berenguer IV amb Pero- nella, filla del rei Ramir d’Aragó.
Els comtes reis volien afavorir la pròpia família, l’estament noble i també l’activitat comercial, destacada font d’ingressos d’una burgesia emergent. Per això van impulsar l’expansió territorial, per via militar, i els inter- canvis comercials amb molts punts de la Mediterrània. Aquesta política es va concretar en els fets següents:
Conquesta als sarraïns de les terres al sud i a l’oest del Llobregat (segle xii). Els territoris de Tortosa, Lleida i Fraga es van integrar lingüística- ment, culturalment i políticament en un procés d’unificació progressiva dels comtats catalans.
Conquesta als sarraïns de Mallorca i de València (primera meitat del segle xiii). En aquestes terres Jaume I va aplicar una política de repoblació cristiana, que va comportar la implantació de la llengua catalana.
Conquestes dels regnes cristians de Sicília, Sardenya i Nàpols (del final del segle xiii al segle xv). Aquests territoris van ser controlats militarment pels reis d’Aragó, però només a l’Alguer el repoblament va comportar l’as- sentament del català. D’altra banda, el regnat d’Alfons IV el Magnànim a Nàpols (1443-1458) va suposar un abandonament per part del rei del territori originari dels comtes.
Conquestes a Grècia (segle xiv). Es tracta d’accions bèl·liques protago- nitzades pels almogàvers, tropes mercenàries d’infanteria. Tanmateix, el control d’aquests territoris va ser efímer.
52 Educacióliterària