Page 28 - BAT Llengua catalana i literatura 2 unitat 3

POSA’T A PROVA
Nuccio Ordine (Diamante, Calàbria, 1958) és professor de literatura ita- liana a la Universitat de Calàbria i autor de diversos llibres. En la seva obra Clàssics per a la vida (2017), comenta una cinquantena de llibres que, segons el seu parer, són lectu- res imprescindibles per despertar l’esperit crític.
Els clàssics, l’escola, l’art de viure
En les últimes dues dècades m’he anat convencent, cada cop més, que l’activitat essencial d’un professor hauria de ser precisament la de llegir els clàssics als alumnes i partir dels clàssics per, després, mostrar-ne la inter- acció amb els altres sabers i, sobretot, amb la vida mateixa. Una pàgina dels Assaigs, de Montaigne, un cant de l’Orland furiós, d’Ariosto, o un vers de l’Otel·lo, de Shakespeare, han de traduir-se també en reflexions sobre assumptes i qüestions que afecten els interessos dels alumnes. I per evi- tar caure en una banalitzadora “actualització”, la selecció dels fragments i els comentaris associats exigeixen una feina preliminar molt escrupolosa. Primer de tot, cal tenir un bon domini de l’obra de què es parla. No n’hi ha prou amb un coneixement de mera antologia. I tampoc no n’hi ha prou amb l’estudi de la didàctica, que, en les últimes dècades, ha assumit una centralitat desproporcionada: encara que no agradi a la pedagogia impe- rant, el coneixement de la disciplina és el primer i la condició essencial. A qui no domini una literatura determinada, cap manual que ensenyi a ensenyar l’ajudarà a preparar una bona classe.
Però hi ha més coses. La gestió empresarial hegemònica a l’escola —de la qual es troben signes evidents fins i tot en les tries lèxiques: el rector [preside] s’ha convertit en director, mentre que els estudiants han de ser avaluats amb crèdits formatius— sembla que ja només s’orienta per l’estrella polar del mercat. Sota la promesa de la inserció immediata en el món laboral, el disseny dels currículums escolars pot veure’s fortament condicionat pels aspectes “professionalitzadors” de la formació. Tot això, com és natural, en detriment de l’ensenyança de disciplines, com el grec i el llatí, que no responen a l’utilitarisme brutal de qui es pregunta “per a què serveix” l’es- tudi de les “llengües mortes”. Seguir la quimera del mercat és, amb tot, una pura il·lusió. Les dades cada cop més alarmants de l’atur juvenil així ho confirmen. Les mutacions que afecten el complex mecanisme dels intercanvis econòmics es produeixen avui amb tanta rapidesa que resulta impossible adaptar-hi, amb la mateixa celeritat, els currículums escolars. L’educació exigeix temps llargs. Orientar-la només per les presumptes ofertes del món laboral pot revelar-se al capdavall com un desafiament perdut per anticipat.
No necessitem reformes generals, sinó una bona selecció dels docents. Els joves reclamen sobretot professors que visquin amb passió i amb veritable interès la disciplina que imparteixen. Es tracta d’una exigència sacrosanta, amb uns efectes beneficiosos que tots nosaltres hem pogut experimentar al llarg de la nostra vida estudiantil. Hem entès, amb molta freqüència, que el nostre amor per la literatura o la filosofia, per la història o les mate- màtiques anava estretament lligat a un professor o professora. No es pot entrar a classe sense una bona preparació. No es pot parlar als alumnes sense estimar el que s’ensenya. Una pedagogia rutinària acaba per matar qualsevol forma d’interès.
74
NUCCIO ORDINE, Clàssics per a la vida. Quaderns Crema.