Per què els romans en deien Mare Nostrum?
Com van crear l’imperi més poderós de l’edat antiga?
- Programació
- Justificació
- Planificació
- Orientacions
- Atenció a la diversitat
- Recursos
- Avaluació
Solucions
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
Programació
Disposeu de la programació en Word per poder tenir la visió global dels continguts associats a les competències que es treballen en aquest itinerari i que podeu adaptar al vostre grup i la vostra dinàmica.
Competències específiques
CE1 Seleccionar i utilitzar dispositius i recursos digitals de forma responsable i eficient per tal de buscar informació, comunicar-se i treballar col·laborativament i en xarxa i per crear continguts segons les necessitats digitals del context.
CE5 Analitzar les característiques de diferents elements o sistemes del medi natural, social i cultural, identificant la seva organització i propietats, establint relacions entre aquests, per tal de reconèixer el valor del patrimoni cultural i natural i emprendre accions per a un ús responsable, la seva conservació i millora.
CE7 Observar, detectar, comprendre i interpretar canvis i continuïtats del medi natural, social i cultural, analitzant relacions de causalitat, simultaneïtat i successió, per explicar i valorar les relacions entre diferents elements i esdeveniments que permeten entendre el present i imaginar futurs possibles.
Criteris d’avaluació
1.1 Fer ús de diferents fonts digitals, tant en grup com individualment, per identificar i seleccionar la informació adient, i verificar la fiabilitat de la font en funció de l’autoria i de la data d’actualització.
1.2 Utilitzar dispositius i recursos digitals per a comunicar-se amb els altres i com a suport per donar a conèixer els propis aprenentatges.
5.2 Reconèixer connexions directes entre diferents elements del medi natural, social i cultural.
5.3 Mostrar actituds de respecte cap al patrimoni natural i cultural reconeixent-lo com bé comú.
7.1 Detectar i contextualitzar temporalment esdeveniments propis i propers emprant nocions de mesura i successió bàsiques.
7.2 Observar i detectar canvis i continuïtats del medi en l’entorn proper en el pas del temps.
7.3 Mostrar curiositat per la vida quotidiana de les persones al llarg del temps.
Sabers
Cultura científica
Iniciació a l’activitat científica
- Utilització d’instruments i dispositius (analògics i digitals) apropiats per a l’observació i la mesura precises d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions.
- Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques estudiades.
Tecnologia i digitalització
Digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge
- Selecció i utilització de dispositius i recursos digitals d’acord amb les necessitats del context educatiu.
- Domini de les regles bàsiques de recollida, emmagatzematge, organització i representació de dades per facilitar la comprensió i anàlisi.
Societats i territoris
Lliçons del passat
- Ubicació i relació de fets i esdeveniments de les grans etapes històriques en eixos cronològics, digitals i analògics, per entendre el temps històric.
- Anàlisi de diferents fonts històriques: orals, escrites i patrimonials per interpretar les accions individuals i col·lectives, de fets i esdeveniments rellevants de la història.
- Valoració del patrimoni natural i cultural com un bé i un recurs per fer-ne ús des de la cura i la seva conservació.
Justificació
La classe de la colla ha anat d’excursió a Empúries i, com que l’autocar ha aparcat lluny de les ruïnes romanes, hi han arribat a peu i s’han trobat, de cop, a la vora del mar. A partir d’aquesta situació, es planteja la pregunta repte: Per què els romans en deien Mare Nostrum? L’escena i la pregunta inicials originen una qüestió complementària: Com van crear l’imperi més poderós de l’edat antiga?
Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes qüestions, els alumnes descobriran els principals pobles de l’edat antiga, coneixeran l’antic Egipte, descobriran la Grècia clàssica, es fixaran en l’antiga Roma i, per acabar, aplicaran els coneixements adquirits al llarg de l’itinerari per donar resposta a la pregunta repte.
Planificació
L’itinerari es pot dividir en dos grans blocs: un primer bloc en què es descobreixen les civilitzacions més destacades de l’edat antiga, es coneix la civilització dels antics egipcis i es descobreix la Grècia clàssica i un segon bloc en què es coneix la Roma antiga i, finalment, s’aplica el que s’ha après per resoldre la pregunta inicial.
Podeu repartir els dos blocs entre les dues sessions setmanals, un per cada sessió. És possible que algun dels blocs excedeixi el temps d’una sessió setmanal. Si us cal prioritzar algunes de les propostes, tingueu en compte que són especialment importants les activitats 1, 3, 4, 5, 6 i 9. També podeu treballar-ne alguna amb flipped class (2, 7 i 8) i, després, corregir-les i comentar els dubtes i les dificultats a classe.
Orientacions
Comencem
Partiu sempre de la lectura i la interpretació de la situació inicial. Sondegeu els coneixements previs dels alumnes sobre el tema i demaneu-los que contestin les preguntes. Demaneu-los que comentin què és Empúries i, si ho saben, qui hi va haver abans dels romans.
A continuació, feu que expliquin el significat de Mare Nostrum i que especifiquin a quin mar es refereix l’expressió. Localitzeu la colònia i el mar en un mapa. En acabar el treball de l’itinerari, feu que les tornin a contestar i que comparin les respostes amb l’objectiu de ser conscients dels nous continguts que han après.
Com a activitat complementària, planifiqueu una sortida a Empúries. Podeu consultar la informació en aquest enllaç del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Si no teniu disponibilitat per organitzar la sortida, feu servir alguns dels recursos i propostes que hi a la pàgina web.
Descobrim els pobles de l’edat antiga
L’escena inicial us permetrà introduir l’activitat 1. Si és possible, projecteu-la i feu que els alumnes n’identifiquin les imatges. Demaneu-los, també, quins objectes proposarien si volguessin donar pistes sobre els romans. Un cop resolta l’activitat 2, demaneu-los a quins països actuals corresponen els territoris d’origen d’aquests dos pobles.
Feu que els alumnes parin atenció en el que comenta l’Abril per resoldre l’activitat 3. Un cop completat el text, mostreu-los més exemples de jeroglífics egipcis, de textos en grec clàssic i d’inscripcions llatines. Expliqueu-los que els jeroglífics barregen ideogrames (representació d’objectes) amb fonogrames (representació de sons).
Feu, també, que investiguin sobre l’aparició de l’escriptura: primers testimonis escrits que es conserven, datació i localització. Comenteu-los l’origen de la paraula alfabet —prové de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa (α) i beta (β), que, alhora deriven de les lletres fenícies ’alp (bou) i bēt (casa)— i expliqueu-los que el naixement de l’escriptura té una estreta relació amb l’economia i l’administració i, en concret, amb l’agricultura i la cura d’animals.
Com a proposta complementària, demaneu als alumnes que busquin a internet què és la pedra de Rosetta i que expliquin la seva importància. També poden informar-se sobre els diferents suports en què es poden trobar documents històrics procedents d’èpoques anteriors a la invenció del paper o a la seva arribada en cultures concretes. Han de buscar què és un papir, un pergamí, una inscripció epigràfica, etc.
Coneixem els antics egipcis
Per despertar l’interès dels alumnes per l'escriptura de l’antic Egipte de manera lúdica, podeu explorar l'aplicació web Fabricius i jugar amb la proposta d'escriputura de jeroglífics amb emojis.
Si disposeu de projector o PDI, mostreu als alumnes la il·lustració de l’activitat 4 i feu-los preguntes com aquestes: Quines escenes representen accions relacionades amb l’alimentació? I amb l’habitatge? Quines escenes representen accions relacionades amb les activitats econòmiques? Quines escenes representen accions relacionades amb la tecnologia de què disposen (eines, estris, avenços tècnics)? I amb l’art? Podeu demanar-los, també, que localitzin personatges que facin una determinada acció o que desenvolupin una activitat en concret i que la descriguin oralment amb tot detall. També podeu descarregar-vos la il·lustració Egipte.
Després de contestar les preguntes, demaneu als alumnes que imaginin que els individus que hi ha en la il·lustració són personatges d’una narració. Proposeu-los que els posin un nom i que expliquin i redactin la seva història. A continuació, feu que identifiquin els avenços tecnològics que hi ha en la il·lustració. Dividiu la classe en grups i feu que elaborin una fitxa sobre un dels avenços que inclogui les dades següents: tipus d’avenç tecnològic, descripció, utilitat i informació que ens aporta sobre l’època. Poden completar les dades amb una imatge de l’eina o l’avenç tecnològic o amb un dibuix ampliat. És interessant que detectin com va ser d’important l’ús de l’escriptura o la canalització de l’aigua.
Proposeu-los, també, que comparin la vida a l’antic Egipte que hi ha representada en la il·lustració amb la seva vida actual i que expliquin les diferències. Demaneu-los que relacionin les escenes que hi ha representades amb objectes, activitats o tasques de la vida actual (el tipus d’habitatge, el transport, la manera de vestir, les principals activitats professionals, etc.).
Com a proposta complementària, demaneu als alumnes que facin un reportatge o un treball monogràfic sobre la civilització egípcia. Poden entrar en la pàgina web d’una de les excavacions que s’estan portant a terme actualment a Egipte, que hi ha en l’enllaç Proyecto Djehuty, i treure conclusions sobre la societat, les creences i l’art dels egipcis a partir de les troballes descobertes a l’excavació. A la pàgina web hi ha molts recursos: un mapa geogràfic de la zona, vídeos, galeria d’imatges i interactius amb reproduccions en 3D de les tombes. Proposeu-los, també, que facin la visita virtual d’una tomba egípcia Tomb of Menna in the Theban Necropolis.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Per acompanyar i repassar...
Egipte Activitat interactiva en què cal dir si diverses frases sobre la civilització egípcia són certes o no.
L’art a Egipte Activitat interactiva en què cal relacionar cada construcció amb la definició corresponent.
Per anar més enllà...
La civilització egípcia Activitat en què cal descriure la societat egípcia i analitzar el paper que hi va tenir el Nil.
Com es van construir les piràmides? Activitat que permet aprofundir en les tècniques de construcció de les piràmides egípcies.
Descobrim la Grècia clàssica
Si disposeu de projector o PDI, mostreu als alumnes la il·lustració de l’activitat 5 i feu-los preguntes com aquestes: Quines escenes representen accions relacionades amb l’alimentació? Quines escenes representen accions relacionades amb les activitats econòmiques? Quines escenes representen accions relacionades amb l’habitatge? Quines escenes representen accions relacionades amb la tecnologia de què disposen (eines, estris, avenços tècnics)? Quines escenes representen accions relacionades amb l’art? També podeu descarregar-vos la il·lustració La Grècia clàssica.
Després de contestar les preguntes, demaneu als alumnes que localitzin personatges que facin una determinada acció o que desenvolupin una activitat en concret i que la descriguin oralment amb tot detall; per exemple, feu que expliquin l’escena de l’àgora, amb els filòsofs, el mercat o la venda d’esclaus, o la de càrrega i descàrrega dels vaixells al port. Seguidament, proposeu-los que comparin la vida a la Grècia clàssica que hi ha representada en la il·lustració amb la seva vida actual i que expliquin les diferències. Demaneu-los que relacionin les escenes que hi ha representades amb objectes, activitats o tasques de la vida actual (per exemple, el tipus d’habitatge, el transport, la manera de vestir, les principals activitats professionals, etc.).
Feu que busquin, també, imatges que representin alguns dels elements que hi ha en el dibuix, tant els personatges com els edificis, que poden trobar en les nombroses mostres d’escultures, pintures i obres arquitectòniques de l’art grec que s’han conservat fins a l’actualitat. També poden triar una obra artística de la Grècia clàssica (edifici, escultura, ceràmica, etc.), buscar-ne informació i elaborar una fitxa, que inclogui nom, tipus d’obra d’art, localització, datació i una breu descripció.
Com a activitat complementària, dividiu la classe en grups i repartiu els déus principals del panteó grec. Demaneu als alumnes que facin una fitxa o un pòster de cada divinitat (nom, competències, representació i atributs) o d’un mite relacionat amb el déu. Han d’il·lustrar el seu treball amb imatges representatives de cada divinitat (apareixen en escultures, pintures, relleus, ceràmica, etc.). Podeu exposar a l’aula o a la pàgina web de l’escola, si teniu la possibilitat, tots els treballs realitzats i fer el vostre propi panteó grec.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Per acompanyar i repassar...
La Grècia clàssica Activitat interactiva en què cal omplir els buits d’un text explicatiu sobre la civilització grega.
Per anar més enllà...
La civilització grega Activitat en què cal reflexionar sobre la civilització grega i buscar informació dels déus i deesses.
Ens fixem en l’antiga Roma
Si disposeu de projector o PDI, mostreu als alumnes la il·lustració de l’activitat 6 i feu-los preguntes com aquestes: Quines escenes representen accions relacionades amb les activitats econòmiques? Quines escenes representen accions relacionades amb l’habitatge? Quines escenes representen accions relacionades amb la tecnologia de què disposen (eines, estris, avenços tècnics)? I amb l’art? També podeu descarregar-vos la il·lustració Roma.
Després de resoldre les preguntes, demaneu-los que localitzin personatges que facin una determinada acció o que desenvolupin una activitat en concret i que la descriguin oralment amb tot detall; per exemple, les escenes de les botigues i els tallers artesans o la dels dos patricis conversant. A continuació, demaneu-los que diguin quin dels personatges que hi ha en el dibuix haurien volgut ser si haguessin viscut a l’antiga Roma i que expliquin per què. En la il·lustració hi ha personatges que representen diferents classes socials: plebeus (botiguers, treballadors d’un magatzem o d’una taverna, artesans, soldats), patricis (comerciants rics o propietaris de grans terres) i també algun esclau. L’objectiu és parlar dels diferents grups socials i de les diferents maneres de viure i sobreviure en una mateixa civilització, amb grups més privilegiats i altres de més desfavorits. Després, plantegeu-los si haurien preferit ser homes o dones, si haguessin pogut escollir i feu que justifiquin la resposta.
Feu que comparin també la vida a la Roma clàssica que hi ha representada en la il·lustració amb la seva vida actual i que expliquin les diferències. Demaneu-los que relacionin les escenes que hi ha representades amb objectes, activitats o tasques de la vida actual (per exemple, el tipus d’habitatge, el transport, la manera de vestir, les principals activitats professionals, etc.). L’objectiu és que, a mesura que s’apropin a l’època actual, trobin que hi ha menys diferències i que hi ha coses que no han avançat gaire amb el pas del temps.
Com a activitat complementària, dividiu la classe en grups i repartiu els déus principals del panteó romà. Demaneu als alumnes que facin una fitxa o un pòster de cada divinitat (nom, competències, representació i atributs) o d’un mite relacionat amb el déu. Han d’il·lustrar el seu treball amb imatges representatives de cada divinitat (escultures, pintures, relleus, ceràmica, etc.). Podeu exposar a l’aula o a la pàgina web de l’escola, si teniu la possibilitat, tots els treballs realitzats i fer el vostre panteó romà. Després, hauran de trobar l’equivalència entre els déus grecs i els romans i extreure conclusions sobre la relació entre ambdues civilitzacions. En la secció “Ab urbe condita” de la pàgina web El laberint de Roma, hi ha la llegenda de Ròmul i Rem sobre la fundació de Roma. Podeu proposar als alumnes que elaborin una auca o un còmic sobre la llegenda.
Un cop treballades les activitats 7 i 8, compareu els hàbits i els costums de la vida actual amb els dels romans i comenteu on aniria un romà i on aniríeu vosaltres per pregar a un déu, prendre un bany, parlar amb amics, veure una obra de teatre, assistir a un espectacle o a una cursa, etc.
Si voleu ampliar els continguts sobre l’arquitectura romana, feu que els alumnes vegin el vídeo Rome Reborn 2.2. També poden veure una panoràmica en 360º del Colosseu de Roma en l’enllaç The Roman Colosseum. Després, proposeu-los que redactin una fitxa sobre una obra romana, amb una imatge identificativa, que inclogui les dades següents: nom, localització, datació, tipus de construcció, funció, descripció i estat de conservació.
Com a proposta complementària, feu que els alumnes elaborin un joc de preguntes i respostes sobre tot el que han après de la civilització romana. Dividiu la classe en grups i feu que cada grup redacti paquets de preguntes, amb la seva solució, sobre diferents àmbits de la Roma clàssica: política, societat, economia, religió, etc. Després, poseu en pràctica el joc.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Per acompanyar i repassar...
Roma Activitat interactiva en què cal associar cada construcció romana amb la seva definició.
Què van construir els romans? Activitat en què cal identificar i definir diferents construccions romanes.
Per anar més enllà...
La societat, l’economia i la religió a Roma Activitat interactiva en què cal triar les afirmacions correctes sobre la civilització romana.
Apliquem el que hem après
Projecteu l’activitat 9, si és possible, i comenteu-la entre tots abans de resoldre-la individualment. Una proposta complementària consisteix a triar un país actual el territori del qual formés part de l’imperi Romà (excepte la península Ibèrica) i buscar el nom en llatí d’una ciutat d’aquest país i el seu nom actual i localitzar restes romanes que s’hi conservin, triar-ne una i elaborar una fitxa (amb foto, tipus de monument, datació aproximada, lloc on es troba i funció).
Proposeu-los, també, que, un cop acabat el treball amb els mapes de la pàgina, comentin la frase “Tots els camins condueixen a Roma” i expliquin per què es diu i quin n’és l’origen.
Un cop acabades les activitats, dediqueu uns minuts a la reflexió sobre el propi aprenentatge i a la valoració de l’itinerari.
Podeu valorar com han estat el plantejament, el treball i l’avaluació d’aquest itinerari. Us aconsellem que feu un diari setmanal o que aneu prenent nota de les observacions regularment i que planifiqueu l’avaluació perquè no es concentri tota al final del trimestre.
Després del metaaprenentatge, en funció de la disponibilitat que tingueu de dispositius, proposeu-los que facin l’itijoc L’edat antiga.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Per acompanyar i repassar...
Fitxa REPASSA Fitxa d’activitats per repassar els continguts conceptuals de l’itinerari.
Per anar més enllà...
Fitxa AMPLIA Fitxa d’activitats per consolidar o ampliar els continguts conceptuals de l’itinerari.
Recursos
Recursos llibre
Recursos mestre
Atenció a la diversitat
Per acompanyar i repassar
Activitat interactiva en què cal omplir els buits d’un text explicatiu sobre la civilització grega.
Activitat interactiva en què cal associar cada construcció romana amb la seva definició.
Activitat interactiva en què cal relacionar cada construcció amb la definició corresponent.
Activitat interactiva en què cal dir si diverses frases sobre la civilització egípcia són certes o no.
Fitxa d’activitats per repassar els continguts conceptuals de l’itinerari.
Activitat en què cal identificar i definir diferents construccions romanes.
Per anar més enllà
Activitat interactiva en què cal triar les afirmacions correctes sobre la civilització romana.
Activitat en què cal reflexionar sobre la civilització grega i buscar informació dels seus déus i deesses.
Activitat que permet aprofundir en les tècniques de construcció de les piràmides egípcies.
Activitat en què cal descriure la societat egípcia i analitzar el paper que hi va tenir el Nil.
Fitxa d’activitats per consolidar o ampliar els continguts conceptuals de l’itinerari.
Solucions
Activitats sistemàtiques
Avaluació
EL QUE PODEU AVALUAR EN AQUEST ITINERARI
Si voleu que aquest itinerari us aporti dades per a l’avaluació de les competències que s’hi treballen (vegeu la programació en Word), us suggerim que utilitzeu les activitats 1, 3, 4, 5, 6 i 9.
COM AVALUAR
Podeu fer servir l’aplicació Avalua senzillament, en què trobareu les rúbriques d’avaluació de les competències associades a l'àrea, l’opció per registrar les valoracions i totes les prestacions de flexibilitat, personalització, estadístiques, etc. que ofereix.