Com és l’aigua que bevem?

La pregunta que es fa la Paula sobre l’aigua del mar arran de la visita al Museu de la Ciència, provocarà una conversa a classe. A les preguntes que ja s’hi plantegen, podeu afegir-hi les següents: Has tastat mai l’aigua del mar? Què té de diferent de l’aigua que bevem? Com s’anomena l’aigua que serveix per beure? D’aquesta manera, els infants començaran a fixar-se en les diferències existents entre l’aigua salada i l’aigua dolça. Podeu aprofitar la conversa inicial per esbrinar els coneixements previs sobre la localització de l’aigua dolça i les seves utilitats.

Recupereu la pregunta inicial que es fa la Paula i plantegeu-ne d’altres: Sabeu per què a la Terra li diuen el Planeta blau? Què passaria si només tinguéssim l’aigua del mar? La informació prèvia que tenen alguns i algunes alumnes pot ajudar a crear un ambient propici per resoldre correctament l’activitat 1. Podeu llegir les preguntes conjuntament i a poc a poc, de manera que tothom entengui el que s’està demanant. Amb aquesta activitat, els infants seran més conscients de la distinció entre aigua salada i aigua dolça.

Tenint en compte que ja saben on és l’aigua salada, a l’activitat 2 treballaran la localització de l’aigua dolça. Els nens i les nenes, per parelles, observaran les imatges dels llocs on es troba l’aigua dolça i dialogaran per decidir el tipus d’aigua de què es tracta. Podeu plantejar-los preguntes per promoure la reflexió sobre aquest tema: Heu estat en alguns dels llocs on hi ha aigua dolça? Podríeu explicar on va ser i per què hi vau anar? Si ho recorden, els podeu demanar que diguin els noms propis d’aquests llocs que coneixen que tenen aigua dolça.

Un cop coneixen els llocs on generalment es troba l’aigua salada i la dolça, l’objectiu de l’activitat 3 és identificar les parts de la Terra on aquests tipus d’aigües es localitzen (hidrosfera i geosfera), a més d’una tercera part, l’atmosfera, on també hi ha aigua en forma de núvols, pluja, boira, etc. Llegiu el text conjuntament i completeu-lo entre tots oralment. Després, per parelles, deixeu que escriguin les paraules al seu lloc.

En acabat, llegiu conjuntament el quadre informatiu i feu-los preguntes per reforçar la comprensió del que s’ha vist per després lligar-ho amb l’activitat 1: A quina part de la Terra trobem els rius, les fonts, els llacs...? Com es diu la part de la Terra on es troba l’aigua del mar? Quina mena d’aigua sol haver-hi a l’atmosfera?

Finalment, per acabar el primer bloc, demaneu que formin grups de quatre i observin les imatges de la Terra i l’ou dur de l’activitat 4 per tal de poder respondre les preguntes que s’hi plantegen. Deixeu que discuteixin el que calgui i que es corregeixin entre ells i elles. Podeu comprovar que han fet correctament l’associació entre les dues imatges de la comparació, preguntant aleatòriament: Quin nom rep la capa de la geosfera que és com l’escorça de l’ou dur? I la que és com la clara? I la que és com el rovell?

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

Repassem les capes de la Terra Joc per treballar els noms i les definicions de les capes de la Terra.

La Terra i les capes que la formen  Vídeo sobre les diferents parts de la Terra amb un qüestionari de preguntes per reforçar diferents aspectes.

Per anar més enllà

La Terra i les capes que la formen  Vídeo sobre les diferents parts de la Terra amb un qüestionari de preguntes per aprofundir diferents aspectes.

A bots i barrals  Activitat interactiva sobre com es troba l’aigua a la natura.

Després de veure on es troba l’aigua (salada i dolça), en aquest segon bloc les activitats estan encaminades a conèixer les característiques de l’aigua, concretament els diferents estats en què es presenta (activitat 5) i com es comporta en la natura o cicle de l’aigua (activitat 7); l’activitat 6 és un experiment que serveix de preparació o introducció a la visualització del vídeo explicatiu del cicle de l’aigua.

A l’activitat 5 demaneu als i les alumnes que, per parelles, observin i comentin les diferents formes o estats en què es presenta l’aigua, i relacionin cada una d’elles amb la forma d’aigua o estat corresponent (líquida, sòlida, gasosa). Fet això, les preguntes tenen com a objectiu que els infants s’adonin que la temperatura (més alta o menys) que assoleix l’aigua és la que en determina l’estat. Llegiu conjuntament el quadre informatiu i pregunteu als infants sobre les seves experiències amb l’aigua quan esdevé gel, neu, etc.

L’experiment de l’activitat 6 permetrà que els infants comprovin per si mateixos com el sol evapora l’aigua, procés que es troba en l’origen de les tempestes d’estiu causades per les altes temperatures que formen núvols molt ràpidament. D’aquesta manera, entendran millor el cicle de l’aigua que s’explica en el vídeo de l’activitat 7.

Demaneu que formin grups de tres o quatre alumnes i segueixin les instruccions. Les bosses de plàstic hermètiques plenes d’aigua s’enganxaran en una finestra com més assolellada millor. L’aigua tenyida amb colorant facilita que els i les alumnes puguin fer hipòtesis sobre si l’aigua evaporada tindrà color o no. L’observació de les gotetes de condensació que es formen a partir del vapor, totalment incolores, els permetrà afirmar que el color no s’ha evaporat i transferir aquesta informació al fet que la sal i altres partícules que pugui portar l’aigua no s’evaporen. L’aigua evaporada és “pura”. També es pot fer l’experiència d’acostar amb el dit les diferents microgotetes per comprovar que l’aigua acaba caient (pluja).

Podeu proposar als i les alumnes que facin fotografies dels moments més significatius del procés per documentar, posteriorment, l’experiment amb imatges i textos fent un cartell o bé un recull amb un editor de textos.

Tanquem el bloc de com és l’aigua i com es comporta a la natura amb el vídeo sobre el cicle de l’aigua de l’activitat 7. Després, entre tots i totes de manera oral hauran d’intentar explicar el que han vist de manera coherent. També es pot aplicar la rutina titulars: funciona com el titular d’un diari i ajuda els i les alumnes a capturar l’essència d’un text, un debat, un documental.... En aquest cas, al final de la visualització del vídeo proposeu als i les alumnes que escriguin el titular que millor expressi l’essència del que han vist. Durant la posada en comú es crea una llista de «titulars». Al final pregunteu: Com ha canviat el teu titular a partir de la posada en comú? En què difereix del que tu havies proposat?

La lectura conjunta del quadre informatiu us servirà de resum o síntesi de les dues darreres activitats.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

El cicle de l'aigua Vídeo sobre el cicle de l’aigua i frases per repassar diferents conceptes.

Els estats de l'aigua Activitats d’un web de recursos educatius sobre els estats de l’aigua.

De sòlid a líquid Activitat interactiva sobre els diferents estats de l’aigua a la natura.

On és el glaçó? Activitat interactiva sobre els canvis d'estat de l'aigua.

El cicle de l'aigua Activitat interactiva sobre el cicle de l'aigua.

Per anar més enllà

L'aigua i els seus estats Vídeo sobre els canvis d’estat de l’aigua i qüestionari per assegurar la comprensió dels aspectes nous.

Plou! Activitat interactiva sobre els diferents estats de l’aigua associats a la meteorologia.

Water States Activitat interactiva en anglès sobre els diferents estats de l’aigua.

Water Cycle Activitat interactiva en anglès sobre el cicle de l’aigua.

Les tres activitats d’aquest apartat permetran als nens i les nenes identificar els diferents usos que fem les persones de l’aigua (activitat 8), reflexionar sobre com ens arriba l’aigua que bevem i com es controla sanitàriament (activitat 9) i aprendre una sèrie de pautes per fer un ús sostenible de l’aigua (activitat 10).

Podeu abordar l’activitat 9 amb la tècnica de treball cooperatiu el llapis al mig en què cada infant es responsabilitza d’una pregunta: la llegeix en veu alta, la resta hi aporta informació i es consensua una resposta. Durant aquest temps, els llapis romanen al centre de la taula. Un cop triada la resposta, cada infant agafa el seu llapis i l’escriu. I així se segueix amb les preguntes restants. En acabat, es pot fer un debat entre tots els grups. Si teniu ocasió, aquesta activitat es pot combinar amb una sortida per visitar una depuradora, demanant informació a les famílies, etc.

L’objectiu de l’activitat 10 és que els nens i les nenes interioritzin una sèrie d’hàbits de consum responsable respecte de l’aigua de boca i l’aigua del mar. Ho faran elaborant uns cartells destinats a llocs públics. Demaneu-los que pensin un altre tema per fer-ne quatre (per exemple, Dutxem-nos en comptes de banyar-nos, Poseu el rentaplats o la rentadora plens...). Feu que es reparteixin els temes per grups i deixeu que facin el seu propi disseny. En acabat, els cartells es poden exposar a classe.

Si ho considereu, podeu mostrar-los un model de cartell d’estalvi d’aigua.

Per anar més enllà

L'aigua que s'analitza amb detall Vídeo d’Aigües de Barcelona sobre els processos de control de l’aigua fins que es pot consumir i text que resumeix les idees principals.

A través de l’itinerari, els infants hauran conegut on es pot trobar l’aigua dolça i l’aigua salada, les seves característiques i alguns hàbits de consum responsable. L’activitat 11 se centra en el principal objectiu del recorregut: ser conscient de les qualitats que ha de tenir l’aigua per poder-la consumir. Convideu-los a rellegir l’itinerari i anar a buscar la informació adequada per respondre individualment les preguntes que es plantegen en aquesta darrera activitat.

Per concloure l’itinerari, els i les alumnes poden fer l’itijoc La terra i l’aigua, que els permetrà practicar els continguts de manera interactiva i divertida.

Finalment, podeu recuperar la llista de respostes a la pregunta repte (“Com  és l’aigua que bevem i on la trobem? La necessitem?”) que els i les alumnes havien donat a l’inici de l’itinerari i revisar-la. D’aquesta manera, podreu comparar el que havien dit abans amb el que pensen ara. Penseu que cal afegir-hi alguna cosa? Per fer-ho, podeu suggerir una pluja d’idees conjunta de tot allò que han après. Recordeu-los la importància de valorar l’itinerari amb les estrelles i comentar en parelles les preguntes finals.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

Fitxa REPASSA Activitats per consolidar diferents continguts treballats en l’itinerari.

Per anar més enllà

Fitxa AMPLIA Activitats per ampliar diferents continguts treballats en l’itinerari.