Tot un llibre conversant?

Comenteu amb els alumnes la situació inicial: Us agrada anar a la platja? Per què en Blai diu que a l’aigua trobaran “milions d’acompanyants”? Què en sabeu, dels bacteris? Us agrada llegir a la platja?

Comenteu entre tots quines altres tipologies textuals es poden trobar en una novel·la: textos narratius i descriptius. Feu-los veure la diferència que hi ha entre les diverses tipologies i com les poden identificar: els diàlegs, pels guions llargs; les narracions, per l’ús de molts verbs d’acció; les descripcions, per la presència de molts adjectius i comparacions.

Per iniciar l’itinerari, enceteu un diàleg sobre els bacteris, els hospitals, la salut...

Abans d’abordar la lectura, sondegeu els coneixements previs dels alumnes sobre com es pot identificar un text dialogat. Proposeu-los que, entre tots, responguin la pregunta de l’activitat 1, clarament connectada amb la tipologia textual que s’estudiarà.

Durant la lectura, aneu resolent qüestions de comprensió de vocabulari que es puguin plantejar (esclat, explosió; bacteris, organisme microscòpic unicel·lular, que viu en tots els medis; mitjana, resultat de sumar unes quantitats i dividir-lo pel nombre d’aquestes).

L’activitat 2 treballa la comprensió lectora amb preguntes de comprensió literal i d’inferència. Poseu en comú les respostes i demaneu als alumnes, si cal, que argumentin la resposta triada.

L’activitat 3 us servirà per avaluar si els alumnes saben relacionar intervencions del diàleg amb l’emissor que les diu. Resoleu l’activitat entre tots.

Si ho trobeu oportú, podeu demanar-los que identifiquin l’emissor i el receptor de cada intervenció de la lectura. Per fer-ho, demaneu-los que en grups de 3 o 4 alumnes tornin a llegir el text mitjançant la tècnica de treball cooperatiu “Lectura compartida”. Un membre de l’equip llegeix la primera intervenció del text i el de la seva dreta ha d’explicar qui són l’emissor i el receptor i com ho ha sabut. Els altres membres del grup han de dir si hi estan d’acord o no. La dinàmica continua fins que acaben les intervencions del text.

En l’activitat 4, els alumnes aprendran per a què serveix el guió llarg a través de l’observació i l’anàlisi dels usos que té en el text. Poden resoldre l’activitat mitjançant la tècnica de treball cooperatiu “Estructura 1-2-4”: en grups de quatre, cada alumne/a, individualment (1), pensa la resposta de les preguntes formulades. A continuació, per parelles (2), comparteixen les respostes i intenten arribar a una conclusió comuna. Finalment, tot el grup (4) posa en comú les respostes i en formula una de conjunta. En acabar l’activitat, recomaneu-los la lectura dels quadres informatius per acabar de consolidar els coneixements apresos.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

Qui diu què? Activitat per distingir les intervencions dels diferents personatges del diàleg.

Per anar més enllà

Què és el diàleg? Activitat interactiva de conceptualització sobre el diàleg.

Establiu una breu conversa amb els alumnes perquè s’adonin que cal preparar els textos dialogats abans d’escriure’ls, per tenir clar qui són els personatges, com se senten... i que no hi hagi contradiccions. Per això, és important respondre les preguntes plantejades en l’activitat 5. Aquesta activitat de creació us servirà per treballar la imaginació i la capacitat creativa dels alumnes, a més de les seves habilitats per treballar en equip, ja que la resoldran en equips de quatre. Recordeu-los que tots els membres de l’equip han de contribuir activament a resoldre l’activitat i que tots poden expressar les seves idees i opinions, però que, finalment, s’han de posar d’acord. Si ho trobeu oportú, demaneu-los que una vegada escrits els diàlegs se’ls intercanviïn amb un altre grup i que revisin si compleixen les indicacions del punt C. Una vegada analitzat, retornaran el text al grup que l’ha creat i aquest farà els canvis que consideri oportuns. Aquesta serà una bona manera que els alumnes treballin la coavaluació.

Segons el temps que tingueu, pot ser interessant comparar el text dialogat amb el text teatral mitjançant la tècnica de pensament “Compara i contrasta”. Demaneu als alumnes que llegeixin un fragment d’un text teatral i, després, entre tots escriviu a la pissarra els punts en comú i les divergències que hi ha entre l’un i l’altre. És important que es fixin que ambdós textos són diàlegs. D’altra banda, també és important que s’adonin de la diferent manera d’identificar l’emissor i de donar informació sobre l’expressió o els sentiments dels personatges.

Podeu practicar la lectura en veu alta en l’activitat 6. Recordeu-los que, per transmetre les emocions i els estats d’ànim dels personatges, a més de les paraules que llegeixin, també és important que utilitzin un to de veu i una entonació adients.

L’activitat 7 treballa la capacitat creativa i cooperativa dels alumnes. Per ajudar-los a trobar el fil narratiu que els serveixi per unir les converses dels diferents grups, plantegeu-los les preguntes següents: Quin és el tema de cada conversa? N’hi ha que tracten del mateix tema o de temes semblants? Quina relació tenen els interlocutors de la conversa? Quina relació podrien tenir amb els interlocutors de les altres converses? En acabar l’activitat, demaneu-los que llegeixin el resultat davant tota la classe i, entre tots, trieu quin dels fils narratius us sembla més ben aconseguit.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per anar més enllà

Diàleg inventat Activitat per inventar i escriure un diàleg a partir d’una imatge.

Comenteu als alumnes que l’objectiu d’aquest apartat és conèixer com s’escriuen paraules que contenen el so de la vocal neutra. L’activitat 8 us servirà d’introducció per comprovar si coneixen quin és el so de la vocal neutra i si el saben identificar. Si ho trobeu oportú, els podeu comentar que el so de la vocal neutra no només existeix en català, sinó que també el tenen altres llengües, com, per exemple, l’anglès.

L’activitat 9 treballa l’ortografia de la vocal neutra a través de paraules que han sortit en la lectura. Aprofiteu per comentar-los que la lectura és una bona manera d’aprendre a escriure correctament i que, si parem atenció en el que llegim, la memòria visual ens ajudarà a no fer faltes. Demaneu als alumnes que resolguin l’activitat individualment i, després, projecteu l’activitat amb la pissarra digital i resoleu-la entre tots.

Podeu seguir treballant la vocal neutra en l’activitat 10. Si ho trobeu oportú, projecteu la imatge amb la pissarra digital i jugueu a trobar el màxim de paraules amb vocal neutra.

L’activitat 11 treballa l’ortografia de la vocal neutra en les formes verbals. És una bona manera que els alumnes descobreixin per ells mateixos algunes regles d’ortografia. En acabar l’activitat, recomaneu-los que llegeixin els quadres informatius que resumeixen els conceptes apresos, que poden ampliar amb la lectura del Manual de consulta.

Proposeu-los que facin l’Itijocs La vocal neutra.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

On sona la vocal neutra? Activitat interactiva per clicar paraules que tenen el so de la vocal neutra.

Amb A o amb E? Activitat interactiva per completar paraules amb a o e neutra.

Fitxa Repassa. Itinerari 4 Fitxa d’activitats per repassar i escriure paraules amb la vocal neutra.

Per anar més enllà

Completa la regla Activitat interactiva de conceptualització sobre la vocal neutra.

Fitxa Amplia. Itinerari 4 Fitxa d’activitats per consolidar l’aprenentatge de la vocal neutra.

Com a tancament de tot el procés de descoberta i treball de l’itinerari, els nens i les nenes han de continuar un diàleg amb els mateixos personatges de la lectura (activitat 12). L’objectiu és comprovar que han estat capaços de copsar les característiques principals del text dialogat i que saben posar-les en pràctica en un text propi. És important que llegeixin un parell de vegades el text que han de continuar perquè n’entenguin bé el tema i creïn una continuació que tingui sentit. Podeu revisar els diàlegs i avaluar-ne els resultats.

És important observar com els nens i les nenes responen les preguntes del metaaprenentatge i també com valoren el treball setmanal. Demaneu-los que justifiquin la seva opinió.

Recordeu els objectius fixats i feu la “comprovació”:

• Heu donat resposta a les preguntes inicials?
• Què us sembla que hauríeu de recordar?
• Com heu treballat? En què podeu millorar?
• Us ha semblat interessant conèixer com s’escriu un diàleg? Us serà útil aquest coneixement? Per què?

Podeu valorar com han estat el plantejament, el treball i l’avaluació d’aquest itinerari. Podeu fer un diari setmanal o bé anar prenent nota de les observacions regularment i planificar l’avaluació.