Page 4 - BAT1F_unitat 1

1 El món en el qual naixem
El món és el lloc on som, el lloc de la vida en comú amb els altres. Inclou arbres, car- basses i tomàquets, però també pantalons, ulleres i relacions socials com els intercanvis comercials: realitats naturals i realitats hu- manes.
1 Què t’han explicat de quan vas néixer?
2 Quins són els records més antics que tens?
3 Fins a quina generació de la teva família tens records?
1.1 El relat dels orígens
Qui recorda el dia que va néixer? Els orígens personals són confusos perquè es perden en la memòria, i tot sovint el que prenem pels nostres orígens és més aviat el relat que n’han fet els altres, comen- çant pel que en fa la família. La consciència dels nostres propis orí- gens depèn en bona part de les explicacions d’altres. La comprensió que tenim de nosaltres mateixos, de la nostra pròpia història per- sonal, és, en bona part, una reconstrucció a partir de la memòria dels altres. I si això ens passa amb els nostres propis orígens, què haurem de dir dels orígens de la nostra família, del nostre poble o del conjunt dels éssers humans? I què direm dels orígens del món?
1.2 La segona sortida al món
Considerem encara la consciència que tinc de mi mateix. Jo sé que vaig néixer tal dia en tal lloc, que soc d’una família determinada, que el meu besavi va arribar procedent d’un altre país al lloc on dues generacions més tard vaig néixer jo, que m’assemblo física- ment a la meva àvia materna quan era jove i que el meu caràcter és el típic de les dones de la família del meu pare. Naturalment, quan el meu besavi va arribar aquí, jo no hi era, quan la meva àvia era jove, jo no hi era, i fins i tot la meva arribada al món el dia del meu naixement o el moment en què vaig fer els meus primers passos són, sens dubte, coses de les quals vaig prendre consciència, no pas el dia del meu naixement o el dia dels meus primers passos, sinó molt més tard. Jo no he estat pas testimoni de totes aquestes coses.
En un sentit metafòric, gairebé podem dir que hem sortit al món dues vegades: la primera, quan vam néixer, i la segona, quan vam prendre consciència del món i de nosaltres mateixos.
Ara, ja que no vaig ser testimoni conscient de cap d’aquestes coses, com és que les sé? Perquè m’ho han dit: perquè me les han explicat.
Jo no hi era, i ara hi soc. Però algun dia moriré: ara hi soc, però no sempre hi seré. Som al món, però no sempre hi hem estat i tampoc no hi serem pas sempre. Diem que hi som. Però on som? La respos- ta òbvia és aquesta: al món. Però què és el món?
El món és el lloc on hem nascut, el lloc on som. No és pas cap mis- teri. Ens el sabem de sobres. És el lloc on vivim, el lloc comú a tots els homes i dones i, per tant, el lloc de la vida en comú amb els altres.
Com quan canviem de casa o de pis, familiaritzar-nos amb el món no va ser cosa d’un sol dia. De petits, el pare o la mare ens duien pel carrer agafats de la mà i ens ensenyaven la manera com funcionen les coses del nostre món.
14