Page 5 - BAT1F_unitat 1

1 El món en el qual naixem
1.3 Un món ja fet
Al món hi ha arbres, dies de sol, platges, gelats, persones, semàfors, cotxes, radiadors i moltes coses més. Les vam anar coneixent a poc a poc.
Primer, les coses de casa: no hem de tocar el radiador perquè crema, hem de fer servir la cullera per a menjar la sopa, no hem de tocar l’ordinador de la mare, hem d’endreçar les joguines quan hem aca- bat de jugar, i així moltes coses més.
Després, les coses del carrer: ens hem d’abrigar si fa fred, els cot- xes són perillosos, hem d’esperar que el semàfor estigui verd per a poder creuar, etc.
Finalment, a l’escola vam aprendre que els altres també formen part del món: no hem de pegar als altres, hem de saber compartir, quan entrem a la classe de bon matí hem de dir “bon dia”, hem de jugar sense fer-nos mal, hem de donar les gràcies quan ens fan un favor, etc.
D’aquesta manera, el món, de mica en mica, va arribar a ser la nos- tra casa: un lloc familiar que coneixem i en el qual sabem com ens hem de moure.
Un fet remarcable quant a aquest aprenentatge és que per als nens petits la distinció que fem els grans entre coses naturals i coses artifi- cials no sempre és òbvia. Un nen de ciutat pot creure que la llet surt de la nevera i no pas de les vaques: així li ho ha ensenyat el seu tracte habitual amb les coses! Els semàfors, hem dit, els trobem allà, d’una manera tan immediata com el sol o com els arbres.
El món en el qual naixem és, per tant, un món que ens trobem ja fet: la roba, les cases, els arbres, els mobles, els dies de la setmana, els parcs, les pel·lícules, els mòbils, les tauletes tàctils, els cotxes, els cinemes, les ciutats, els llibres, el Nadal, les sabates, etc. Totes aquestes coses existien abans que jo naixés i, quan en prenc cons- ciència, m’apareixen, de primer, simplement com a coses que for- men part del món comú.
1.4 Un nombre incalculable de mediacions
En realitat, si hi ha totes aquestes coses és perquè les persones no naixem, simplement, en un medi natural, sinó que el nostre nai- xement és ja des del primer dia una entrada en el món dels éssers humans, en un món que és ja sempre el producte o el resultat del treball, de la lluita i de la inventiva de centenars i milers de genera- cions d’homes i dones.
D’entrada, vivim el món com si fos una cosa òbvia, com si fos una cosa donada de forma immediata, però en realitat és el fruit d’un nombre incalculable de mediacions per part d’un nombre ingent d’homes i dones.
EL MÓN ABANS QUE NOSALTRES
Tenim informació de l’existència del món anterior a nosaltres a través de moltes fonts: les ciències particulars, per exemple. La geologia i l’astrono- mia ens indiquen que el planeta Terra va sorgir fa aproximadament 4.570 milions d’anys. La biologia ens indica que la vida sobre aquest planeta pot da- tar-se aproximadament cap a 3.800 milions d’an- ys enrere. Els mètodes a través dels quals aquestes ciències poden establir aproximadament aquestes datacions són certament molt sofisticats. Però el cert és que no necessitem acudir a aquestes cièn- cies particulars per a identificar que el món existia abans que nosaltres hi féssim la nostra aparició: la nostra família ens ha parlat sovint, des que som ben petits, de fets que els van passar abans de la nostra existència en el món, és a dir, del nostre naixement, i hi podem tenir accés a través de foto- grafies, per exemple.
Les neveres formen part del món en el qual naixem. Un nen de ciutat pot arribar a pensar que la llet surt de les neveres i no pas de les vaques, perquè així li ho mostra la seva expe- riència.
15
4 Enumeradeuobjectesquehihaalatevahabita- ció o a la teva aula.
• Quants diries que són “naturals” i quants diries que són “socials”?
5 Què passaria si intentessis fer el mateix exercici enmig del bosc?
6 Quin criteri creus que podem establir per a clas- sificar les coses en “naturals” o “socials”?