Page 6 - BAT1F_unitat 1

1 El món en el qual naixem
En el mateix moment del nostre naixement, som rebuts i protegits per aquells que ens han tingut. El món ens acull i, al mateix temps, for- mem part de la seva renovació.
7 Descriu breument el record més antic que tens. • Com saps que és el més antic?
ACTIVITATS
1 Compara el record més antic que conserves amb la foto més antiga que puguis conservar.
Què és més antic, el teu record o la foto? Com ho saps?
2 Pensa en dues persones de la teva família de les quals hagis sentit parlar i descriu-les breument, a partir de la informació que puguis trobar, encara que no en tinguis cap record.
3 Descriu breument un esdeveniment històric important que hagi tingut lloc abans que tu nasquessis i un que hagi tingut lloc amb tu ja dins del món.
En el segon, has tingut algun tipus de participa- ció, ni que sigui indirecta?
4 Descriu breument dos esdeveniments importants en la vida de la teva família, un d’abans de néixer tu i l’altre quan tu ja havies nascut.
Quin paper directe o indirecte has tingut tu en el segon?
1.5 L’aparició del món
Tots nosaltres formem part d’un món que ja existia abans; un món que és fet, també, d’existències passades, tal com podem compro- var només que visitem un museu, una biblioteca o un cementiri.
Ara, si bé el món ens precedeix i fa possible el nostre naixement, en un altre sentit el món mateix es fa present per a nosaltres només quan en prenem consciència. Així doncs, si bé el món és el nostre origen, no és menys cert que, en un altre sentit, la consciència és l’origen del món. En efecte, nosaltres tenim un origen en el món, però també es pot sostenir que el món té cert origen en nosaltres. El món existeix abans que nosaltres hi féssim aparició, però el món és també una aparició a la nostra consciència, que es va configurant al llarg del temps de la nostra vida.
1.6 Els altres, nosaltres i el món
Aquesta aparició del món en nosaltres no pot ser mai una expe- riència aïllada, sinó que el món que ens va apareixent progressiva- ment i lentament és ja configurat per una experiència compartida i col·lectiva. Rebem un món en el qual altres persones han existit abans, un món amb un munt d’informació i coneixements que els altres també han rebut i ens han transmès, un món en el qual, abans d’existir, hem estat en cert sentit esperats i, al mateix temps, una sorpresa.
De fet, el món en el qual naixem presenta sempre aquestes dues característiques respecte a nosaltres mateixos: hem estat esperats pels nostres progenitors i, a la vegada, sempre tenim, respecte al món que ens ha esperat, un irreductible caràcter de “sorpresa”, de novetat, de renovació.
Naixem en un món ja fet, en un món humanitzat, en un món que és l’únic lloc on és possible viure. En contrapartida, nosaltres mateixos, com a part del món, som cridats per la nostra societat a conservar-lo, a renovar-lo i a rejovenir-lo. Per això, en tantes cultu- res, l’entrada en la vida adulta —que és l’entrada definitiva al món dels humans— és una celebració.
Ara bé, l’entrada al món és viscuda sempre com una alegria?
16