Page 3 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

John Stuart Mill El liberalisme triomfant
“L’única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada contra la seva voluntat és evitar que perjudiqui els altres. El seu propi bé, físic o moral, no és una justificació suficient.”
J. STUART MILL (1806-1873), Sobre la llibertat
El projecte modern d’emancipació de l’ésser humà troba formulaci- ons diverses. Si el racionalisme i els seus desplegaments confien en el poder alliberador de la raó, l’empirisme anglès i les seves derives centren la seva reflexió en la temàtica de les emocions. N’hem vist un exemple paradigmàtic amb la consideració de la filosofia de Hume.
El cas de Hume ens il·lustra que, quan els filòsofs anglosaxons de tradició empirista reconeixen la prioritat de les emocions sobre la raó, això no significa pas que menystinguin del tot el paper de la raó. En una de les versions d’aquesta tradició, que és l’utilitarisme, sobretot en la versió de Bentham, la raó troba fins i tot un paper cen- tral, ja que, com veurem, és la que, en virtut d’un càlcul racional, ha de preveure quines accions han de proporcionar més felicitat.
La tradició anglosaxona ha renunciat a buscar un fonament metafísic a la moral i parteix precisament d’allò que de fet —empíricament— busquen els individus en la seva recerca personal de la felicitat. Hobbes o Locke, quan pensaven en la legitimitat de l’estat, partien de la realitat de l’individu, i eren els drets naturals d’aquest individu el que calia preservar. Amb Hume, l’apel·lació a un sentiment moral comú a tots els homes resolia la deriva cap al relativisme que el seu emotivisme moral semblava comportar. Però es tractava, en tot cas, d’una qüestió de fet, no pas d’una afirmació que pretengués en ab- solut donar compte de l’essència de la condició humana.
La doctrina que posa com a fonament de l’ètica i de la política el dret dels individus a fer ús de la seva llibertat a la recerca de la seva pròpia felicitat és, com sabem des de Locke, el liberalisme. En cert sentit, aquesta doctrina ha triomfat. I, tanmateix, la manera com ho ha fet no és la versió lockeana, que es construïa encara sobre la idea de Déu com a creador de tots els éssers humans. L’interès de considerar la filosofia de Mill és conèixer una versió més vigent del liberalisme democràtic que sembla haver impregnat la mentalitat de totes les societats més avançades.
9
I Plantejament
1
Vida i obra 266
2
El mestre de Mill: l’utilitarisme de Jeremy Bentham 269
II La revisió milliana
dels principis de l´utilitarisme
3
Els pressupòsits ontològics i epistemològics de Mill 272
4
La defensa
de l’estàndard utilitarista 274
5
Prova del principi d’utilitat 281 III El liberalisme de Mill
6
La política: els límits de l’autoritat sobre els individus 286