Page 5 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

1 Vida i obra
9
1.2 Obra
L’obra de Mill està recollida en The Collected Works of John Stuart
Mill, en 33 volums. Les obres més destacades són aquestes:
1822: Dues cartes sobre la mesura del valor. Hi tracta qüestions meto-
dològiques sobre l’utilitarisme del seu mestre, Jeremy Bentham.
1838: Publica un assaig important dedicat a Bentham, en què deta- lla els aspectes en els quals s’allunya del seu mestre.
1843: Sistema de lògica. Obra important i molt influent a l’època.
1848: Principis d’economia política, amb algunes de les seves aplicaci- ons a la filosofia social. És l’obra amb la qual va obtenir fama. Va més enllà de les aportacions del seu pare en la matèria.
1850: Primera participació activa en política de Stuart Mill a partir de la polèmica amb Thomas Carlyle i el seu assaig “Occasional Discourse on the Negro Question”, sobre la qüestió de l’esclavitud. Stuart Mill defensava els drets de la població esclava als territoris de l’Imperi Britànic i el deute que els colonitzadors tenien amb la població ocupada.
1859: Sobre la llibertat. Obra de filosofia política i social. És la més important de Mill, juntament amb la següent.
1863: Utilitarisme. Obra en què exposa la seva concepció filosòfica de base.
1869: El sotmetiment de les dones. Mill defensa aquí el seu feminis- me igualitarista.
1874: Tres assaigs sobre la religió (obra pòstuma). Tot i acceptar el paper valuós que les creences sobrenaturals poden tenir per enfor- tir la societat, en aquests assaigs proposa la substitució d’aquestes per algun altre tipus de valors, que tinguin efectes menys distorsi- onadors en l’educació i la cohesió de les societats liberals del futur.
1.3 La decepció original
A ElsdosfocusdetensiódelpensamentdeMill.Duesdecepcions
Tota l’obra de Stuart Mill està travessada per dues tensions que va sentir durant tota la seva vida:
D’una banda, la tensió teòrica a què es veu abocada la concepció utilitarista de la felicitat i el plaer heretada del seu mestre, Bentham.
De l’altra, la tensió teòrica a l’hora de marcar de manera adequada els límits que separen la llibertat d’acció de l’individu i el dret de la societat a incidir coactivament sobre aquesta.
Pel que fa a la primera tensió, ja hem vist que té relació directa amb la decepció parcial que experimenta respecte de l’educació rebuda. Quant a la segona, té a veure amb la decepció que experimenta respecte de la pressió moralista i intervencionista que la societat victoriana on va viure exercia sobre cadascun dels seus membres.
I. PLANTEJAMENT
En la imatge, la primera fotografia coneguda de la reina Victòria, amb la seva filla, del 1844. La reina Victòria va esdevenir en el seu temps símbol de la reialesa anglesa i va donar nom a l’època de la història d’Anglaterra en què va regnar, l’època victoriana, moment culmi- nant de l’Imperi Britànic i de consolidació de la monarquia parlamentària. En aquella època també van conviure, d’una banda, la duresa que patien les classes populars angleses i, de l’altra, el puritanisme moral de les classes benestants. Les dues coses juntes van generar una sensació d’hipocresia social que es mos- tra magistralment en les novel·les de Dickens. I les dues coses, tant les condicions misera- bles dels més desfavorits, com la forta pres- sió social exercida sobre els individus des del puritanisme de l’opinió pública, són elements importants en la reflexió política de Mill.
267
2 Busca informació sobre alguna novel·la de Dickens i relaciona’n el contingut amb l’època victoriana.