Page 4 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

1 Vida i obra
Jeremy Bentham (1748-1832) va ser un juris- ta i reformador polític anglès, republicà, laic i partidari de l’abolició de l’esclavatge i de la pena de mort. També va ser un defensor dels drets dels homosexuals i dels animals. Es va oposar radicalment a les teories del dret na- tural i va fundar l’utilitarisme. Sostenia que “la natura és el lloc en què la humanitat està sota la governació de dues forces: el dolor i el plaer.” La pràctica educativa que deriva d’aquesta afir- mació confia la formació dels nois i noies ex- clusivament als càstigs i als premis. James Mill, pare de John S., va educar el seu fill d’acord amb aquesta pràctica. La severitat del mètode va donar resultats espectaculars pel que fa als aprenentatges, però molt deficients pel que fa a l’educació emocional. La filosofia de Mill és alhora una defensa i una reforma del pensa- ment utilitarista.
1 En la formació del caràcter, què creus que té més importància: els raonaments o les emoci- ons? Justifica-ho.
I. PLANTEJAMENT
1.1 Breu semblança biogràfica
En la seva autobiografia, Mill comenta que explicarà la seva vida
per deixar constància d’un procés educatiu poc comú i notable.
Qui va educar Mill en els primers anys de la seva vida va ser el seu pare, James Mill (1773-1836), historiador, economista, politòleg i cèlebre per una història de l’Índia de gran èxit i per mantenir diverses polèmiques contra l’Església anglicana al voltant de la seva reforma, que ell veia imprescindible. El seu pare va donar al petit John una educació fèrria i rigorosa, que, d’acord amb els prin- cipis utilitaristes, aplicava estímuls de plaer i dolor a la consecució dels objectius de la seva formació.
Els resultats pel que fa als coneixements van ser espectaculars: Mill va aprendre grec de molt petit i als vuit anys ja havia llegit les Fau- les d’Isop, l’Anàbasi de Xenofont i la Història d’Heròdot. En canvi, amb relació a l’educació sentimental, el mètode va ser del tot defi- cient, i als vint anys John va patir una greu crisi que el va sumir en una depressió profunda.
Una lectura el va ajudar a sortir de la depressió: la d’un passatge de les memòries d’Antoine Marmontel, pianista i pedagog, mestre de Bizet, en què explica com, després de la mort del seu pare, a partir d’aquell moment va dedicar la seva vida a la seva família per omplir el buit patern.
La seva pròpia experiència va fer que Mill veiés llums i ombres en els principis utilitaristes:
D’una banda, no va abandonar mai la convicció que la felicitat era la prova de totes les regles de conducta i el fi que es perseguia en aquesta vida.
De l’altra, admetia, juntament amb els crítics de l’utilitarisme, que l’hàbit de l’anàlisi tendia a abolir els sentiments.
La conclusió és que calia, no pas abandonar, però sí reformar els principis de l’utilitarisme, perquè la felicitat que posava com a estàndard només es podia assolir si no es feia d’aquesta una meta directa: només són feliços, diu, aquells que tenen la ment fixada en algun objecte que no sigui la pròpia felicitat.
A banda del seu pare, una altra persona va ser decisiva en la seva formació, Harriet Taylor, filòsofa feminista, dona casada i mare de tres fills, amb qui Mill va mantenir una llarga amistat i amb qui es va casar quan va quedar vídua, l’any 1851, cosa que va causar un gran escàndol en la societat victoriana de l’època. La influència de Taylor va ser decisiva en la deriva de Mill cap a posicions socialis- tes i en defensa dels drets de les dones, en què van tenir també la seva importància la correspondència amb Comte (la sociologia del qual, tanmateix, va rebutjar per no científica) i els contactes amb saint-simonistes. Va participar activament en política a través dels seus articles en la London Review i va ser diputat a la Cambra dels Comuns entre 1866 i 1868.
266