Page 32 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

Dossier d’activitats
294
Un darrer argument a favor de la caracterització utili- tarista de la virtut rau en la formulació que Mill fa del seu principi. Quan l’autor diu que cal proporcionar el màxim de felicitat possible, el terme màxim ha de ser entès de dues maneres: primera, i com ja hem vist, no es tracta només de quantitat de plaer, sinó també de quali- tat de plaer; i segona, no es tracta només de “la meva” felicitat, sinó del màxim de felicitat al món. Fins i tot aquelles accions que em perjudiquen a mi, si contribu- eixen a la felicitat dels altres, col·laboren a proporcionar el màxim de felicitat al món. Si, a més, fos una manera de fer seguida per molts, jo mateix, que estic disposat a sacrificar-me, seria el beneficiari del sacrifici dels altres, amb la qual cosa fins i tot per a mi seria beneficiós (= font de felicitat) “predicar amb l’exemple”.
Les accions virtuoses, tal com diu el text, són aque- lles que en cap cas no perjudiquen els altres, aquelles que suposen sempre una font de felicitat, aquelles que incrementen la felicitat col·lectiva i, per tant, aquelles que amb ple dret mereixen ser considerades accions encertades en el sentit més elevat de l’expressió. Són, per tant, un dels béns més importants.
Fixa-t’hi
1. En un primer paràgraf anunciem l’itinerari.
2. En el desplegament, seguim el pla anunciat i separem en paràgrafs cada nova temàtica, dei- xant una espai.
3. Quan arribem al final, fem referència explícita a la frase que se’ns demana que aclarim: “[...] un dels béns més importants.”
4. Hem d’explicar tot el que sigui necessari per entendre aquesta frase i, per tant, al final hi hem d’anar a parar.
5. El que hem destacat en cursiva permet al lector una lectura ràpida que mostra fàcilment l’estruc- tura del text. Ajudar el lector sempre és una bona cosa. Si el text fos manuscrit, és aconsellable subratllar el que hem marcat en cursiva.
4 Compara la concepció utilitarista de la virtut amb una altra concepció de la virtut que es pugui tro- bar en la història de la filosofia.
Comentari
Repassa els consells que hem donat per respondre pregun- tes d’aquest tipus en el dossier d’activitats de la unitat 4.
Resposta
Per a Mill, com acabem de veure, la virtut, com a manera de conduir-se habitualment que fa bé als altres, fins a l’extrem del propi sacrifici si cal, no és un fi en si mateix, sinó un mitjà de la pròpia felici- tat. Com que la felicitat és un agregat de coses con- cretes, la virtut esdevé un ingredient de la felicitat i, per tant, un mitjà i un fi al mateix temps. Que la vir- tut és desitjable ho sabem per experiència i d’acord amb les conseqüències que se’n deriven en una soci- etat quan els seus membres l’exerceixen.
Per a Kant, en canvi, l’home virtuós és el qui actua de manera pròpiament lliure. Ser lliure és autodeter- minar-se o, el que és el mateix, determinar-se racio- nalment; per tant, ser autònom. Segons aquest autor, si actuéssim sempre amb vista al plaer o la felicitat, és a dir, si totes les nostres accions estiguessin gover- nades per l’objecte del nostre desig, no es podria dir amb propietat que fóssim lliures, perquè en aquest cas no seria jo qui decidiria sobre les meves accions (= autonomia), sinó que seria l’objecte del desig el que decidiria per mi (= heteronomia). Un ésser deter- minat sempre per objectes que no són ell mateix (com ara el plaer) no és lliure, no és capaç de decidir i, per tant, la seva actuació no pot ser judicada ni com a virtuosa ni com a dolenta.
Ara bé, quin és el criteri que regeix la virtut, l’acció lliure? Queda clar que no pot ser cap contingut empí- ric (aleshores cauríem en l’heteronomia), sinó que només pot ser una determinada forma de conduir-se: conduir-se racionalment. Però què vol dir aquí “racio- nalment”? El que és propi de la racionalitat és la cohe- rència interna. Atenent això, podem caracteritzar la conducta virtuosa amb la fórmula següent: “actua de tal manera que la màxima (= el criteri) de la teva voluntat pugui valer al mateix temps com a princi- pi d’una legislació universal”. La llei moral pregunta: això que fas, pots voler que sigui llei universal de la conducta dels homes? Si voler-ho et portés a una con- tradicció amb tu mateix (= absència de racionalitat), la conducta seria il·legítima. Així, per exemple, el lla- dre pot robar, però no pot voler que robar sigui llei universal, perquè roba precisament per tenir més pos- sessions i no està disposat, per tant, a ser ell mateix objecte de robatori. Notem que, així formulada, la virtut demana que ens comportem sempre prescin- dint de les conseqüències empíriques que es derivin de la nostra actuació: si la coherència racional suposa en una determinada situació la nostra infelicitat (com