Page 33 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

9
en el cas del pres que no delata els amics a la sala de tortures), això no ens excusa de fer el que és el nostre deure com a éssers racionals.
El contrast entre els dos conceptes de virtut és evident:
1 Per a Kant, una acció és virtuosa a priori, indepen- dentment del que faci sentir a qui la realitza; per a Mill, és virtuosa a posteriori, en funció de la felicitat que proporciona de fet.
2 Per a Kant, una acció virtuosa és una acció incon- dicionada, que es fa només per sentit del deure, independentment de la pròpia felicitat; per a Mill, una acció virtuosa ho és a condició que proporcioni felicitat i, per tant, pot ser judicada només en fun-
ció de les seves conseqüències (conseqüencialisme).
3 Per a Kant, el que fa moral una acció és la seva forma; per a Mill, el seu contingut.
4 La moral de Kant és autònoma; la de Mill, heterò- noma.
Fixa-t’hi
1. La resposta es dona en tres blocs: primer Mill, després Kant i, finalment, la comparació.
2. Enumerar les diferències facilita la comprensió al lector. Cal prendre cura de la forma, i no només del contingut.
TEXT 1PER COMENTAR
Ara, fes el mateix amb el text que et proposem:
1
1 Explica breument (entre 40 i 80 paraules) les idees principals del text i la manera com hi apareixen relacionades.
2 Explica breument (entre 5 i 15 paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les paraules o expressions següents:
a Felicitat:
b Desitjable com a fi:
3 Què significa l’afirmació següent: “La felicitat és desitjable i és l’única cosa desitjable com a fi”? A quines raons apel·la Mill per justificar-la? (Per res- pondre, has de referir-te als aspectes generals del pensament de Mill que siguin pertinents encara que no apa- reguin explícitament en el text.)
4 Compara la moral utilitarista amb la de qualsevol altre autor.
5 Justifica si estàs d’acord amb l’afir- mació següent: “En totes les coses cal confiar en qui en sap més i, per tant, també en la política cal deixar el govern dels països als experts.”
“Les preguntes sobre els fins demanen quines coses són desitjables. La doctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa desitjable com a fi; totes les altres coses només són desitjables com a mitjans per aquest fi. [...] L’única prova que es pot donar que un objecte és visible és que la gent realment el vegi. L’única prova que es pot oferir que un so és audible és que la gent el senti: i així pel que fa a les altres fonts de l’experiència. De manera semblant, entenc que l’única evidència que és possible aportar que una cosa és desitjable és que la gent realment la desitgi. Si el fi que la doctrina utilitarista es proposa no és reconegut com un fi, en teoria i a la pràctica res no podrà convèncer cap persona que és un fi. No es pot donar cap altra prova que la felicitat general és desitjable, llevat del fet que tota persona desitja la pròpia felicitat en la mesura que creu que la pot assolir. Doncs bé, com que això és un fet, no solament tenim la prova que demanàvem, sinó tot allò que es pot exigir, és a dir, que la felicitat és un bé: que la felicitat de cada persona és un bé per a aquesta persona i que la felicitat general, doncs, és un bé per a la suma de totes les persones. Amb això, la felicitat adquireix un títol legítim a ser un dels fins de la conducta i, consegüentment, un dels criteris de la moralitat.
Però això per si sol no demostra que sigui el criteri únic. Per ser-ho, semblaria necessari per la mateixa regla mostrar no solament que la gent desitja la felicitat, sinó que no desitgem mai cap altra cosa. Ara, és ben palpable que de fet desit- gem coses que en llenguatge corrent són palpablement diferents de la felicitat. Desitgem, per exemple, la virtut i l’absència de vici, realment no menys que el plaer i l’absència de dolor. El desig de virtut no és tan universal, però és un fet tan autèntic com el desig de felicitat. I d’aquí ve que els crítics de l’estàndard utilita- rista considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins de l’acció humana al costat de la felicitat i que la felicitat no és l’estàndard d’aprovació i desaprovació.”
J. STUART MILL, Sobre la llibertat, IV
295