Per parelles, seguint l'estructura cooperativa Rally Robin (per torns i oralment), comentem què vol dir fer-se gran. A continuació, compartim amb el grup les idees que han sorgit en les parelles.

Plantejarem preguntes perquè els alumnes reflexionin i arribin a conclusions relacionades amb els canvis corporals, però també amb el grau d'autonomia que s'assoleix en anar-nos fent grans i amb el rol social que tenen les persones en funció de la seva edat: Els pares van a l'escola? Els nens treballen? I els avis?

El guió de la conversa pot partir de l'esquema següent (en cursiva s'indica quina activitat farem després):

• Què vol dir fer-se gran?
• Fer-se gran està associat al fet d'experimentar canvis corporals. Construïm una cinta de creixement (ens mesurem; a final de curs hi tornarem).
• Fer-se gran també vol dir fer coses diferents (rol social): els nens van a l'escola, els adults treballen, els avis potser ja no treballen... Posarem en comú les observacions que fan els alumnes.
• Fer-se gran vol dir tenir més autonomia i responsabilitats i, també, adquirir noves habilitats i aprenentatges. Posem en comú quines coses sabem fer sense ajuda que abans no sabíem fer: vestir-nos, menjar, escriure, llegir, etc. Establirem un propòsit d'aprenentatge per a aquest curs per treballar l'autonomia personal.

Si ens sembla que pot contribuir a la conversa, podem mostrar imatges de persones de diferents edats, que ens serveixin d'exemple del que estem comentant (Galeria "Persones d'edats diferents").

Després de la conversa inicial, mostrem les fotografies que cadascú ha portat de casa. Ens adonem com hem canviat al llarg dels anys i parlem de les diferències físiques i del que sabíem fer quan érem més petits i del que sabem fer ara. Enganxem les fotografies en la Fitxa 5 "Ens fem grans!".

A partir de tot el que hem parlat i de les evidències que tenim de com passa el temps, generem la necessitat als nens i nenes d'explorar i representar com passa el temps en nosaltres i en les persones que ens envolten. Per això, decidim mesurar-nos i observar persones del nostre entorn (i també a nosaltres mateixos).

Proposem als nens i les nenes la construcció d'una cinta de mesura individual (paper d'embalar en forma de tira de la llargada màxima dels nens i les nenes a final de curs, uns 130 cm) que reculli dades anatòmiques: alçada, número de sabata... Al final de curs es pot actualitzar perquè s'adonin quant han crescut.

Per completar la cinta, els nens i les nenes poden marcar la seva alçada actual estirats a terra, a sobre de la tira, i anotar-hi al costat la data. Ho poden fer per parelles. Poden mesurar i escriure els centímetres o no (la mesura de les diferents alçades marcades en la cinta es pot fer a final de curs). També poden anotar altres dades que els semblin interessants a més a més del nom.

Quan tinguem les cintes amb les alçades marcades, cada alumne guardarà la seva a la carpeta d'aprenentatge fins al pròxim moment de fer la mesura, que podem establir entre tots.

Després o mentrestant, i com a feina individual, els alumnes han de completar la Fitxa 6. "Ens mesurem i recollim les dades", en què recolliran la seva alçada i la d'altres companys. Podem fer hipòtesis del que pensem que passarà quan fem la pròxima mesura d'aquí a uns quants mesos o a final de curs.

RECORDEU! Podeu documentar l'activitat editant les fotografies que feu amb l'aplicació Docuprojectes. Els alumnes en poden guardar una impressió a la seva carpeta d'aprenentatge i/o fer-la servir per al diari d'aula.

Com ja hem comentat en la reflexió inicial de la sessió, són moltes les mostres del pas del temps en les persones. L'objectiu de l'activitat que farem ara és aconseguir que els alumnes s'adonin que, més enllà dels canvis corporals, en cada etapa vital les persones tenen un rol diferent: els nens i les nenes van a l'escola, juguen, depenen dels grans... ; els joves estudien molt, surten sols, etc.; els grans treballen, tenen fills, tenen moltes responsabilitats, etc.

A partir de la informació recollida en la Fitxa 7. "Observem persones d'edats diferents", després de fer d'espies/observadors de diferents familiars, compartim la informació que hem obtingut sobre les diferents etapes vitals.

Els nens i les nenes s'han d'agrupar segons l'etapa vital de la persona que han observat (nadons, nens, adolescents o joves, adults i vells) a partir de l'encàrrec de la darrera sessió.

Els membres del grup posen en comú les respostes obtingudes a partir de l'observació. Han de consensuar tres característiques pròpies del grup d'edat observat (per exemple: els nadons dormen i juguen molt; els nens i les nenes juguen, van a l'escola, fan activitats extraescolars, esport; els joves surten amb els amics, fan esport, estudien...; els adults treballen, van a comprar, van al cinema, fan excursions...; els avis no treballen, van a comprar, fan activitats diferents relacionades amb l'oci...). Podem recollir les respostes consensuades en les taules del document Les etapes de la vida.

A continuació, els membres del grups es barregen, de manera que es formin grups heterogenis (amb relació als grups d'edat observats). Cada membre explica quines han estat les observacions fetes i quines són les característiques del grup d'edat que representa. Entre tots, han de treure conclusions: diferències i semblances entre les diverses etapes de la vida (observades).

Al final, entre tots els grups acorden els trets semblants i diferents. De forma individual, després de consensuar aquestes semblances i diferències, cada alumne ha de completar, escrivint o dibuixant, la Fitxa 8. "Cada edat és diferent".

Com a activitat complementària, podem proposar als alumnes un joc de rol que posi de relleu els rols socials en cada etapa de la vida. Posarem de relleu les semblances i les diferències entre nens, joves, pares i avis.

Dividim el grup gran en grups petits. Cada grup tria una etapa vital (vigilem que totes quedin representades; si no, es pot fer per sorteig): nadó – nens – joves – adults – vells. Plantegem un parell o tres de situacions reals: anar a comprar / llevar-se al matí / sopar / celebrar una festa d’aniversari... Els grups han de representar una de les situacions molt breument (2’ com a màxim) en funció de l’etapa vital que han triat. Per exemple: Què fa un grup de nadons en una festa d’aniversari? Què fan els avis?... Deixem-los una estona per preparar la representació.

La resta d'alumnes han d’endevinar de quina etapa es tracta. Es pot comentar si hi ha hagut alguna errada o quines pistes han ajudat a descobrir-ho.

Si volem que l'activitat sigui més complexa, fem els grups heterogenis (cadascú representa una etapa vital). En una mateixa situació, cadascú fa el seu paper. La resta d’alumnes han d’endevinar quin paper fa cadascú.

Un grup d’alumnes –que pot anar canviant– s’encarrega d’enregistrar cadascuna de les representacions per poder compartir-les amb les famílies en el blog.

Si ja hem vist que el pas del temps s'evidencia amb els canvis físics i els canvis en el paper que tenim socialment, ara és el moment d'adonar-nos, en primera persona, del que suposa fer-se gran: Què sabem fer ara que abans no sabíem fer? L'autonomia personal és una confirmació del nostre creixement i, per tant, del pas del temps.

Proposem als alumnes que reflexionin i escriguin (amb ajuda si cal) o dibuixin quin aprenentatge han fet fa poc i del qual se senten orgullosos (pot ser de qualsevol tipus: escolar o extraescolar). Ho poden fer en la Fitxa 9. "He après...". Després, posem totes les fitxes dins un recipient, per exemple, una capsa o una safata, i les llegim aleatòriament (les pot llegir el mestre o la mestra o els alumnes que vagin sortint, segons el nivell de lectoescriptura del grup).

Cadascú reflexiona i escriu en un paper alguna activitat quotidiana que li agradaria aprendre a fer autònomament durant el curs i que sigui assumible (cordar-se les sabates, fer-se el llit, preparar-se l'esmorzar, banyar-se, llegir un llibre, fer nous amics, etc.).  Es dobleguen els fulls i es barregen. Per torns, un alumne agafa un full i el llegeix en veu alta. Es posa en la pell del company o companya que l'ha escrit (el llegeix en primera persona del singular, tal com està escrit). Si li toca el seu, l'ha de canviar. Entre tots, han de donar-li consells o explicar-li què pot fer per aconseguir el seu propòsit. Com que en cap moment ningú no sap de qui és el paper, els nens i les nenes han de poder escriure lliurement, sense vergonya.

Una altra opció és demanar a cada alumne que escrigui què li agradaria aprendre a fer i que posi el paperet en una bossa comuna. El mestre o la mestra els va traient i els va llegint en veu alta i demana que entre tots li donin trucs o consells.

Acabem l'activitat reflexionant sobre el que hem après quant al fet de fer-nos grans i d'aprendre a fer més coses, tot i que sempre continuarem aprenent noves coses al llarg de la vida.

Parlem entre tots d'on som i què hem après amb aquestes darreres activitats. Ens fem conscients que estem aprenent sobre el pas del temps en les persones. Els responsables de completar el mural itinerari poden enganxar una fotografia dels alumnes mentre feien les activitats o fer un dibuix que il·lustri el que s'ha treballat. També es pot fer una graella com la de la Fitxa 8. "Cada edat és diferent" i enganxar-la en el mural.

Abans d'acabar l'activitat, recuperem els objectes que hi havia en la capsa del projecte (o les fotos, si no teníem objectes). Fem servir aquests estris? Qui els feia servir? Per a què servien? Com els feien funcionar? A qui podem demanar que ens ho expliqui? Quines són les persones que han viscut més? Fem aquestes preguntes per fer sorgir la necessitat als alumnes de parlar amb avis o àvies que ens ho puguin explicar (en la pròxima activitat).

Recordeu! Recordem als alumnes que fa dies que estem guardant tot tipus de material reciclable per construir una màquina del temps: taps, càpsules de cafè, rotlles de paper, gots de plàstic, tot tipus de màquines velles, etc. Anotem a l'agenda que cal portar el material per a la sessió següent.