Page 21 - BAT1F_unitat 1

5 Els problemes filosòfics. Les disciplines filosòfiques
5.7 El problema de tots els problemes: la finitud de la vida
Totes aquestes disciplines constitueixen moments d’una sola empresa: intentar comprendre el tot on som.
En realitat, sovint és difícil establir les fronteres entre cadascuna de les parts del tot, perquè cadascuna remet de forma natural a totes les altres, de manera que en alguns autors totes aquestes problemà- tiques són abordades en un sol discurs unitari.
Ara, fins i tot els autors que distingeixen disciplines diverses treba- llen per aclarir les qüestions “què o qui soc jo”, “què és ser humà”, “què hi faig aquí” i “què puc esperar”.
El projecte filosòfic busca resoldre’ns el moment en què la nostra existència s’ha fet problemàtica, i per això la disciplina filosòfica en què culmina l’empresa teòrica és l’antropologia filosòfica. Pensar la condició humana fins al final ens enfronta als límits de la vida, i d’aquí la necessitat d’altres disciplines filosòfiques com l’estètica, la filosofia de la història i la filosofia de la religió.
5.8 El saber filosòfic en el seu conjunt
El saber filosòfic, tant si el considerem en cadascuna de les seves disciplines com si el prenem en una sola visió de conjunt, té aques- tes quatre característiques:
És un saber crític: sotmet a examen allò que les altres disciplines donen per suposat, decideix no acceptar com a vertader res que la raó no ens digui que és acceptable. No admet, per tant, cap altra autoritat que la raó mateixa.
És un saber reflexiu: les ciències en general no es tenen a si mateixes com a objectes d’estudi i, per tant, no poden donar raó de si matei- xes. La filosofia, en canvi, s’examina a si mateixa, es té a si mateixa com a objecte d’estudi i de consideració.
És un saber de segon ordre: no s’ocupa directament dels objectes del món, sinó que fa objecte de consideració els pretesos sabers que s’ocupen d’aquests objectes, començant per la ciència mateixa.
És un saber omnicomprensiu: té la vocació d’arribar a entendre-ho tot, d’aclarir el tot on som i, fins i tot, els seus fonaments i la nostra pròpia situació en aquest tot.
Amb aquesta vocació d’explicar-ho tot, el curs es desplegarà i mos- trarà precisament l’articulació de problemes i disciplines que aca- bem d’esbossar. Així, considerarem successivament el problema del llenguatge, el de la realitat, el de la llibertat (ètica), el del dret o del poder legítim (política), el del coneixement i, en darrer lloc, abordarem el problema de la finitud humana com a lloc de síntesi de totes aquestes temàtiques pensades al llarg de tot el nostre recor- regut.
ACTIVITATS
1 En ciència, la fiabilitat d’un experiment depèn del fet que l’investigador no formi part de la cosa investigada. Explica per què això no és possible en el cas de la investigació filosòfica.
2 Hem vist que disciplines filosòfiques diferents tenen objectes diferents. Prova d’explicar per què, comencem per on comencem, l’estudi d’una d’aquestes disciplines ens portarà forço- sament a la consideració de les altres.
Viatger davant un mar de boira (1918), de Caspar David Friedrich
El Romanticisme és un dels corrents artístics que ha reflexionat més sobre el caràcter enig- màtic del desig humà: desitgem l’infinit, però ens trobem limitats per la finitud i la morta- litat.
(Estudiarem des de diferents angles la con- dició finita de l’home en la unitat 12, que ens servirà, a més, per a concloure el curs.)
31
9 Explica què et sembla que vol reflectir el pintor en el quadre anterior.
10 Quina relació creus que hi pot haver entre l’art i la filosofia?