Page 20 - BAT1F_unitat 1

5 Els problemes filosòfics. Les disciplines filosòfiques
Que hi ha sabers fiables, és a dir, que el que anomenem “ciència” té una certa validesa, ho veiem a través de la seva eficàcia ja de- mostrada. L’existència de satèl·lits artificials ens demostra, per exemple, la bondat de la física, de la mateixa manera que l’ús benèfic de la penicil·lina ens demostra la bondat de la medicina.
(Estudiarem la naturalesa i els límits del co- neixement en les unitats 9, 10 i 11.)
6 Posa un exemple concret que mostri quan i per què la política és beneficiosa.
7 Posa un exemple concret que mostri quan i per què la política és perjudicial.
8 Posa un exemple d’algun pretès saber que és enganyós i un altre exemple d’un pretès saber que és genuí.
5.5 Quart problema: la política
Però no solament desitjo viure en paus amb mi mateix. Els altres també formen part del meu món, del món compartit, i, per tant, la viabilitat de la meva vida depèn igualment de si estic o no en paus amb els altres. Sense els altres jo no podria viure, però, al mateix temps, la presència dels altres amb els seus interessos, tot sovint oposats als meus, suposa igualment una limitació a la meva vida. El conflicte d’interessos pot portar, i de fet porta sovint, a situacions d’inseguretat i fins i tot de guerra.
La vida social, la vida en comunitat, la vida política, que podem celebrar pels beneficis que comporta, constitueix, tanmateix, una nova font de decepcions quan en el seu desajust dona lloc a situa- cions de misèria, d’opressió i d’injustícia.
Ja que els homes podem esdevenir problemàtics els uns per als altres, fins a quin punt és legítim limitar la llibertat dels individus en benefici de tots? En quines condicions el poder és, doncs, legí- tim? Què és, en veritat, el poder polític? Quan podem considerar que una societat és justa? Tenim en algun cas el dret de resistir davant el poder vigent?
Només qui aclareixi aquestes qüestions podrà situar-se responsa- blement en l’estat on viu. Filosofar sobre aquestes qüestions és fer filosofia política.
5.6 Cinquè problema: el coneixement
Mai no comencem a saber coses a partir de zero, sinó que ja sem- pre sabem un munt de coses que hem rebut a través dels diferents canals per mitjà dels quals una societat de transmissió de coneixe- ments complexa forma els seus ciutadans.
La manera com d’entrada fem confiança en els discursos que prete- nen transmetre coneixements es basa en el principi d’autoritat. Ara bé, l’experiència de l’error i el desengany tot sovint ens fan adonar que el que havíem pres com a sabers segurs en realitat no ho són.
Al mateix temps, el conjunt de discursos pretesament sapiencials no és pas homogeni, sinó que hi ha realitats culturals, com la cièn- cia, que en la seva eficàcia ja efectuada ens fa entendre que hi ha sabers fiables, que hi ha ciències amb validesa objectiva. El desen- gany respecte de determinats discursos va acompanyat, així doncs, per l’admiració davant el poder explicatiu d’altres discursos.
Aquesta perplexitat, formada a parts iguals de decepció i sorpresa, fa que desitgem arribar a comprendre què és el que distingeix el saber pròpiament dit de les meres aparences de saber.
Les disciplines que pregunten què és el saber, què puc saber o com és possible el coneixement són la teoria (o crítica) del coneixe- ment i l’epistemologia (o gnoseologia).
30