Page 22 - BAT1F_unitat 1

Recapitulació
PARAULES CLAU
abstracte, actitud, alienació, aparició, bé, bellesa, consciència, costum, decepció,
desig, dignitat, espera, estrany, expectativa, experiència, filosofia, identitat, indiferència, llibertat, mediació, món, moralitat, motivació, problema, projecte, racional, realitat, temps, teoria, treball, utilitat, vida
32
En començar, plantejàvem aquestes preguntes:
• Què entenem per “savi” quan diem que la filosofia és el desig d’ar- ribar a ser-ho?
• En quina experiència descobrim que no ho som i per què és dolorosa: per què aquesta experiència encén el desig d’arribar a ser savis?
• De què ens sentim mancats quan sentim que ens manca la saviesa?
• Què és, doncs, el desig de ser savis? Què és la filosofia?
Tot i que les respostes s’hauran d’anar aclarint al llarg de tot el curs, diguem provisionalment que:
• Un savi no és un erudit. Un erudit pot repetir de memòria una quanti- tat ingent de coneixements memoritzats i, tot i així, ser dissortat. Un erudit podria ser algú capaç de dir de memòria centenars de defini- cions clàssiques del terme amistat sense tenir ni un sol amic. En re- alitat, només qui té amics pot saber de debò què és l’amistat, encara que sigui incapaç de dir una sola definició clàssica. Una persona sàvia és aquella que sap viure, és a dir, que es troba en paus amb si mateixa i amb el món. Aquest, almenys, és el sentit grec de la paraula. El savi se sent ben encaixat en el món perquè el comprèn i s’hi sap moure. En actitud natural tots pensem ser savis en aquest sentit.
• Ja que ser savi consisteix a sentir-se ben encaixat en el món i en la pròpia vida, descobrim que no ho som quan la vida o el món se’ns desencaixen. És l’experiència de la decepció. Pot ser també l’expe- riència de l’admiració, quan la bellesa del que ens ultrapassa ens enfronta a la nostra pròpia petitesa.
• Ens sentim mancats, en cert sentit, de nosaltres mateixos. En el des- encaixament i la decepció, no podem respondre de nosaltres matei- xos. Desitgem ser responsables, però ara no solament semblant-ho, sinó arribant a ser-ho de debò. El que està en joc és, per tant, la lli- bertat.
• La filosofia és l’esforç racional per a arribar a comprendre el món i la vida, amb la intenció de respondre del món i de la vida. El desig de saviesa és el desig de guanyar una vida digna de ser viscuda en virtut de l’esforç racional d’aclariment i d’autoaclariment.
En tota la unitat hem posat l’accent en l’activitat del filòsof com a es- forç d’alliberament. Vol dir això que, un cop alliberat, el filòsof ja no filosofaria? De cap manera. Si la filosofia pot ser una resposta a la di- mensió tràgica de l’individu —la resposta més potent a la topada amb els propis límits—, al mateix temps pot tenir, i de fet tot sovint té, una dimensió lúdica, perquè el plaer de comprendre el món pot ser també un joc, una activitat en què aquell que se sap lliure simplement exer- ceix la seva potencialitat més humana i humanitzadora: la capacitat de comprendre el món i la vida.
De vegades, s’ha identificat la figura del filò- sof amb la d’un vell captaire. Els captaires ho han de demanar tot perquè ho han perdut tot. Després d’haver estudiat en què consisteix el projecte filosòfic, per què creus que la filoso- fia pot ser cosa de captaires?