Page 24 - BAT1F_unitat 1

Dossier d’activitats
1
EDUCAR LA MIRADA. Com hem vist al llarg de la unitat 1, la filosofia té a veure amb una determinada actitud respecte del món, amb una manera molt determinada de mirar les coses. Per a fer filosofia, cal, per tant, primer de tot, que entrenem la mirada. Comencem, doncs, amb un exercici d’observació.
Descriu en cinc línies el que veus en el fotograma següent i, després, fes les dues activitats que hi ha a continuació. Abans de començar, llegeix en el glossari el significat de la paraula descripció.
Escena de la pel·lícula El nostre últim estiu a Escòcia
a De tot el que has escrit en la teva descripció, distingeix tot allò que és visible (allò que veus directament amb els ulls) d’allò que és invisible (allò que no veus, però que pots interpretar que hi és) i anota-ho en dues columnes diferents.
b Tot allò que no veus directament amb els ulls, com és que ho veus en la imatge? Explica, a partir d’aquesta resposta, quines facultats de coneixement fas servir a part dels sentits. Consulta l’entrada explicació en el glossari abans de respondre aquesta qüestió.
EL MÓN EN EL QUAL NAIXEM. L’ACTITUD NATURAL. Junta- ment amb les coses que tenen una presència sensible, hi ha també un munt de coses que, tot i ser invisibles, veiem igual- ment a través de les coses sensibles. En la vida quotidiana ens pot semblar que les coses que trobem al carrer se’ns donen de forma immediata, quan en realitat tot sovint comporten un munt de mediacions.
Reflexiona sobre totes les coses que es troben implíci- tes en la simple presència d’un cotxe i escriu-les. No has d’anotar les peces que formen el cotxe, sinó tots els fets històrics, socials, etc. que han fet possible la presència d’aquest objecte en particular.
3 Explica per què, en la vinyeta següent, Obèlix troba que els bretons són bojos. A partir de la teva resposta, des- criu breument les característiques de l’actitud natural.
Astèrix a Bretanya
En actitud natural, confiem en allò que hem rebut de la tra- dició: de la nostra família, de l’escola, de la televisió, dels amics, de les persones amb les quals ens hem fet grans. El filòsof austríac Ludwig Wittgenstein (1889-1951) explica de forma clara que basem la nostra confiança en allò que sa- bem i, també, com és de feble, habitualment, una base com aquesta.
4 Llegeix el text següent i, després, respon les preguntes que hi ha a continuació:
“159.– De petits aprenem certs fets, per exemple, que tots els homes tenen cervell, i tenim plena con- fiança en ells. Crec que hi ha una illa, Austràlia, que té aquesta i aquesta forma, etc., etc. Crec que vaig tenir un besavi, que les persones que es fan passar pels meus pares ho són de debò, etc. És possible que mai no hagi expressat aquesta creença o que mai no hagi pensat que les coses siguin així.
160.– El nen aprèn perquè creu l’adult. El dubte ve després de la creença.
161.– Vaig aprendre moltes coses sobre el fonament de l’autoritat humana i les vaig acceptar. Després he descobert que es veien confirmades o rebutjades per la meva experiència.
162.– En línies generals, considero vertader el que trobo en els llibres de text, per exemple, de geo- grafia. Per què? Dic: tots aquests fets ja han estat confirmats més de cent vegades. Però com ho sé? Quina evidència en tinc? Tinc una imatge del món. És vertadera o falsa? Ans que res, és el substrat de totes les meves investigacions i afirmacions. Les
2
34