Page 27 - BAT1F_unitat 1

Dossier d’activitats
8
penso que fa temps que aquests ossos es trobarien a Mègara o a Beòcia, empesos per l’opinió del que és excel·lent, si no ens hagués semblat més just i més noble, en lloc de l’exili i de la fuga, sofrir per la ciu- tat la pena que aquesta ordena. Ara, donar el nom de causa a semblants coses és massa fora de lloc. Si algú afirmés que sense aquestes, és a dir, sense els ossos, els tendons i tota la resta, jo no seria capaç de fer el que he resolt de fer, diria veritat. Però dir que a causa d’aquestes faig el que faig, i que ho faig obrant amb la ment, seria prendre’s una llibertat excessiva amb el llenguatge.”
PLATÓ (427-347aC), Fedó 97b8-99b2
a El fragment parla de dues menes de causalitat. Busca aquesta paraula en el glossari i, un cop entesa, digues què és el que decep Sòcrates del saber rebut d’Anaxà- gores.
b Creus que la crítica de Sòcrates a la ciència d’Anaxà- gores avui dia té una certa vigència? Justifica la teva resposta.
La decepció inicial pot ser tan forta, que ens porti a posar en dubte la noció mateixa de veritat. Mai no comencem a pensar partint de zero, sinó que sempre pensem en diàleg —de ve- gades en combat— amb el que altres persones han dit d’allò sobre el que pensem.
Reflexiona sobre la noció de veritat a partir de la posició que defensa el filòsof alemany Oswald Spengler. Tot i ser crític amb Hitler, Spengler és un dels pensadors antiliberals que va influir en el nazisme.
“Què és la veritat? Per a la majoria de la gent, és allò que es llegeix o que se sent sovint. Un pobre imbècil pot asseure’s en qualsevol lloc i reunir tot de motius per a establir ‘la veritat’ que continuarà essent, però, la seva veritat. L’altra veritat, la veritat pública de cada moment, la que només s’interessa pel món fàctic de les accions i de les seves conseqüències, avui dia és un producte de la premsa. És vertader el que ella vol: els qui la controlen són els qui pro- dueixen, transformen i desfiguren les veritats. Tres setmanes de feina de la premsa i tot el món sabrà la veritat, els seus fonaments continuaran essent irre- futables mentre quedin diners per a reproduir-la sense interrupció. També la retòrica antiga estava
calculada per a impressionar i no per a transmetre continguts, [...] però es limitava al públic present i al moment present. La dinàmica de la premsa, en canvi, busca efectes duradors, ha de mantenir con- tínuament els esperits sota pressió. Les seves raons quedaran refutades tan bon punt com l’enorme po- der del diner se senti a gust amb les raons contràries i les presenti encara amb més freqüència a les ore- lles i als ulls de tothom. En aquest mateix moment l’agulla magnètica de l’opinió pública girarà cap al pol més poderós. Tothom quedarà de seguida con- vençut de la nova veritat. De sobte tothom haurà despertat d’un error.”
O. SPENGLER (1880-1936), La decadència d’Occident, vol. II, cap. IV, 3
En el text, sembla suggerir que és inevitable que els qui tenen el poder econòmic ens enganyin i que, per tant, no puguem tenir accés a la veritat. Discuteix aquesta tesi, fent una dissertació sobre el tema següent:
• És possible tenir opinions pròpies o vivim sota l’imperi de l’opinió pública?
L’ACTITUD TEÒRICA. L’INICI DE LA FILOSOFIA. Ens poden de- cebre (1) el coneixement rebut, (2) la moral rebuda i (3) el meu encaix al món.
9 Llegeix el text i respon:
“Tots els interessos de la meva raó (tant els teòrics com els pràctics) es resumeixen en les tres qües- tions següents:
1 Què puc saber?
2 Què haig de fer? 3 Què puc esperar?
La primera qüestió és merament teòrica. [...] La se- gona qüestió és merament pràctica. [...] La tercera qüestió, [...] ¿què puc esperar si faig el que haig de fer?, és pràctica i teòrica al mateix temps, de manera que el pràctic ens porta, només com a fil conductor, a donar una resposta a la qüestió teòrica.”
I. KANT (1724-1804), Crítica de la raó pura A805 (B833)
• Què vol dir que la tercera qüestió és teòrica i pràctica al mateix temps?
37