Page 28 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

Síntesi
1
Et presentem aquí alguns dels punts principals del pensament de John Stuart Mill. Mentre llegeixes, pensa per què hem triat cadascuna de les fotos que hi apareixen com a acompanyament.
El punt de partida del pensament de Mill és una doble decepció. D’una ban- da, l’aplicació per part del seu pare dels principis utilitaristes de Bentham en la seva educació van donar resultats espec- taculars en la seva formació intel·lectual, però deficients en la seva educació emo- cional. De l’altra, Mill va patir personal- ment la censura de l’opinió pública de la seva època, l’època victoriana, arran de la seva relació amb Harriet Taylor, una filòsofa feminista que era casada.
Es proposa, doncs, revisar els principis utilitaristes, amb dos objectius que s’en- trellacen: repensar la moral i repensar fins a quin punt la societat o l’estat tenen dret a immiscir-se en la vida privada dels individus. Totes dues temàtiques es tro- ben en el problema de l’educació.
2
Una primera objecció que es pot fer a aquesta posició ètica és que identificar el bé amb el plaer porta a igualar la condició humana amb la de qualsevol vivent dotat de sentits: l’ésser humà sembla que queda igualat als porcs.
Contra aquesta objecció, Mill fa notar que els éssers humans, per naturalesa, som capaços de gaudir de plaers qua- litativament superiors a aquells que són capaços d’experimentar la resta d’animals. Són els plaers que tenen a veure amb les facultats superiors. Co- neixem la seva qualitat superior només per experiència: qui té accés a tota mena de plaers preferirà els que depe- nen de facultats superiors. Però només hi tenen accés els qui han rebut una bona educació, és a dir, els qui han desenvolupat adequadament les se- ves facultats superiors.
L’estàndard de l’ètica utilitarista és el principi de la màxima felicitat: és encer- tada tota acció que promou la felicitat i desencertada la que proporciona el contrari de la felicitat. Per felicitat, ente- nem el plaer i l’absència de dolor.
No podem jutjar cap acció amb argu- ments a priori ni, tampoc, d’acord amb les intencions de l’agent, sinó només basant-nos en l’experiència i d’acord amb les conseqüències de l’acció. L’èti- ca milliana és, per tant, a posteriori i conseqüencialista.
PARAULES CLAU
despotisme, felicitat, liberalisme, plaer, principi utilitarista, qualitat, utilitat, virtut
3