Page 26 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

6 La política: els límits de l’autoritat sobre els individus
III. EL LIBERALISME DE MILL
En les societats occidentals, avui dia trobem normal i just que els homes i les dones com- parteixin les tasques domèstiques i que tots dos treballin igualment fora de casa. Només fa cinquanta anys, era estrany trobar homes que anessin a comprar als supermercats o a les places i fa cent anys no n’hauríem trobat ni un. La moralitat referent a la relació entre gèneres ha canviat enormement en els darrers cent anys, i no ho ha fet de manera espontà- nia, sinó a través de la lluita de moltes dones en defensa dels seus drets. En la foto de sota, hi pots veure una manifestació de sufragistes pels carrers de Nova York l’any 1912. No cal dir que van trobar l’oposició, sovint violenta, de bona part de la societat: els antisufragistes les acusaven de posar en perill valors tradicionals com la família. Fixa’t, doncs, que el que en un moment donat es considera immoral, en un al- tre moment es pot considerar moral: el judici de les societats sovint és fal·lible i, per això, cal tolerar els dissidents.
23 En la nostra societat no sembla que la mentali- tat dominant sigui la conservadora. Posa dos o tres exemples de pensaments i comportaments que són mal vistos en la nostra societat, però que no haurien de ser perseguits.
6.4 Resposta a la segona objecció: les conductes que cal tolerar
A Perquècaltolerarlesextravagàncies
Hi ha conductes que només perjudiquen a qui les fa? Més aviat sembla que el qui té conductes inapropiades forçosament perjudi- ca els altres, perquè, en el cas més extrem, fins i tot si no perjudica ningú, les seves extravagàncies —el joc, la beguda, la brutícia o el que sigui— suposen un mal exemple per als nens.
Sense negar el fet, Mill respon amb tres arguments. Primer: ja que la societat té un poder absolut sobre l’educació dels ciutadans en les primeres etapes de la seva vida, els mals exemples són impu- tables a la societat i no pas als individus. Segon: si reprimeixes l’individu extravagant i ell resisteix, com que el coratge és noble, fas que el seu exemple aparegui com a noble als ulls de la societat; el resultat és que el reforces en comptes de neutralitzar-lo. I tercer: en realitat, la visibilitat d’aquests mals exemples sovint és positiva; així, per exemple, els joves que veuen un home alcohòlic compre- nen com poden acabar si imiten el seu comportament.
B L’argumentmésfort:lafal·libilitatdel’opiniópública
Hi ha, en fi, un argument que Mill considera definitiu. L’argument més fort contra la intervenció de la comunitat en aquests casos és que, quan s’hi immisceix, hi ha moltes probabilitats que ho faci malament i s’equivoqui.
Pel que fa a la moralitat social, la que fa referència als deures que tenim amb la col·lectivitat, la majoria en general no s’equivoca, i aquí ha de prevaldre la voluntat de la majoria, és a dir, la democrà- cia. Però, en qüestions de capteniment personal, l’opinió pública —la majoria— pot prendre mesures desencertades amb la mateixa probabilitat com les pot prendre encertades.
El principi liberal —la defensa del dret de l’individu a buscar la feli- citat— ha de prevaldre en aquest cas sobre el principi democràtic —la sobirania de la majoria. D’aquesta manera, tot i ser demòcra- ta, Mill estableix els límits de la democràcia: el vot de la majoria no té dret a perseguir les minories pel fet que semblin extravagants a la resta. Convé respectar els credos religiosos diferents, igual que els gustos diferents.
Cal, per tant, donar un marge molt gran de llibertat i d’elecció als individus en totes les qüestions incertes, com la religió o la moda, i condemnar només aquelles formes de conducta que l’experiència universal hagi mostrat que són nocives.
La tolerància en Mill es basa, així doncs, en les limitacions del coneixement humà: precisament perquè hi ha coses que no són clares, cal tolerar la dissidència.
288