Page 29 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9
P. 29
Síntesi
9
4
Una segona objecció és que aquesta ètica fomenta l’egoisme, perquè el plaer d’un tot sovint és en detriment del plaer d’un altre.
Contra aquesta objecció, Mill articula dos arguments:
1 L’experiència mostra que, per un sentiment de simpatia, la felicitat dels altres ens fa feliços i la infelicitat dels altres ens fa infeliços. Altruisme i egoisme van junts.
2 Fins i tot el sacrifici personal contribueix a incrementar la felicitat en el món, de manera que sacrificar-se entra dins l’estàndard utilitarista i constitueix, de fet, un dels casos de plaers de tipus superior que estan a l’abast de les persones ben formades.
El principi de la màxima felicitat no es refe- reix, per tant, a la felicitat individual, sinó a la col·lectiva. I com que la felicitat col·lecti- va depèn de les normes de convivència, la utilitat a què cal atendre no és la de l’ac- ció, sinó la de la norma.
Cal, doncs, fomentar la virtut com a capa- citat de sacrifici pels altres, és a dir, cal educar el caràcter dels individus a fi que siguin útils als altres, perquè l’experiència mostra que en les societats on aquest cap- teniment preval hi ha més felicitat. La felici- tat no és res abstracte, sinó un conjunt de coses concretes que són al mateix temps mitjans i fins de la felicitat. D’aquestes coses concretes, cal inculcar, sobretot, les que proporcionen més felicitat als altres.
5
6
D’aquesta moral, se’n deriva, en política, el principi liberal: l’única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada contra la seva voluntat és evitar que perjudiqui els altres. El seu propi bé, físic o moral, no és una justificació suficient.
Cal, per tant, tolerar les extravagàncies, primer, perquè ningú com un mateix no pot saber si el que experimento em fa feliç en fer de- terminades coses i, segon, perquè sovint l’individu que és extrava- gant en una època resulta ser un gran benefactor de la humanitat.
Amb tot, el principi només es pot aplicar en societats civilitzades, és a dir, aquelles els membres de les quals han cultivat les seves facultats superiors. En les no civilitzades, cal imposar un cert des- potisme il·lustrat fins que els súbdits es facin dignes de la llibertat.
