Page 27 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9
P. 27
6 La política: els límits de l’autoritat sobre els individus
9
6.5 Conclusió. Liberalisme i educació liberal A Elprincipiliberalielsseuslímits
La intenció del principi liberal és posar fre a la propensió que tenim els humans a eixamplar els límits de la vigilància moral fins a arribar a violar la llibertat de l’individu.
Amb tot, Mill, en la formulació del principi que hem apuntat en començar, diu que s’ha d’aplicar només en les “societats civilitza- des”. L’argument és que només poden fer bon ús de la seva lliber- tat les persones que han desenvolupat les seves facultats superiors a través de l’educació. Els adults que són encara com nens, els bàr- bars, mereixen encara el tracte dels nens: limitar la seva llibertat i educar-los per protegir-los de si mateixos.
En ple imperi Britànic, sembla que Mill estigui defensant el libe- ralisme a Anglaterra, però el despotisme il·lustrat a les colònies. Deixant de banda aquesta excepció —no gens negligible! —, el principi liberal defensa, en suma, el dret a la dissidència dels indi- vidus sempre que no perjudiquin els altres.
B Lallibertatdepensamentid’expressió.L’educacióliberal
L’argument definitiu en defensa del principi liberal és, aleshores, que, contra el que pugui semblar, resulta ser el principi que bene- ficia més, no només l’individu, sinó també la societat en el seu conjunt. En efecte, l’experiència ens mostra que els genis que han afavorit més el progrés de la humanitat sovint apareixien com a extravagants en el seu temps. De vegades, el benefactor més gran de la ciència i el progrés és algú que resta incomprès en la seva època, com ara Giordano Bruno.
Per això, cal defensar la llibertat de pensament i d’expressió, per- què mai no se sap d’on vindrà el benefici futur. Si tota la huma- nitat menys una sola persona fos d’una mateixa opinió, i aquesta persona fos de l’opinió contrària, la humanitat seria tan injusta impedint que parlés com ella mateixa ho seria si tenint prou poder impedís que parlés la humanitat.
Una opinió no té només valor per a qui la sosté. Prohibir-la no afecta només aquell qui la defensa, sinó el conjunt de la huma- nitat. En efecte, si l’opinió és vertadera, es priva la humanitat de l’oportunitat de canviar l’error per la veritat, i si és errònia, la humanitat perd allò que és un benefici no menys important: la més clara percepció i la impressió més viva de la veritat, produïda per la seva col·lisió amb l’error.
Per això, la garantia més gran de progrés és una educació libe- ral, que procuri als més joves l’ús competent de les seves facultats superiors, a fi que puguin pensar pel seu compte i aportar allò que la societat on van néixer no havia pogut preveure de cap manera.
1 Observa la imatge amb atenció i respon: què pretén transmetre? Com podem interpre- tar-la?
2 La democràcia entesa com a govern de la majoria, ha de ser un valor absolut o ha de tenir algun límit? La lliure expressió de l’opi- nió pública, és sempre expressió de la lli- bertat o pot tenir els seus perills? En quines condicions la democràcia corre el perill de degenerar en demagògia? Discuteix totes aquestes qüestions a partir de la imatge.
III. EL LIBERALISME DE MILL
LLEGIR IMATGES
3
4
En quins altres àmbits de la vida quotidiana es posa de manifest el problema tractat en la pregunta anterior? Busca un exemple i refle- xiona-hi de forma raonada.
L’art és neutre en relació amb la formació de l’opinió pública? Quina relació hi ha entre l’art i la política?
24 Quins creus que han de ser els límits de la lli- bertat d’expressió? Justifica detalladament la teva resposta.
289