Page 6 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

1 Vidaiobra
A dalt, un retrat (d’autor desconegut) de Harriet Taylor (1807-1858), filòsofa i defensora dels drets de les dones, amb qui Mill es va casar quan ella va quedar vídua. A sota, una caricatura de Mill, publicada en el Vanity Fair el 1873, que Spy, el seu autor, va titular “Un filòsof femení.” La defensa que, sota la influència de Harriet, Stuart Mill va fer dels drets de les dones li va valer tota mena de burles en el context d’una societat, la victoriana, fortament conservadora.
3 L’educació dels infants consisteix a posar límits a la seva llibertat.
• Què vol dir, aleshores, “educar per a la lliber- tat”? Justifica la teva resposta.
I. PLANTEJAMENT
B Elseuentrecreuamentenlaqüestiódel’educació
Les dues tensions tenen el seu punt de contacte en el problema de
l’educació:
Mentre que Bentham entenia que és preferible el que proporcio- na més quantitat de plaer, Mill sostindrà, com veurem, que no és només una qüestió de quantitat, sinó també de qualitat: cal ense- nyar els infants des de ben petits a seleccionar i triar els plaers d’ordre superior.
D’altra banda, és precisament la formació que fa l’individu capaç de triar els plaers superiors el que fonamenta per si mateixa la seva legítima aspiració a la llibertat, per sobre de les coaccions d’una societat paternalista i despòtica, reguladora en excés dels costums, com en la que Mill va viure sempre.
D’aquesta manera, la qüestió central del text Utilitarisme està estre- tament lligada a la temàtica que ocupa l’obra Sobre la llibertat. Totes dues, a més, donen resposta a les tensions que el mateix Mill va patir:
L’educació encotillada, rigorista i mecànica que va rebre del seu pare.
Les interferències constants que la societat victoriana de l’època va exercir sobre la seva relació amorosa.
Quant al segon punt, cal no oblidar que Harriet Taylor s’havia casat amb el seu primer marit, John Taylor, un industrial ben posi- cionat deu anys més gran que ella, no pas per elecció pròpia, sinó en virtut d’un acord entre les respectives famílies, tal com era cos- tum a l’època: la societat del moment no va respectar el seu dret de buscar la seva felicitat.
En la resposta que Mill dona a totes dues tensions s’articula tot el significat de la seva obra i la seva concepció de la política i la societat: si un individu ha decidit el camí que l’ha de portar a la felicitat, ningú no té dret a coaccionar-lo en un altre sentit. Ningú no pot estar més interessat que un mateix en la pròpia felicitat, i fins i tot és preferible un error exercit amb plena llibertat que un encert en la restricció de la llibertat d’un altre, per més que s’hagin evitat mals, perquè la restricció no haurà permès la lliure formació de l’individu, a qui no s’haurà deixat aprendre dels seus errors, per més dolorosos que siguin.
Per tant, tota la filosofia ha de dirigir els seus esforços a la qüestió de l’educació, de l’educació per a la llibertat. Cap filòsof rei ni cap sistema social d’educació més o menys desenvolupat (ni cap psicò- leg evolutiu, ni cap teòric en les intel·ligències múltiples) no ha de decretar què hem de fer respecte a la nostra felicitat: la decisió final ha de raure en nosaltres mateixos, per bé que la societat té un paper molt important a l’hora d’aconsellar-nos i orientar-nos. Com veu- rem, en això tindrà un paper fonamental la llibertat d’expressió.
268