Page 10 - BAT1F_unitat 1

2 La decepció originària
El cos d’Abel trobat per Adam i Eva (1825), de William Blake
La història de Caín i Abel és ben coneguda: Caín, el pagès, sent gelosia del seu germà Abel i el mata. El més interessant d’aquesta interpretació de William Blake és que posa en escena també els pares dels dos germans. Observeu la cara d’Adam (el pare) i la de Caín (el germà que fuig): totes dues tenen la ma- teixa expressió de sorpresa i d’horror. Mentre fuig, Caín prova de fugir de si mateix. No sola- ment el món o les coses ens deceben: nosal- tres mateixos tot sovint també ens decebem.
Quan llegim aquesta història, només l’en- tendrem bé si acceptem la possibilitat que nosaltres mateixos podríem ser Caín i no Abel, que en determinades circumstàncies podríem deixar-nos portar per la gelosia i el ressentiment fins al punt de cometre un crim, però que és en les nostres mans que això no passi. Qui es pensa ser absolutament bo, qui no preveu la possibilitat de decebre’s a si mateix no entendrà la pregunta filosòfica, perquè no sentirà la necessitat de sotmetre a examen la pròpia vida i el món.
8 Quines coses t’han decebut a la vida?
9 En quina ocasió t’has sentit decebut amb tu
mateix?
10 Les decepcions descrites, han estat prou for- tes per a canviar la teva opinió sobre alguna cosa o sobre les persones en general?
2.6 La decepció en l’origen de la filosofia
Ja que la realitat de vegades ens desenganya, com podem saber que la nostra comprensió habitual del món i de la vida i les expectatives que posem en el món i en la vida i que orienten les nostres decisi- ons no són un engany?
Hem dit que, d’entrada, la visió que tenim de totes les coses està molt determinada pel que ens n’han dit els altres. No cal pensar que els altres ens hagin volgut enganyar. N’hi ha prou d’adonar-se que ells mateixos podrien estar equivocats o es podrien enganyar per a comprendre que potser caldrà sotmetre a examen totes les opinions rebudes a fi d’assegurar-nos que no ens estem enganyant.
La filosofia és l’esforç de comprendre bé el món en la seva globalitat per a poder·nos·hi situar i poder·nos·hi orientar d’una forma clara. Qui creu que ja entén bé el món no farà filosofia, perquè es pensa que ja pos- seeix l’únic guany que la filosofia podria proporcionar-li. Només entra en la filosofia qui pateix una decepció o un desengany: qui, com sigui, pren consciència que les coses i un mateix no són pas el que a simple vista semblen. En l’origen de la filosofia hi ha sempre, doncs, una decepció.
Provem de caracteritzar aquesta decepció considerant les dues acti- tuds bàsiques que una persona pot prendre amb relació al món i a la vida: l’actitud natural i l’actitud teòrica.
ACTIVITATS
1 Hi ha gent gran que diu que la vida ha passat i no se n’han assabentat. A què creus que obeeix aquesta experiència?
2 Quèpotvolerdiralgúqueconsideriqueelsdiespassenmoltapocapoc, però que els anys passen molt de pressa? Com és possible aquesta con- tradicció?
3 Comenta aquest aforisme d’Heràclit d’Efes (535-475 aC):
Aquell qui no espera l’inesperat, no trobarà: perquè és de mal trobar i foraviat.
Què creus que vol dir? Quin significat pot tenir l’expressió “esperar l’inesperat”? Intenta il·lustrar-ho amb algun exemple.
4 Parla, si t’és possible, amb una persona adulta sobre quins aspectes de la seva vida l’han defraudat i sobre quines bondats inesperades s’ha trobat. Apunta’ls.
Creus que es podrien assemblar a allò que tu esperes de la vida? Creus que podria arribar a sorprendre’t allò que l’ha sorprès a ell/a?
5 Creus que els fills acaben seguint modes de vida molt diferents dels modes dels seus pares? Investiga-ho en la teva família, entre els teus pares i els teus avis.
Creus que tu viuràs d’una manera molt diferent de la que viuen ara els teus pares?
20