Page 9 - BAT1F_unitat 1
P. 9
2 La decepció originària
2.5 Credulitat i desengany
El món i la vida, o almenys el món i la vida tal com ens havíem imaginat que serien, de vegades ens deceben i ens sentim enga- nyats. Més i tot: nosaltres no sempre som a l’alçada de les expecta- tives que els altres i nosaltres mateixos havíem posat en nosaltres. Això passa en bona part perquè la comprensió que tenim del món i les expectatives que hi posem tot sovint no són del tot nostres, sinó que ens han vingut donades pel que ens han explicat els altres. No solament la família, sinó també els partits i els moviments polítics, les pel·lícules, els periodistes, els amics, internet i un munt de mit- jans més, contribueixen des d’una pluralitat de fonts a la construc- ció de la imatge que tenim de nosaltres mateixos i de les coses.
Totes aquestes explicacions sovint no són coherents les unes amb les altres, no ens donen una sola imatge homogènia i sòlida de la realitat, sinó que ens porten a formar opinions variades i de vega- des fins i tot no del tot clares o meditades que constitueixen allò que anomenem “el que creiem”.
En altres paraules, la transmissió de la imatge que tenim del món i de la vida és molt complexa. Però tot i així, sovint és eficaç.
No és un cas estrany el del jove que, un cop superades les crisis pròpies de l’adolescència, continua vivint amb els valors i amb la concepció de la vida de la seva família, que treballa per fer-se càrrec del negoci familiar, que decideix viure segons el model que li han donat els seus pares, que té una posició definida i convençuda pel que fa als problemes socials i a la política, etc. És a dir, no és un cas estrany el de la persona que, malgrat els moments que hagi pogut tenir de dubte mentre es feia gran, al capdavall troba que el món i la vida són, si fa no fa, tal com se’ls havia imaginat, i que viure d’acord amb l’orientació que va rebre dels altres li proporciona una vida prou satisfactòria. Una persona així potser dirà que a grans trets la seva és una vida feliç.
Ara bé, hi ha una altra possibilitat, una experiència que potser hem tingut tots en un moment o altre: quan per fi podem viure una rea- litat que ens havíem representat com a desitjable, ens ve el desen- gany, i descobrim que fins llavors havíem viscut enganyats.
Si ens refiem del que les sèries de televisió pensades per a un públic adolescent mostren de les relacions d’amistat, n’obtenim real- ment una imatge fiable? En aquestes sèries sempre acostumem a trobar-hi una quota per al lleig graciós, o per al gras que és tot cor, o per als friquis entranyables, però els papers protagonistes semblen tallats tots per un mateix patró: guapos i guapes, simpàtics, ge- nerosos, alegres, valents, enginyosos, amics dels seus amics, sempre de bon rotllo.
I jo que em busco en aquestes suposades imatges de la meva pròpia societat, què pas- sa si soc tímid? O lleig i avorrit? O gras i mal- carat? O introvertit? O melancòlic? O...?
Les expectatives que la indústria de la ficció per a consum adolescent produeix poden ge- nerar molta frustració als qui no corresponen al patró. Perquè quan, sortint de la infantesa, prenem consciència de la naturalesa de les relacions socials, de vegades el que trobem no és pas la bondat una mica ensucrada d’aquests productes de consum, sinó més aviat inseguretat, mesquinesa, egoisme, fal- sedat i, fins i tot, en alguns casos, crueltat.
La sortida al món dels adults, que es fa a tra- vés de les relacions amb els iguals en les edats en què ens estem fent grans, tot sovint pot ser més o menys decebedora, i en alguns casos fins i tot traumàtica. En aquesta sortida al món adult puc arribar a descobrir que no encaixo. I si estic desencaixat del món, com m’ho faré per encaixar-m’hi? Aquesta és, com veurem tot seguit, una pregunta filosòfica.
Situacions: educació, socialització, llenguatge, símbols, alienació, estereotips, violència, indiferència, deshu- manització, fake news, vida virtual, aïllament, exhibició, narcisisme.
19
6 Escriu tres objectius que alguna vegada t’has proposat i has aconseguit. Descriu-los breu- ment.
7 Escriutresobjectiusquealgunavegadat’haspro- posat i no has aconseguit. Descriu-los breument.