Page 12 - BAT1F_unitat 1

3 Actitud natural i actitud teòrica
Enmig del naufragi, els músics de la pel·lícula Titanic (1997) decideixen morir acompanyats d’allò que els ha acompanyat durant tota la seva vida: la música.
Davant la situació desesperada, ells no es desesperen, sinó que continuen tocant els seus instruments.
3 Algunavegadahasdescobertquehasestatdes- agraït? Descriu la situació. En què consisteix el desagraïment? Com el relacionaries amb l’esta- bliment de l’actitud teòrica?
4 Què vol dir que una persona mostra una acti- tud “desinteressada”? És possible una actitud absolutament desinteressada en el món? Inten- ta respondre aquesta pregunta a partir d’exem- ples concrets.
3.3 Dues actituds bàsiques
Suposem un vaixell ple de passatgers. Suposem que, en un moment donat, el vaixell s’enfonsa. Des del punt de vista estrictament objectiu, la situació és la mateixa per a tot el passatge: tots estan a punt de naufragar.
Si ho pensem bé, però, la situació és completament diferent per a un passatger que sigui conscient d’aquest fet que per a un passat- ger que no en tingui consciència. Això ens alliçona d’una cosa ben remarcable: el fet de ser conscients de la nostra situació objectiva ja fa que ens trobem en tota una altra situació. El passatger inconsci- ent no s’angoixarà, perquè no sabrà que està perdent la vida, i viurà tranquil fins al moment de la seva mort. Per contra, el passatger conscient, sabedor de la imminència de la seva mort, potser plora- rà, o tindrà un darrer pensament per als seus fills, o pregarà, o llui- tarà fins a la mort contra la seva sort inevitable o, fins i tot, potser, acabarà salvant la vida!
Aquest segon pot decidir, i per això és més lliure que el primer; però el privilegi té un preu: s’ha d’enfrontar a la veritat, i això de vegades angoixa.
Com que som mortals, la vida dels homes s’assembla, en cert sentit, a un vaixell que ha de naufragar. Però hi ha dues maneres diferents d’instal·lar-se en la nau: deixar-se portar sense preguntar el destí ni preocupar-se per les tempestes —tancat dins la pròpia cambra— o voler col·laborar en el guiatge del vaixell, conscient del destí final i també dels esculls que cal superar en cada moment —enfrontar, doncs, la travessia des de la coberta.
La vida conscient o clara és la pròpia de l’actitud teòrica; l’altra és la pròpia de l’actitud natural.
3.4 L’actitud natural
Naixem en un món fet pel conjunt de les generacions que ens pre- cedeixen, i els nostres pares, a través de l’educació, ens ensenyen a anar pel món. La nostra primera presència en el món es pot resu- mir, doncs, en l’expressió “ja estem embarcats”: hi ha un munt de coses que ja funcionen d’una manera determinada, que ens hem trobat fetes.
Quan ens relacionem així amb les coses, des de la seguretat que ens dona el costum en el tracte amb les coses, es diu que estem en acti- tud natural. En aquesta actitud, ens sentim segurs en el món per- què sabem sempre què hem de fer i perquè les coses que necessitem per a fer en cada cas el que volem són allà, a l’abast de la mà, per a satisfer-nos. Aquest món no solament ens és conegut, sinó que, precisament perquè ens és conegut, constitueix la plataforma per a la nostra acció en el món: és l’horitzó de les nostres possibilitats d’actuar en el món. I la nostra manera d’actuar en el món es mou sempre per una sèrie d’interessos i motivacions.
22