Page 11 - BAT1F_unitat 1
P. 11
3 Actitud natural i actitud teòrica
3.1 La presa de consciència
Tota decepció és una presa de consciència que les coses no sempre estan a l’altura de les nostres expectatives i que no sempre són el que semblen. Si allò que esperem del futur és una vida feliç, si n’es- perem una vida plena, aleshores la possibilitat de realització del nostre desig més essencial rau sobretot en el fet que no visquem enganyats. El sol fet de prendre consciència d’això implica que prenguem una actitud nova respecte del món i de nosaltres matei- xos. És l’actitud teòrica per excel·lència: la filosofia.
Per a caracteritzar-la, veurem:
Què és l’actitud natural.
Com es trenca aquesta actitud.
Quina nova actitud esdevé possible en el trencament de l’actitud natural, és a dir, en què consisteix pròpiament l’actitud teòrica: la filosofia.
3.2 La noció d’actitud
En la situació dels éssers humans en el món hi ha sempre dos com- ponents: un és la situació objectiva com a tal i l’altre, la manera com aquesta situació afecta subjectivament cadascú i la resposta personal que hi dona.
Considerem, per exemple, la situació de dos fills el pare dels quals mor. Des del punt de vista objectiu, la situació és la mateixa: per a tots dos, el fet és que el pare ha mort. Ara bé, davant la mateixa realitat cadascun dels fills pot reaccionar de manera completament diferent. Un pot plorar, desfogar-se, assumir la realitat, encorat- jar-se i tirar endavant; potser l’altre, en canvi, d’entrada es farà el fort, reprimirà la seva tristesa, aguantarà i quedarà definitivament sotmès a un sentiment de buit i desesperança. En aquest cas, direm que, per bé que la realitat a la qual s’enfrontaven era la mateixa, han pres actituds diferents.
Quan ens referim, no a la manera com ens prenem un fet determi- nat, sinó a la manera com ens prenem habitualment les coses, diem que tenim una determinada actitud davant el món, una determina- da actitud davant la vida. Per actitud entenem aleshores la manera d’estar o de trobar·se en el món.
Vista així, referida al conjunt d’una vida, podem distingir entre dos tipus d’actitud: l’actitud natural i l’actitud teòrica.
En la pel·lícula The big country (1958), tra- duïda com a Grans horitzons, el capità de vai- xell James Mckay arriba a l’oest per casar-se amb la filla d’un ranxer important. La seva actitud pròpia d’un cavaller de l’est contrasta amb les formes rudes dels ranxers de l’oest.
Per més que el provoquen, ell es nega a fer ostentació del seu valor en públic, fins que no tindrà més remei que fer-ho.
(En l’escena, el capatàs Steve Leech —Charl- ton Heston— al costat del capità James Mckay —Gregory Peck). En les actituds que prenem hi ha, per tant, també factors culturals.
21
1 Posa dos exemples d’alguna cosa que feies automàticament i de la qual només vas comen- çar a gaudir a partir del moment en què la vas fer amb “consciència”.
2 Classifica activitats que només es poden fer si som molt conscients que les estem fent i activi- tats que, per a fer-les, és millor no ser gaire cons- cients del que fem.