Page 8 - BAT1F_unitat 1

2 La decepció originària
2.3 La vida i el temps: desig, espera i expectatives
El món és canviant, de manera que l’esforç d’anar coneixent-lo per
a adaptar-nos-hi i per a intervenir-hi durarà tota la vida.
Però també la nostra vida és canviant, perquè, almenys en cert sen- tit, la vida que tinc ara no és encara la meva vida: no és encara aque- lla vida amb la qual, quan arribi a tenir-la, sentiré que estic per fi en paus amb mi mateix perquè he assolit ja la plenitud de viure. Tot moment present és provisional, i per això mateix els projectes i les expectatives constitueixen elements essencials i constitutius de la vida de les persones.
Si dediquem el nostre treball a un objectiu, com, per exemple, arri- bar a ser metges o advocats, és perquè desitgem assolir aquest objec- tiu; i si el desitgem, és perquè esperem que la seva consecució ens donarà una vida més feliç i satisfactòria, una vida plena.
El desig i l’espera (o les expectatives) són components essencials de la condició humana perquè vivim en el temps, és a dir, perquè som mortals.
Disposem d’una quantitat limitada de temps per a fer alguna cosa amb la nostra vida. Si disposéssim d’un temps infinit, cap decisió no seria urgent, perquè sempre estaríem a temps de rectificar. Però, amb un temps limitat, de vegades sentim que en el que decidim ara està en joc alguna cosa que pot arribar a ser irreversible.
D’aquesta manera, la nostra vida es desplega a partir de la compren- sió que tenim de nosaltres mateixos i del món, però també a partir de les nostres expectatives pel que fa a nosaltres mateixos i al món.
2.4 Les expectatives en la percepció del valor de les coses
El mal que tenen les expectatives és que de vegades es veuen defrau- dades.
Si, per exemple, ens han parlat molt bé d’una pel·lícula de manera insistent, ens pot passar que, en veure-la, ens sentim decebuts: la pel·lícula no està a l’altura de les expectatives que els altres havien generat en nosaltres.
En contrapartida, quan anem al cinema sense saber massa quina pel·lícula anem a veure i, per tant, sense gaires exigències preconce- budes, tot sovint la pel·lícula ens sorprèn i ens agrada més del que hauríem pensat, precisament perquè ens ha acabat agradant més del que ens esperàvem.
Amb el món i amb la vida de vegades passa com amb les pel·lícu- les o moltes altres coses. Les nostres expectatives en bona part són fruit del que ens han explicat els altres i, malauradament, no sem- pre es compleixen.
El que ens expliquen els altres de la vida adul- ta quan som petits contribueix a configurar les nostres expectatives. Fa només cinquanta anys hauria estat impensable, i per a algunes mentalitats fins i tot escandalós, presentar una relació de parella feliç amb la fotografia que hem triat: hauria sorprès, no només que les dues amants siguin dones, sinó també que una sigui negra i l’altra blanca (s’hauria parlat de relació “interracial”, tot i que avui dia la biologia ha qüestionat la noció mateixa de “raça”).
Per a les nenes d’aquell temps, experimentar sentiments amorosos per altres nenes, o per nens o nenes de “races” diferents de la prò- pia, no hauria cabut en les seves expectati- ves, i, en el cas d’arribar a experimentar-los, sens dubte haurien constituït motiu de con- flicte intern i de sofriment.
Però la imatge també pot ser desorientadora per als nois i noies actuals. Aquesta fotogra- fia, com moltes altres, i la imatge idíl·lica que es dona de les relacions de parella en tantes sèries dirigides als adolescents, poden des- pertar en els preadolescents el desig d’arri- bar a tenir relacions semblants a aquestes, que són fictícies. Puc imaginar-me, per exem- ple, que dormiré romànticament en els bra- ços de la meva parella, i després resultar que la meva parella ronca o que no suporta que la toquin mentre dorm. O puc esperar que ella em cuidarà sempre, i després resultar que m’ignora més sovint del que jo voldria. Una de les fonts d’infelicitat pot ser, per tant, la dis- tància que hi ha entre les coses tal com són i les coses tal com me les han fet imaginar.
Situacions: educació, racisme, gènere, llenguatge, sím- bols, estereotips, vida virtual.
3 Creus que es pot establir una diferència entre el desig i l’expectativa?
4 Podem desitjar alguna cosa que no esperem? Posa’n un exemple.
5 Podem esperar alguna cosa que no desitgem? Posa’n un exemple.
18