Page 13 - BAT1F_unitat 1

3 Actitud natural i actitud teòrica
A Elsinteressosilesmotivacionsenl’actitudnatural
Des que naixem, hem anat rebent un món que s’articula en tot
un conjunt de sabers, i de maneres de conduir-nos a través seu (la moral, els costums, etc.), que obeeix a interessos d’altres genera- cions.
Aquesta herència, com si fos un trampolí, ens permet actuar en aquest món a partir dels nostres interessos i motivacions, que és allò del qual mai no sortim quan ens trobem en actitud natural.
Podem afirmar que l’actitud natural és sempre, doncs, en cert sen- tit, aquesta estructura d’interessos i motivacions que pot adoptar formes molt diverses: el saber tècnic, el saber científic, l’ordenació jurídica, l’estructura política, els convencionalismes socials, l’enor- me conjunt d’hàbits que de manera inconscient operen ja sempre sobre nosaltres...
Som en el món i volem fer coses en el món. Aquest “ser en el món” que vol fer-hi coses dona ja sempre com a sobreentès aquest con- junt d’interessos i motivacions.
B Eltrencamentdel’actitudnatural
El trencament de l’actitud natural té lloc, doncs, quan es produeix
l’enfonsament d’aquesta estructura d’interessos i motivacions.
L’enfonsament d’aquesta estructura pot produir-se fonamental- ment de dues maneres:
Traumàticament, quan un esdeveniment exterior a nosaltres, i independent de la nostra mirada sobre el món, irromp en la nostra vida i suspèn l’eficàcia de totes les coses que fins aquell moment funcionaven implícitament.
A través d’una modificació activa de la nostra mirada sobre el món.
En el segon cas, no hi ha un esdeveniment o un fet que suspèn la nostra estructura d’interessos sobre el món, sinó que nosaltres mateixos, a través d’una transformació de la nostra mirada, suspe- nem activament allò que fins aquell moment donàvem per sobre- entès.
La modificació de la nostra mirada es pot produir perquè la seva bellesa ens impedeix continuar fent-ne un ús pràctic com si res, és a dir, perquè ens aclapara la meravella o la bellesa del món, o també perquè aquest món que fins aquell moment ens era cone- gut i hospitalari ara se’ns presenta com a summament estrany i desconegut.
Gràcies a aquesta transformació de la mirada, aconseguim res- taurar l’aparició del món davant dels nostres ulls tal com si fos la primera vegada i suspenem, per tant, tota la confiança que hi teníem.
EL TRENCAMENT TRAUMÀTIC
Un esdeveniment exterior a nosaltres que pot pro- vocar traumàticament un canvi d’actitud és qual- sevol fet independent de la nostra mirada o de la nostra voluntat que trenca la visió que teníem de les coses.
Si, per exemple, la vida tranquil·la que teníem es veu afectada per la imposició d’un nou règim polí- tic que prohibeix la lliure expressió del pensament i, d’això, se’n deriva que ens bufetegen pel carrer, no tindrem més remei que provar d’entendre què ha passat: per què s’ha perdut la bona convivèn- cia de què gaudíem, com és que en el nou ordre de les coses no hi ha lloc per a nosaltres, quina és la causa de l’arribada del nou règim, i fins a quin punt depèn de nosaltres recuperar la situació per- duda. Una reflexió així ens obligarà a fer preguntes com aquestes: què és la política, què és la justícia, quins drets tenen les minories, quan és legítim l’ús de la força, en quins casos tenim dret a resistir la força de l’estat vigent, etc. La nostra actitud res- pecte de la realitat haurà canviat.
EL TRENCAMENT NO TRAUMÀTIC
Si un nen petit sosté un escarabat en el palmell de la mà, pot sentir-se meravellat pel monstre en miniatura que està sostenint, pot tenir la impressió que sosté una bèstia sortida d’un conte de fades; una bèstia estranya i bella al mateix temps. Quan som adults, podem perdre aquesta capacitat de sorpresa i veure-hi només una bestiola. La mo- dificació no traumàtica de la mirada es produeix quan som capaços de contemplar amb sorpresa el món que ens envolta, com si fos el primer cop que el veiem. És, en efecte, una modificació de la mi- rada, perquè comencem a mirar-nos-ho tot d’una altra manera.
23