Page 15 - BAT1F_unitat 1

4 L’alienació. Filosofia i llibertat
4.1 L’anhel de llibertat i les dues formes de servitud
El sentit de l’actitud teòrica se’ns aclarirà una mica més si conside- rem ara l’alienació o les diferents formes de servitud a què podem quedar sotmesos, enfront de la possibilitat difícil, però desitjada, d’una vida lliure.
Si sentim el desig de ser lliures, és perquè ens trobem en un estat de servitud. En efecte, comprovem de maneres diverses que el món es resisteix a la nostra voluntat, als nostres desitjos i a les nostres accions.
No sempre es tracta d’una oposició que algú exerceix conscient- ment contra nosaltres, com si el món estigués efectivament cons- pirant a propòsit contra els nostres projectes.
La resistència del món contra nosaltres pot prendre perfectament la forma d’una indiferència aclaparadora respecte al que nosaltres sentim, fem i volem.
4.2 La indiferència del món, que no és mera resistència
Totes dues maneres d’experimentar la resistència del món respecte a nosaltres, l’oposició activa i la indiferència, poden donar resul- tats ben diferents.
Si algunes persones amb qui comparteixo el món s’oposen cons- cientment a allò que jo sento, desitjo i faig, puc tornar-m’hi i fer d’aquesta resposta una font de sentit de la meva estada en el món. La resistència que em fan aquests altres em situa en el món com algú a qui han tingut en consideració encara que sigui negativa, com algú tan valorat a qui ha calgut oposar-se provant de bloquejar els seus projectes. Però si algú s’ha molestat a fer tal cosa, és que m’ha pres en consideració. Adversari només ho pot ser algú a qui, certament, sempre es concedeix molta importància. Conèixer els nostres adversaris pot arribar a ser constitutiu de la identitat, i sovint coneixem millor algú quan sabem qui són els seus adversaris que no quan sabem qui són els seus amics.
Aquesta resistència que algunes persones poden exercir contra nosaltres, contra tot allò que representem i contra els nostres pro- pis projectes, sempre ens deixa la possibilitat oberta de la lluita com una forma de ser en el món i, per tant, com una forma de vida.
Però què passa amb la indiferència? Què podem fer quan per als altres som invisibles? Quina resposta podem donar a un món per al qual som plenament indiferents, inexistents o neutrals? Aquesta és una experiència possible, i se’n diu alienació.
Ens sentim oprimits quan els altres s’oposen explícitament als nostres projectes, com, per exemple, els negres en un règim d’apartheid. Però hi ha una altra forma més subtil de servi- tud: quan la indiferència del món (com la que pateix la noia de la imatge) ens fa sentir que la nostra existència és irrellevant o nul·la.
Un cas particular d’aquesta experiència que ens fa sentir nuls és el dels adolescents que no se senten cridats a fer res amb la seva vida. Com si el món adult en pogués pres- cindir, senten que no tenen cap compromís ni amb la societat, ni amb la família ni amb ells mateixos. I aleshores poden esdevenir ni-nis, individus que ni estudien ni treballen. En aquest cas, poden aparèixer l’ansietat o la depressió, o poden caure en addiccions de tot tipus que els ajuden a fugir de la buidor de les seves existències, com les drogues, les xarxes socials o els videojocs. En determinats casos, com que aquests joves senten que ni el món adult ni la família no els acullen, po- den arribar a buscar la seva família en ban- des juvenils, i aleshores la fugida és cap al fanatisme de clan i la violència.
Tots els fenòmens lligats a la indiferència apunten, així doncs, a una patologia social i donen la raó a la filòsofa Simone Weil quan sosté que una de les necessitats més bàsi- ques de l’ésser humà és l’arrelament.
Situacions: educació, socialització, tràfic d’humans, alienació, estereotips, violència, indiferència, deshu- manització, fake news, vida virtual, aïllament, exhibició, narcisisme.
1 Descriu la diferència entre l’oposició activa i la indiferència.
• Creus que la indiferència pot arribar a fer més mal que l’oposició activa? Posa’n un exemple.
2 Algú que vol perjudicar-nos ens està, en cert sentit, valorant?
3 Quina és la diferència entre l’enveja i el menys- preu?
25