Page 17 - BAT1F_unitat 1

4 L’alienació. Filosofia i llibertat
4.5 L’alienació de la feina
A través del treball contribuïm a renovar el món que ens ha acollit, en tenim cura i el mantenim per als qui vindran després de nosal- tres i, d’aquesta manera, experimentem la pròpia vida com a dota- da de sentit. I, tanmateix, malauradament, sovint això no és el que passa. Perquè sovint la feina que fem no la podem pas viure com a nostra i, per aquest motiu, no sempre l’experimentem com a porta- dora de sentit. Però com pot ser que jo pugui sentir que la feina que faig no és la meva feina?
La feina se’ns pot fer estranya almenys de dues maneres:
Quan soc jo qui treballo, però un altre és l’amo del meu treball: el meu treball no és meu, i en la seva realització no soc jo qui desplega la seva humanitat. Aquest seria el cas dels esclaus.
Quan no podem escollir de què volem treballar, com volem contri- buir i participar en la construcció col·lectiva del món a través del treball. És el cas de les persones per a les quals la feina no és el con- text en què amplien el temps en què poden ser elles mateixes, sinó precisament un context en què han de deixar de ser elles mateixes. Aquesta vivència exerceix una força sobre nosaltres: tot i que ens sentim alienats en el lloc de treball, és a dir, tot i que sentim que no podem ser nosaltres mateixos, amb la mateixa força sovint ens adonem que això no és prou motiu per deixar la feina: cal treballar, perquè cal viure.
La feina alienada —o la feina alienant— fàcilment pot fer de nosal- tres peces o productes d’un mercat, sotmesos a les lleis de l’oferta i la demanda, i això és una realitat que s’imposa sobre els projectes de la nostra vida en allò que tenen de més essencial: la nostra llibertat.
4.6 Filosofia i llibertat
Una cosa que es compra —una peça, un producte, una mercaderia— és sempre un objecte. Els homes i les dones no som pas objectes. Tenim així una darrera imatge de l’alienació: quan, des de l’actitud natural dels nostres temps, tendim a veure-ho tot com a objecte de transacci- ons comercials, aleshores la vida humana comença a ser vista com un objecte més i no pas com una realitat dotada d’una dignitat especial.
En la mesura que això passi, els homes i les dones ja no serem trac- tats com el que som —persones—, sinó com una altra cosa —objec- tes. I som, així doncs, pròpiament, alienats.
Qui pren consciència d’aquest empobriment i d’aquesta degrada- ció de la pròpia vida, qui experimenta el malestar de viure una vida que no és la seva, pot transformar la seva mirada sobre el món i la vida per tal de reguanyar, des de l’aclariment racional de la pròpia situació, la possibilitat d’una vida que no ens sigui estranya. De la filosofia, n’esperem un retrobar-nos amb nosaltres mateixos: n’es- perem, doncs, la nostra llibertat.
ACTIVITATS
1 Et sembla que pot ser alienant una feina en una cadena de muntatge? Per què?
2 Tot es pot comprar i vendre? Si la resposta és negativa, descriu un parell de coses que segons tu no serien objecte de compravenda.
En la imatge podem veure un camp de refu- giats de ruandesos que han fugit de la guerra (est de la República Democràtica del Congo).
Les condicions de vida en aquest camp, com en tots els camps de refugiats de tot el món que recullen famílies que fugen de la fam i de la guerra, són deshumanitzadores, no només per les condicions materials de vida, sovint lamentables, sinó també perquè els seus ocupants hi viuen en una situació permanent de rebuig: no se’ls permet incorporar-se a una societat on puguin viure pròpiament com a éssers humans.
De vegades, com passa amb Turquia o amb el Marroc en relació amb Europa, els refugi- ats són moneda de canvi en els pactes entre països i les relacions de poder. Sovint, a més, són ostatges de màfies que els treuen dels seus països a canvi de diners, unes màfies que sovint els enganyen i que, en tot cas, s’aprofiten de la seva desesperació per fer-hi negoci. Per als governs i per a les màfies, els refugiats són, doncs, mercaderies i no pas persones.
Exemples com aquest ens mostren que, si la filosofia ha de proporcionar-nos la lliber- tat, no podrà interrogar només l’orientació de vida a nivell individual, sinó que haurà de barallar-se també, i especialment, amb l’ori- entació de vida col·lectiva; és a dir, no només amb el problema ètic, sinó també amb el pro- blema polític.
Situacions: racisme, drets humans, cosmopolitisme, alienació, violència, indiferència, deshumanització, aï- llament, ètica i política.
27