Page 18 - BAT1F_unitat 1

5 Els problemes filosòfics. Les disciplines filosòfiques
La Torre de Babel, de Pieter Bruegel el Vell (segle xvi)
Segons el Gènesi bíblic, Jahvè va multiplicar les llengües per crear la confusió entre els homes a fi que abandonessin l’empresa de construir una torre que arribés al cel. La confusió de llengües, com la confusió de llenguatges, ens enfronta al problema del llenguatge.
(Estudiarem el problema del llenguatge en la unitat 2.)
1 Fes una llista de tres llenguatges diferents que fem servir en contextos diferents i digues per què utilitzar-ne un en el context d’un altre generaria confusió.
2 Creus que sempre és més convincent la persona que té més raó en els seus arguments?
5.1 Problemes filosòfics i disciplines filosòfiques
Si la dissort i la servitud, o sigui l’alienació en totes les seves formes, constitueixen les diferents maneres com sentim de manera dece- bedora la nostra realitat, i si, aleshores, la filosofia com a transfor- mació de la mirada i com a actitud nova respecte al món i a la vida —l’actitud teòrica— és un projecte d’alliberament, tenim, en suma, que el camí que inicia la filosofia s’enfrontarà a tants obstacles o problemes com resistències hàgim trobat en el moment de la nos- tra topada amb el món, independentment de si aquesta topada ha estat un trauma o una meravella.
La filosofia és sempre l’intent d’aclarir el lloc on som a fi de situar-nos- hi i orientar-nos-hi. Si desitgem aconseguir aquest aclariment, és perquè el món, el lloc on som, ens apareix confús. El món mateix és complex, apareix com una articulació d’una pluralitat de realitats. De manera que, encara que el projecte filosòfic és una sola cosa, s’articula en disciplines diferents segons quina sigui la part del tot en la qual parem atenció.
Al llarg de la història del pensament, la concreció dels diferents moments en què s’articula l’esforç filosòfic ha anat canviant. Pro- vem de donar una visió panoràmica de les distintes disciplines filo- sòfiques atenent les diferents parts del món que en cada cas són objecte d’estudi.
5.2 Primer problema: el llenguatge
El primer que ens ofereix resistència és el llenguatge. La imatge que tenim de les coses i de nosaltres mateixos depèn en bona part del que ens n’han dit els altres. La nostra comprensió del món està sempre mediatitzada pels relats i per les paraules. Les paraules ens sorprenen per la seva bellesa o pel seu poder de persuasió quan el poeta o l’orador les combina amb gust. Al mateix temps, però, tot sovint ens deceben, quan no trobem les adients per a explicar una cosa o explicar-nos nosaltres mateixos.
Vivim, doncs, una dualitat pel que fa a l’expressivitat del llenguat- ge: de vegades admirats pel seu poder o per la seva bellesa i unes altres insatisfets per la seva incapacitat d’expressar el que volem. La retòrica és la disciplina filosòfica que explora la força expressiva del llenguatge i el seu poder de persuasió.
La lògica formalitza les estructures argumentatives a fi d’explicitar les regles del raonament i detectar les fal·làcies o falsos arguments i prevenir-nos contra el caràcter enganyós de determinats usos del llenguatge.
En termes generals, la filosofia del llenguatge interroga, al mateix temps, com és possible que les paraules siguin capaces de donar compte de les coses a les quals es refereixen i quines són les dife- rents modalitats expressives del llenguatge.
28