Page 11 - BAT Història de la filosofia 2 unitat 9

3 Els pressupòsits ontològics i epistemològics de Mill
9
3.2 L’economia política
Thomas Robert Malthus (1766-1834) i David Ricardo (1772-1823) van continuar la tradició clàssica de l’economia política d’Adam Smith (1723–1790), per bé que rebutjaven la concepció d’un “ordre natural” segons el qual els interessos privats i els públics coincideixen a través d’una mà invisible i intentaven fer aportaci- ons metodològiques per a la regulació dels desajustos econòmics.
Malthus assenyalava el desequilibri inevitable entre el creixement de la població (progressió geomètrica) i el dels mitjans de subsis- tència (progressió aritmètica), que només podria ser salvat a través d’una abstenció moral i un control progressiu de la demografia.
Amb Smith, l’economia política era una investigació sobre els sen- timents morals que hi ha en la base de les accions econòmiques. Amb Malthus i Ricardo, es va transformar en una investigació positivista de les lleis matemàtiques que expliquen com actuem. Tots dos ens donen eines per ampliar el nostre control sobre aques- tes conductes: el punt de partida ha de consistir en l’aïllament, l’observació i l’estudi dels “fets” econòmics més bàsics a través dels quals es pot incidir en el funcionament correcte de la societat.
Així, bona part de la investigació de David Ricardo va anar diri- gida a la troballa i la determinació d’un “salari natural”, mínim i necessari perquè una família pogués viure dignament, a partir de la seva concepció (que també trobem en Smith i en Marx) que el preu d’una mercaderia depèn del temps de treball socialment necessari per produir-la.
L’utilitarisme de Mill, malgrat el seu èmfasi en la irreductibili- tat de la llibertat individual, està imbuït també de la possibilitat d’harmonitzar “científicament” aquesta llibertat individual amb el funcionament correcte de la societat, a través d’una educació per- tinentment liberal i capaç d’orientar els individus cap a l’elecció dels plaers millors.
3.3 El positivisme
L’obra d’August Comte (1798-1857) va tenir una influència molt important en tot el segle xix i part del xx. Comte proposava l’apli- cació del mètode experimental de les ciències naturals a les ciènci- es humanes, sense cap mena de limitació, i reservava a la filosofia un paper merament auxiliar, de coordinació dels resultats obtin- guts entre les diferents ciències.
Tot i subordinar la filosofia, el positivisme està mogut per un anhel profund de reforma social i de progrés moral de la humanitat, inte- ressos que mouen també el pensament de Stuart Mill, que es va allunyar dels plantejaments comtians per les fortes desavinences metodològiques, però l’esperit d’una reforma social a través d’una ciència de la conducta va continuar animant les seves obres.
8 Prova de determinar matemàticament, aplicant els criteris de càlcul establerts per Bentham, què és millor que facin actualment uns pares: obligar els seus fills a estudiar anglès o a estu- diar un instrument musical. Després, entre tots, discutiu els càlculs fets.
II. LA REVISIÓ MILLIANA DELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME
A l’esquerra, Thomas Malthus (1766-1834), economista i demògraf, va néixer en el si d’una família benestant. El seu pare era amic perso- nal del filòsof David Hume i conegut del també filòsof i polític Jean-Jacques Rousseau. A Cam- bridge, Malthus va destacar sobretot en ma- temàtiques. El 1789 va publicar Assaig sobre la població, obra en què defensa la tesi que la humanitat està abocada irremeiablement a la pobresa i l’extinció. La predicció es basa en la idea que la població creix de forma geomètri- ca (1, 2, 4, 8, 16...), mentre que els recursos alimentaris ho fan de forma aritmètica (1, 2, 3, 4, 5...).
En El petit príncep, Saint-Exupéry (1900-1944), a la dreta, bromeja sobre els càlculs matemàtics en general i sobre els de Malthus en particular. Proposa al lector que faci aquest càlcul: si con- siderem que, en una manifestació, cada persona ocupa un espai d’un metre quadrat i ens ima- ginem tota la població mundial així reunida, és fàcil calcular que el conjunt de tota la població mundial posada junta cabria en una sola illa, per exemple, a l’illa de Mallorca.
Malthus, com Bentham, representa la con- fiança en el càlcul matemàtic per orientar les decisions polítiques, en una mena d’enginyeria social. Un segle més tard, Saint-Exupéry va ex- pressar la desconfiança respecte de l’enginye- ria social.
273